Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sextet" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mil·lennista, mil·lenista, mil·lenarista, mil·lènic | mil·lènica, neomil·lennista, mil·lennial o millennial?
- es milénico | milénica, n m, f
- es milenista, n m, f
- fr echo-boomer, n m, f
- fr milléniste, n m, f
- fr post-boomer, n m, f
- en echo boomer, n
- en millennial, n
- en nexer, n
- en nexter, n
- en post-boomer, n
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria de mil·lennista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben formada, creada per derivació a partir de l'afegiment del sufix -ista al nom mil·lenni.
(2) El sufix -ista ja s'utilitza en les formes normatives anàlogues quatrecentista (individu del segle XV), cinccentista (individu del segle XVI), siscentista (individu del segle XVII), setcentista (individu del segle XVIII) i vuitcentista (individu del segle XIX).
(3) És coherent amb la solució generació del mil·lenni com a designació del conjunt d'individus (veg. la nota 1).
(4) És paral·lel a les solucions del castellà (milenista) i el francès (milléniste).
(5) Té l'aval dels especialistes consultats.
En canvi, les formes *mil·lenista, *mil·lenarista, *mil·lènic | mil·lènica, *mil·lennial, *neomil·lennista i *millenial presenten problemes:
- *mil·lenista és una forma creada sobre un hipotètic *mil·leni, inexistent en català perquè -enni pren aquesta doble n quan es combina amb un numeral per a fer referència a un període de temps: bienni, trienni, quadrienni, quinquenni, mil·lenni, etc.
- *mil·lenarista és una forma ben creada que suma mil·lenari ("Període de mil anys") i el sufix -ista, però té com a base una forma menys freqüent que mil·lenni i s'allunya de les solucions de les altres llengües.
- *mil·lènic | mil·lènica pressuposa una construcció *mil·leni + ic, de manera que suma una base incorrecta (*mil·leni, en comptes de mil·lenni) i un sufix no utilitzat per a fer referència als individus d'un període de temps.
- *neomil·lennista és una forma possible que aportaria més precisió, ja que indica que es refereix als individus del mil·lenni recent i no de l'anterior; tot i això, trenca el paral·lelisme de les altres llengües i de l'original anglès, que han optat per una solució més simple.
- *mil·lennial i *millennial són, respectivament, l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana i el manlleu mateix, que es consideren innecessaris per la facilitat de crear amb recursos del català una forma pròpia (mil·lennista), fàcilment comprensible, propera al manlleu i similar a les solucions d'altres llengües.
Un mil·lennista o una mil·lennista és una persona que forma part de la generació del mil·lenni (vegeu la nota 1).
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat generació del mil·lenni, que fa referència al conjunt de persones nascudes en els països occidentals entre els anys 1980 i 2000, que es caracteritzen per haver estat les primeres a fer un ús assidu de les tecnologies de la informació i la comunicació des de la infantesa.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de mil·lennista i generació del mil·lenni al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què vol dir millennial? Com es diu en català? , en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-vol-dir-millennial-com-diu-catala).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àmbit d'anàlisi, n m
- es ámbito de análisis
- en analysis extent
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
- L'aplicació d'un àmbit d'anàlisi s'utilitza particularment en el cas de les dades ràster per a limitar l'abast espacial de les operacions, ja sigui per mitjà de les coordenades mínimes i màximes que defineixen una àrea rectangular o subfinestra del conjunt del ràster, o per mitjà d'un ràster auxiliar que especifica els subconjunts de cel·les que s'han de processar.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àmbit d'anàlisi, n m
- es ámbito de análisis
- en analysis extent
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
- L'aplicació d'un àmbit d'anàlisi s'utilitza particularment en el cas de les dades ràster per a limitar l'abast espacial de les operacions, ja sigui per mitjà de les coordenades mínimes i màximes que defineixen una àrea rectangular o subfinestra del conjunt del ràster, o per mitjà d'un ràster auxiliar que especifica els subconjunts de cel·les que s'han de processar.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àmbit d'anàlisi, n m
- es ámbito de análisis
- en analysis extent
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>
Definició
Nota
- L'aplicació d'un àmbit d'anàlisi s'utilitza particularment en el cas de les dades ràster per a limitar l'abast espacial de les operacions, ja sigui per mitjà de les coordenades mínimes i màximes que defineixen una àrea rectangular o subfinestra del conjunt del ràster, o per mitjà d'un ràster auxiliar que especifica els subconjunts de cel·les que s'han de processar.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca òrgan del sentit, n m
- ca sentit, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca úter bilocular, n m
- ca úter bipartit, n m sin. compl.
- ca úter septat, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Ginecologia i obstetrícia>
Definició
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca úter septat, n m
- es útero septo
- en uterus septus
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
- fr abus sexuel, n m
- fr sévices sexuels, n m pl
- en sexual abuse, n
<Infermeria>
<Dret > Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
- fr abus sexuel, n m
- en sexual abuse, n
<Consentiment sexual>
Definició
Nota
-
1. La manca de consentiment pot ser fruit de l'aprofitament d'una situació de superioritat vers la víctima, de la privació de sentit de la víctima, de l'abús del trastorn mental de la víctima, de la utilització de tòxics que anul·lin la voluntat de la víctima o bé perquè la víctima tingui menys de 16 anys.
2. Segons el Conveni d'Istanbul, el consentiment s'ha de donar voluntàriament com a resultat de la capacitat de decidir de la persona en el context de les circumstàncies que l'envolten. El consentiment es concreta en el consens sobre el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o les persones amb qui es dugui a terme i les precaucions que es prenguin.
3. El consentiment sexual es pot revocar en qualsevol moment i no es pot pressuposar ni deduir de comportaments previs.
4. La Llei del Només Sí és Sí elimina la distinció entre abús sexual i agressió sexual. Desapareix el delicte i l'abús quedarà inclòs al delicte d'agressió sexual. El Govern espanyol va presentar un Projecte de llei sobre llibertat sexual, que, entre altres coses, reforma el Codi penal per a canviar la terminologia dels delictes contra la llibertat sexual (anomenat «Ley de Solo Sí es Sí»), en què es dona una definició de «consentiment» i es reuneix la divisió anterior (abús sexual/agressió) en el terme agressió sexual. Aquest projecte va ser aprovat per l'Oficina Ministerial al juny de 2021 i totes les esmenes finals, aprovades o rebutjades, el 18 de maig. Els següents passos van ser l'aprovació pel Congrés (el 25 de maig) i pel Senat (el 19 de juliol) durant els mesos següents. La llei va ser definitivament aprovada al Congrés dels Diputats en data 6 de setembre de 2022.
<Ciències socials > Sexualitat > Consentiment sexual>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
- fr abus sexuel, n m
- en sexual abuse, n
<Consentiment sexual>
Definició
Nota
-
1. La manca de consentiment pot ser fruit de l'aprofitament d'una situació de superioritat vers la víctima, de la privació de sentit de la víctima, de l'abús del trastorn mental de la víctima, de la utilització de tòxics que anul·lin la voluntat de la víctima o bé perquè la víctima tingui menys de 16 anys.
2. Segons el Conveni d'Istanbul, el consentiment s'ha de donar voluntàriament com a resultat de la capacitat de decidir de la persona en el context de les circumstàncies que l'envolten. El consentiment es concreta en el consens sobre el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o les persones amb qui es dugui a terme i les precaucions que es prenguin.
3. El consentiment sexual es pot revocar en qualsevol moment i no es pot pressuposar ni deduir de comportaments previs.
4. La Llei del Només Sí és Sí elimina la distinció entre abús sexual i agressió sexual. Desapareix el delicte i l'abús quedarà inclòs al delicte d'agressió sexual. El Govern espanyol va presentar un Projecte de llei sobre llibertat sexual, que, entre altres coses, reforma el Codi penal per a canviar la terminologia dels delictes contra la llibertat sexual (anomenat «Ley de Solo Sí es Sí»), en què es dona una definició de «consentiment» i es reuneix la divisió anterior (abús sexual/agressió) en el terme agressió sexual. Aquest projecte va ser aprovat per l'Oficina Ministerial al juny de 2021 i totes les esmenes finals, aprovades o rebutjades, el 18 de maig. Els següents passos van ser l'aprovació pel Congrés (el 25 de maig) i pel Senat (el 19 de juliol) durant els mesos següents. La llei va ser definitivament aprovada al Congrés dels Diputats en data 6 de setembre de 2022.
