Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sibill" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció 0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció
  • en  1 -like (de tipus, d'efecte/amb efecte, adjectiu alternatiu, +forme, +oide, pseudo+, simili+)
  • en  Grup 1 (de tipus): Toll-like receptor (receptor de tipus Toll) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 2 (d'efecte, amb efecte): cortisone-like action (acció amb efecte cortisona) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 3 (adjectiu alternatiu): atropine-like activity (activitat atropínica) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 3 (adjectiu alternatiu): ring-like corneal dystrophy (distròfia corneal anular) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 3 (adjectiu alternatiu): tic-like pain (dolor intermitent) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 4 (+forme): crater-like hole of optic disc (forat crateriforme del disc òptic) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 4 (+forme): wedge-like (cuneïforme) (EXEMPLE), adj
  • en  Grup 5 (+oide): anaphylaxis-like (anafilactoide) (EXEMPLE), adj
  • en  Grup 5 (+oide): mucus-like (mucoide) (EXEMPLE), adj
  • en  Grup 6 (pseudo+): allergy-like symptom (símptoma pseudoal·lèrgic) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 6 (pseudo+): fungus-like organism (pseudofong) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 7 (simili+): noggin-like protein (similinoguina) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 7 (simili+): virus-like particle (partícula similivírica) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el sufix -like adjuntat a determinats noms sovint no es tradueix literalment per 'similar a' o 'semblant a', sinó que és preferible buscar-hi solucions alternatives valorant cada cas segons l'ús, la tradició dins l'àrea, etc.

Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.

Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)

Nota

  • 1. El recurs a la forma prefixada simili- (del llatí similis 'semblant') ha estat adoptat recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT per a la normalització de les formes partícula similivírica i similinoguina.

    El baix ús d'aquesta forma prefixada (als diccionaris generals, només hi ha similicadència) i la seva transparència semàntica la fan especialment idònia per a la creació de neologismes especialitzats en què les altres solucions donarien lloc a formes poc satisfactòries per als especialistes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Traducció del sufix anglès "-like", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/103/).
a simili a simili

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  a simili, adj
  • la  a pari, adj sin. compl.
  • ca  per analogia, adj
  • ca  per semblança, adj
  • es  a pari, adj
  • es  a simili, adj
  • es  por analogía, adj
  • es  por semejanza, adj
  • es  por uno semejante, adj

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Per similitud.

Nota

  • Locució emprada per a fer referència a l'argument fonamentat en raons de similitud i d'igualtat o analogia entre el fet proposat i el que se'n conclou.
    Exemple: L'argumentació a simili es basa en l'analogia, i és acollida pel Codi civil en l'article 4.1.
acàcia de fulla blavenca acàcia de fulla blavenca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia de fulla blavenca, n f
  • ca  mimosa blava, n f alt. sin.
  • ca  mimosa de primavera, n f alt. sin.
  • nc  Acacia saligna (Labill.) H.L. Wendl.
  • nc  Acacia cyanophylla Lindl. var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

acàcia de fulla blavenca acàcia de fulla blavenca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia de fulla blavenca, n f
  • ca  mimosa blava, n f alt. sin.
  • ca  mimosa de primavera, n f alt. sin.
  • nc  Acacia saligna (Labill.) H.L. Wendl.
  • nc  Acacia cyanophylla Lindl. var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

agènesi tibial agènesi tibial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  agènesi tibial
  • en  agenesis of tibia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

al·lèrgia al canyís (Phragmites australis) al·lèrgia al canyís (Phragmites australis)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al canyís (Phragmites australis), n f
  • ca  al·lèrgia a la canya borda (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canya-xiula (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyavera (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyeta (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la canyissa (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la milloca (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al canyot (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al senill (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al senís (Phragmites australis), n f sin. compl.
  • es  alergia a caña común (Phragmites australis), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101451000135107
  • 2. El nom científic principal corresponent al canyís és Phragmites australis i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Phragmites communis, referit al mateix tàxon.
aranyoner prostrat aranyoner prostrat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner prostrat, n m
  • nc  Prunus prostrata Labill.

<Botànica > rosàcies>

aranyoner prostrat aranyoner prostrat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranyoner prostrat, n m
  • nc  Prunus prostrata Labill.

<Botànica > rosàcies>

artèria recurrent tibial anterior artèria recurrent tibial anterior

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artèria recurrent tibial anterior, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Origen, tibial anterior; distribució, part anterior i lateral de l'articulació del genoll, múscul tibial anterior.
artèria recurrent tibial posterior artèria recurrent tibial posterior

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  artèria recurrent tibial posterior, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Origen, tibial posterior; distribució, articulació tibioperoneal, articulació del genoll i múscul popliti.