Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "societat" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat anònima, n f
- es sociedad anónima
- en joint-stock company [US]
- en public limited company [GB]
<Economia i empresa>
Definició
<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat anònima, n f
- ca SA, n f sigla
- es sociedad anónima, n f
- es SA, n f sigla
- en joint-stock company [US], n
- en public limited company [GB], n
<Comptabilitat financera>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat anònima, n f
- ca SA, n f sin. compl.
- es sociedad anónima, n f
- es SA, n f sin. compl.
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat anònima, n f
- ca SA, n f sigla
- ca s. a., n f abrev.
- es sociedad anónima
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En la societat anònima, la responsabilitat limitada dels accionistes i la lliure transmissibilitat de les accions incentiven la participació dels inversors i, per tant, fan que sigui la forma organitzativa més idònia per a desenvolupar empreses que requereixen grans capitals. Creada per les empreses colonials amb aquesta finalitat a principis del segle XVII, la societat anònima va tenir un paper fonamental en la revolució industrial, i en el segle XX es va consolidar com la forma jurídica principal de les empreses i va esdevenir el motor de l'economia.
La societat anònima continua sent un tipus societari pensat per a servir a les exigències financeres i organitzatives d'empreses de gran envergadura i transcendència econòmiques. No obstant això, les estadístiques demostren que la forma societària a què recorren més sovint els empresaris, sempre que no es tracti d'entitats que per raó de l'objecte social han de revestir la forma de societat anònima, és la societat de responsabilitat limitada, ja que es troba subjecta a una regulació molt més àgil i flexible que l'anònima. La societat anònima és el tipus preferit per les grans empreses, mentre que la societat limitada ho és de les petites i mitjanes empreses, sense que això impedeixi que hi hagi petites i mitjanes empreses que són societats anònimes i grans empreses que adopten el tipus de societat limitada.
Tot seguit s'enumeren els trets principals de la societat anònima.
1. SOCIETAT MERCANTIL DE CAPITAL. Juntament amb la societat de responsabilitat limitada i amb la societat comanditària per accions, la societat anònima pertany a la categoria de les societats de capital, que es caracteritzen per la importància de l'aportació de capital en el règim i per l'organització de la societat (intuitu pecuniae), en contraposició amb les societats de persones, com ara la societat col·lectiva i la societat comanditària simple, en les quals destaquen les característiques personals dels socis (intuitu personae).
2. CONSTITUCIÓ. La constitució d'una societat anònima exigeix l'escriptura pública i la inscripció en el Registre Mercantil. La societat adquireix la personalitat jurídica des de la inscripció registral, que, per tant, té caràcter constitutiu. La denominació social pot ser objectiva (referida a una activitat econòmica o senzillament a un nom creat per la societat) o subjectiva (incloent-hi el nom de tots o una part dels socis), però sempre hi ha de figurar la indicació de «societat anònima» o la sigla «SA».
3. SOCIS. Els socis, que no responen dels deutes socials i són persones físiques o jurídiques, poden aportar béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica, però no poden rebre accions a canvi de treball o serveis, que tanmateix sí que poden dur a terme per a la societat en forma de prestacions accessòries. No hi ha un nombre màxim ni mínim de socis i s'admet la societat anònima unipersonal.
4. CAPITAL I ACCIONS. El capital social, que com a mínim ha de ser de 60.101,21 ?, està integrat per la suma de les aportacions dels socis. Compleix una funció important de garantia de protecció dels creditors, ja que impedeix que es reparteixin els beneficis i se situï el patrimoni social per sota de la xifra del capital, i asseguren un equilibri entre capital i patrimoni que opera com a contraprestació de la responsabilitat limitada dels socis. El capital està dividit en accions, que són indivisibles, es poden representar mitjançant títols o anotacions en compte i han d'estar desembossades, com a mínim, en un 25 % cadascuna. Les accions atorguen als titulars un seguit de drets econòmics (dret al dividend i a la quota de liquidació), polítics (dret d'assistència, d'informació i de vot) i mixtos (dret de subscripció preferent de noves accions). Els accionistes poden gaudir de drets diferents mitjançant la creació de classes d'accions especials o privilegiades. Les accions són lliurement transmissibles, a menys que els estatuts en restringeixin la transmissió. La societat també pot obtenir finançament mitjançant l'emissió d'obligacions i d'altres valors.
5. ÒRGANS. El funcionament de la societat anònima s'articula en torn de dos òrgans: un òrgan deliberant, la junta general, i un òrgan executiu, l'òrgan d'administració. D'una banda, la junta general és la reunió dels accionistes degudament convocada per decidir per majoria sobre els assumptes de la seva competència, que són bàsicament la censura de la gestió social i l'aprovació dels comptes anuals, el nomenament i el cessament d'administradors i de liquidadors, la modificació d'estatuts, l'augment i la reducció de capital i la transformació, la fusió, l'escissió i la liquidació de la societat. D'altra banda, l'òrgan d'administració té les competències de gestió i la representació de la societat. L'òrgan pot adoptar qualsevol de les estructures següents: administradors únics, administradors solidaris, administradors mancomunats o consell d'administració. L'estructura de consell d'administració és la més habitual, sobretot a les grans empreses.
El text refós de la Llei de societats anònimes regula la societat anònima. Es tracta d'un text que culmina amb un procés profund de reforma del dret societari que comporta la incorporació en l'ordenament espanyol de les nombroses directives comunitàries en la matèria i, a més, representa una modernització significativa de nombrosos aspectes que les normes europees no tenen en compte. La normativa legal, que ha estat puntualment reformada diverses vegades, es complementa pel Reial decret 1784/1996, del 19 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del Registre Mercantil.
D'altra banda, la Unió Europea ha iniciat un procés de reforma i de modernització del dret comunitari de societats que pretén resoldre els problemes de paralització, de rigor i de densitat de la normativa vigent. La manifestació més destacada d'aquest procés és el pla d'acció de modernització aprovat el 2003, que proposava flexibilitzar la regulació per a facilitar un finançament eficient i una reestructuració de les empreses.
A més del règim general de la societat anònima, cal tenir present les peculiaritats de determinades societats anònimes especials, que es fonamenten en el desenvolupament d'una finalitat o d'una activitat específica. Les activitats específiques es troben subjectes al règim general de la societat anònima i, a més, al règim especial propi, que pretén respondre a les peculiaritats de la pròpia finalitat o activitat, generalment amb l'objectiu de potenciar-ne la solvència financera.
Entre les societats especials, cal mencionar, per exemple, les societats financeres (entitats de crèdit, asseguradores, societats cotitzades, empreses de serveis d'inversió, societats d'inversió, societats de capital i de risc, entre altres), les societats públiques, les societats laborals, les societats esportives, les societats d'auditoria i la societat anònima europea. En alguns casos, aquestes societats especials poden adoptar també altres formes diferents a la de societat anònima, sovint la de societat limitada, com succeeix en el cas de les empreses de serveis d'inversió, les societats públiques, les societats laborals i les societats d'auditoria. - V. t.: societat col·lectiva n f
- V. t.: societat comanditària n f
- V. t.: societat cooperativa n f
- V. t.: societat de cartera n f
- V. t.: societat limitada n f
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat anònima esportiva, n f
- es sociedad anónima deportiva
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La Llei 10/1990, del 15 d'octubre, de l'esport, de l'Estat, a partir d'ara LE, va fixar un nou model legal esportiu; concretament, l'article 19 i següents de la LE van establir, de manera general i sense perjudici de les excepcions establertes en la mateixa regulació, la conversió dels clubs professionals esportius en societats anònimes esportives. L'adopció d'aquesta forma jurídica no va implicar cap canvi en la personalitat jurídica d'aquests clubs, que van continuar existint sota la nova forma jurídica. El desenvolupament de la regulació es va fer per mitjà del Reial decret 1251/1999, del 16 de juliol, sobre societats anònimes esportives.
L'article 19.1 de la LE determina que els clubs, o els seus equips professionals, que participen en competicions esportives oficials de caràcter professional i d'àmbit estatal, han d'adoptar aquesta forma de societat anònima esportiva i estar subjectes al règim general de les societats anònimes. La característica principal d'aquesta forma de societat és que es tracta d'una societat de responsabilitat limitada, de caràcter mercantil, el capital social de la qual està dividit en accions. Tot i així, la regulació d'aquesta forma de societat conté peculiaritats (que la normativa citada regula) per a permetre'n l'adaptació a l'àmbit esportiu. Una d'aquestes especificitats és el fet que es limita l'objecte social de la societat a la participació en competicions esportives de caràcter professional i a la promoció i desenvolupament d'activitats esportives, així com d'altres relacionades o derivades d'aquesta pràctica, tal com determina l'article 19.3 de la LE. A més a més, l'apartat quart del mateix article estableix que aquesta només pot participar en competicions oficials professionals d'una sola modalitat esportiva.
Per a la constitució d'una societat anònima esportiva cal atorgar escriptura pública i inscriure-la tant al Registre General d'Associacions, com a la federació que li correspongui, i també al Registre Mercantil perquè adquireixi personalitat jurídica. Tal com s'ha exposat, en el cas que es tracti d'una transformació de la forma societària que tenia a la nova forma, aquesta es fa d'una manera directa.
Per acabar, cal fer referència a les excepcions que fixa aquesta regulació, ja citades amb anterioritat, les quals, malgrat que no són nombroses, sí que són rellevants. Així, la disposició addicional setena de la LE conté una excepció a la transformació per als clubs que, tot i que han participat en competicions esportives professionals, han demostrat una bona gestió del règim associatiu, de manera que han mantingut un patrimoni net positiu durant els quatre exercicis immediatament anteriors al de l'inici de la vigència de la llei, per tant, a partir de la temporada 1985-1986. Quatre clubs es van poder acollir a aquesta excepció: el Real Madrid CF, el FC Barcelona, l'Athletic Club de Bilbao i el Club Atlético Osasuna. - V. t.: societat anònima n f
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat anònima esportiva, n f
- es sociedad anónima deportiva
<Dret mercantil>
Definició
Nota
-
La Llei 10/1990, del 15 d'octubre, de l'esport, de l'Estat, a partir d'ara LE, va fixar un nou model legal esportiu; concretament, l'article 19 i següents de la LE van establir, de manera general i sense perjudici de les excepcions establertes en la mateixa regulació, la conversió dels clubs professionals esportius en societats anònimes esportives. L'adopció d'aquesta forma jurídica no va implicar cap canvi en la personalitat jurídica d'aquests clubs, que van continuar existint sota la nova forma jurídica. El desenvolupament de la regulació es va fer per mitjà del Reial decret 1251/1999, del 16 de juliol, sobre societats anònimes esportives.
L'article 19.1 de la LE determina que els clubs, o els seus equips professionals, que participen en competicions esportives oficials de caràcter professional i d'àmbit estatal, han d'adoptar aquesta forma de societat anònima esportiva i han d'estar subjectes al règim general de les societats anònimes. La característica principal d'aquesta forma de societat és que es tracta d'una societat de responsabilitat limitada, de caràcter mercantil, el capital social de la qual està dividit en accions. Tot i així, la regulació d'aquesta forma de societat conté peculiaritats (que la normativa citada regula) per a permetre'n l'adaptació a l'àmbit esportiu. Una d'aquestes especificitats és el fet que es limita l'objecte social de la societat a la participació en competicions esportives de caràcter professional i a la promoció i desenvolupament d'activitats esportives, així com d'altres relacionades o derivades d'aquesta pràctica, tal com determina l'article 19.3 de la LE. A més a més, l'apartat quart del mateix article estableix que aquesta només pot participar en competicions oficials professionals d'una sola modalitat esportiva.
Per a la constitució d'una societat anònima esportiva cal atorgar escriptura pública i inscriure-la tant al Registre General d'Associacions, com a la federació que li correspongui, i també al Registre Mercantil perquè adquireixi personalitat jurídica. Tal com s'ha exposat, en el cas que es tracti d'una transformació de la forma societària que tenia a la nova forma, aquesta es fa d'una manera directa.
Per acabar, cal fer referència a les excepcions que fixa aquesta regulació, ja citades amb anterioritat, les quals, malgrat que no són nombroses, sí que són rellevants. Així, la disposició addicional setena de la LE conté una excepció a la transformació per als clubs que, tot i que han participat en competicions esportives professionals, han demostrat una bona gestió del règim associatiu, de manera que han mantingut un patrimoni net positiu durant els quatre exercicis immediatament anteriors al de l'inici de la vigència de la llei, per tant, a partir de la temporada 1985-1986. Quatre clubs es van poder acollir a aquesta excepció: el Real Madrid CF, el FC Barcelona, l'Athletic Club de Bilbao i el Club Atlético Osasuna. - V. t.: societat anònima n f
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat anònima laboral, n f
- ca SAL, n f sigla
- es sociedad anónima laboral
- es SAL sigla
- fr société anonyme de travail
- fr SAT sigla
- en worker-owned limited company
- en WOLC sigla
<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca societat anònima laboral, n f
- ca SAL, n f sin. compl.
- es sociedad anónima laboral, n f
- es SAL, n f sin. compl.
<Dret mercantil>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca societat arcàdica, n f
- es sociedad arcádica
- en Arcadian society
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca societat avançada, n f
- es sociedad avanzada
- en advanced society
<Sociologia>
