Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "soldada" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca soldada, n f
- es soldada
<Dret civil > Dret de família>
Definició
Nota
- La soldada es regula actualment a la Compilació del dret civil de Catalunya.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca soldada, n f
- es soldada, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca soldada, n f
- es soldada
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La soldada és una institució regulada en l'article 43 de la Compilació del dret civil especial de Catalunya (CDCC), que s'ha de considerar aplicable segons la disposició transitòria segona de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família i no eliminada malgrat que es presenta com un peculi creditici del qual gaudeix el cabaler que es casa amb una pubilla. En aquest sentit, respon a una concepció agrària de la família, en què el fill que no és hereu deixa la família d'origen per tal de contraure matrimoni amb l'hereva d'una altra família. La institució, relacionada estretament amb el cabalatge, és, segons l'article 43 de la CDCC, «acostumada al Pla d'Urgell, a la Segarra i a d'altres comarques», entre les quals s'havien inclòs la Conca de Barberà i Artesa de Segre.
Pel que fa a la naturalesa d'aquestes institucions, hom pot dir que la soldada fa referència al crèdit que es constitueix en favor del pubill, mentre que el cabalatge es refereix de manera més específica al pubill com a cabaler que acostuma a ser. La figura de la soldada va lligada als capítols matrimonials tradicionals en la Catalunya agrària. D'aquesta manera, si es tracta d'un matrimoni d'hereu, hom troba la relació dot-escreix, i si el matrimoni és de pubilla, la relació aixovar-soldada, tot i que hi ha una diferència essencial: l'escreix no es pot constituir sense dot previ (art. 44 i 45 CDCC), mentre que la soldada no necessita disposar d'un aixovar previ.
Pel que fa a la naturalesa jurídica, amb el terme peculi es fa referència, per un costat, al caràcter dinerari de la institució i, per l'altre, al fet que la titularitat correspon plenament al pubill, a manera de patrimoni personal, tenint en compte precisament que, atesa la condició de pubill, no li pertoca cap dret de propietat sobre el patrimoni familiar, el qual és de titularitat exclusiva de la pubilla. En conseqüència, l'administració i el gaudi de la soldada competeixen exclusivament al pubill. A més, el qualificatiu creditici significa l'exclusió de la idea de realitat. La soldada no constitueix cap dret real, ni tampoc no implica la idea d'un dret real sobre algun dels béns del patrimoni familiar.
La naturalesa jurídica de la soldada s'ha de buscar partint de la situació sistemàtica en el capítol VII del títol III del llibre I de la CDCC, «De l'aixovar i del cabalatge». En efecte, la soldada s'ha de situar en l'àmbit de les aportacions que els cònjuges fan al manteniment de les despeses familiars. Per tant, en el règim econòmic de separació de béns i en el règim dotal.
Hi ha, però, un punt de divergència amb la resta d'institucions dotals, especialment quant al dot i a l'aixovar. El punt de divergència és el caràcter d'onerositat que presenta la soldada. L'onerositat en la soldada es desprèn, en primer lloc, del coeficient tradicional. Etimològicament, el terme soldada està relacionat amb sou i salari, i de fet la soldada rep també la denominació genèrica de salari del pubill. Es considera, en aquest sentit, que la soldada és el salari o, més concretament, la indemnització que percep el pubill a canvi del treball que fa a la casa, una activitat que, per tal com el patrimoni familiar pertany a la pubilla, no reverteix de manera directa en profit propi. I, especialment, aquesta nota onerosa s'aprecia quan la soldada s'imputa a la llegítima (art. 451-5.b Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del CCCat, relatiu a les successions). La raó és que la soldada no és una liberalitat típica, sinó que respon a aquest caràcter indemnitzador. L'article 43 de la CDCC no fa cap previsió quant a la possible quantia de la soldada. D'aquesta manera, la determinació de l'import del dret del pubill queda a l'arbitri de les parts contractants en els capítols matrimonials. La doctrina anterior a la CDCC havia deixat palesa la diferent quantia de la soldada segons el costum local de cada comarca. Així, Francesc Maspons i Anglasell assenyalava que a Artesa de Segre la soldada acostumava a equivaler a un terç de l'aixovar, però que a la Conca de Barberà era de caràcter més aviat simbòlic. Altres criteris que es tenien en compte eren la quantia de l'aixovar aportat pel pubill i les possibilitats econòmiques de la casa de la pubilla.
La soldada es merita anualment, però se'n defereix la percepció real i efectiva fins a la dissolució del matrimoni o l'abandonament de la casa, de manera que les soldades generades durant cadascun dels anys constitueixen un crèdit del pubill contra la casa. Així ho estableix l'article 43 de la CDCC. No obstant això, i salvant la llibertat de contractació de les parts interessades, que poden pactar una cosa diferent, la soldada no s'acredita durant tota la vida del matrimoni, sinó que té una durada limitada de deu anys, termini que la doctrina establia amb caràcter general abans de la CDCC.
L'abandó de la casa per part del pubill pot ser just o injust. La injustícia de la sortida de la casa implica una sanció legal, que estableix l'article 43.2 de la CDCC: la pèrdua d'aquest dret d'aliments, ja que n'ha desaparegut el fonament, la convivència, per una causa únicament imputable al pubill. - V. t.: llegítima n f
