Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "soll" dins totes les àrees temàtiques

ius soli ius soli

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ius soli, n n
  • ca  dret de nacionalitat, n m
  • ca  dret de sòl, n m
  • es  derecho a nacionalidad, n m
  • es  derecho de suelo, n m

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Dret de sòl.

Nota

  • Expressió del dret internacional que fa al·lusió a les normes jurídiques aplicables a una persona pel lloc on es troba. S'utilitza especialment com a criteri per a l'adquisició de la nacionalitat. Es complementa semànticament amb ius sanguinis. No és correcta la forma ius solis.
    Exemple: Aquest dret s'ha d'anar complementant amb el ius soli per a facilitar la incorporació de la nova immigració extracomunitària.
ius soli ius soli

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  ius soli, n m
  • es  ius soli
  • fr  droit du sol
  • fr  jus soli
  • it  jus soli
  • en  jus soli
  • ar  قانون محل المولد
  • ar  قانون مسقط الرأس
  • ar  حق الأرض

<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>

Definició
Dret de les persones a adquirir la nacionalitat del país on han nascut.

Nota

  • La locució llatina ius soli significa, literalment, 'dret de sòl'.
jaç jaç

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  jaç, n m
  • ca  sola, n f
  • es  durmiente, n m
  • fr  sablière (charpente), n f
  • eu  habe etzan, n
  • eu  habetzan, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  laminar, v tr
  • es  laminar, v tr
  • fr  laminer, v tr
  • en  laminate, to, v tr
  • en  roll, to, v tr
  • de  auswalzen, v tr
  • de  walzen, v tr

<Enginyeria>

lax -a lax -a

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  lax -a, adj
  • ca  fluix, adj sin. compl.
  • ca  moll, adj sin. compl.
  • ca  relaxat, adj sin. compl.
  • es  flojo ‑a
  • es  relajado ‑da
  • fr  faible
  • fr  relâché ‑ée
  • en  lax

<Lingüística>

Definició
Dit del tret de prominència postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una menor concentració d'energia en l'espectre que els corresponents sons tensos.

Nota

  • Articulatòriament, presenten una menor dislocació de la cavitat bucal en comparació amb la posició de repòs i, per tant, una tensió articulatòria relativament baixa. Les vocals /ɛ/ i /ɔ/ són laxes respecte a les vocals /e/ i /o/. S'oposa a tens.
llenguado llenguado

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  llenguado
  • es  lenguado
  • fr  sole
  • it  sogliola
  • en  sole
  • de  Seezunge

<Plats a la carta. Peix i marisc>

llenguado llenguado

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  llenguado, n m
  • es  lenguado, n m
  • fr  sole, n f
  • pt  linguado, n m
  • en  sole, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>

llenguado llenguado

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado, n m
  • ca  llenguada, n f sin. compl.
  • ca  llenguados, n m pl sin. compl.
  • ca  llenguat, n m sin. compl.
  • ca  palaí, n m sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaí, n m sin. compl.
  • ca  pelaí [petit], n m sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  ruarda, n f sin. compl.
  • ca  lenguado, n m var. ling.
  • ca  llengado, n m var. ling.
  • ca  llengüado, n m var. ling.
  • ca  llongard, n m var. ling.
  • ca  palai, n m var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláya, n f var. ling.
  • ca  pelayí [petit], n m var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • nc  Solea solea
  • nc  Pleuronectes solea var. ling.
  • nc  Solea vulgaris var. ling.
  • nc  Solea vulgaris vulgaris var. ling.
  • es  lenguado
  • es  lenguado común
  • fr  sole
  • fr  sole commune
  • it  sagliola
  • en  common sole
  • en  Dover sole
  • de  Seezunge

<Peixos > Soleids>

llenguado llenguado

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado, n m
  • ca  llenguada, n f sin. compl.
  • ca  llenguados, n m pl sin. compl.
  • ca  llenguat, n m sin. compl.
  • ca  palaí, n m sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaí, n m sin. compl.
  • ca  pelaí [petit], n m sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  ruarda, n f sin. compl.
  • ca  lenguado, n m var. ling.
  • ca  llengado, n m var. ling.
  • ca  llengüado, n m var. ling.
  • ca  llongard, n m var. ling.
  • ca  palai, n m var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláya, n f var. ling.
  • ca  pelayí [petit], n m var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • nc  Solea solea
  • nc  Pleuronectes solea var. ling.
  • nc  Solea vulgaris var. ling.
  • nc  Solea vulgaris vulgaris var. ling.
  • es  lenguado
  • es  lenguado común
  • fr  sole
  • fr  sole commune
  • it  sagliola
  • en  common sole
  • en  Dover sole
  • de  Seezunge

<Peixos > Soleids>

llindar llindar

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  llindar, n m
  • ca  marxapeu, n m
  • es  lumbral
  • es  tranco
  • es  umbral
  • en  doorsill
  • en  sill
  • en  threshold

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Pedra o fusta travessera que forma la part inferior de l'obertura d'una porta, a un nivell més alt que el terra exterior.