Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sorn" dins totes les àrees temàtiques

frare de les faveres frare de les faveres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare de les faveres, n m
  • ca  espàrrec de favera, n m sin. compl.
  • ca  malespàrrec, n m sin. compl.
  • ca  matafaves, n f sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  espàrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrec de favera, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  filoses, n f pl alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare de faveres, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba frarera, n f alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  matafrares, n m/f alt. sin.
  • ca  piu de gos, n m alt. sin.
  • ca  flare, n m var. ling.
  • ca  mal espàrec, n m var. ling.
  • nc  Orobanche crenata Forssk.
  • nc  Orobanche pruinosa Lapeyr. var. ling.
  • nc  Orobanche speciosa DC. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

frare de les faveres frare de les faveres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare de les faveres, n m
  • ca  espàrrec de favera, n m sin. compl.
  • ca  malespàrrec, n m sin. compl.
  • ca  matafaves, n f sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  espàrec bord, n m alt. sin.
  • ca  espàrec de favera, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  filoses, n f pl alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare de faveres, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
  • ca  frarets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba frarera, n f alt. sin.
  • ca  herba sora, n f alt. sin.
  • ca  magraneta, n f alt. sin.
  • ca  matafrares, n m/f alt. sin.
  • ca  piu de gos, n m alt. sin.
  • ca  flare, n m var. ling.
  • ca  mal espàrec, n m var. ling.
  • nc  Orobanche crenata Forssk.
  • nc  Orobanche pruinosa Lapeyr. var. ling.
  • nc  Orobanche speciosa DC. var. ling.

<Botànica > orobancàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gra, n m
  • es  grano, n m
  • fr  grain, n m
  • en  grain, n
  • de  Korn, n n

<Enginyeria>

intèrpret jurat | intèrpret jurada intèrpret jurat | intèrpret jurada

<Dret. Administració > Ocupacions>, <Llengua. Literatura > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  intèrpret jurat | intèrpret jurada, n m, f
  • es  intérprete jurado
  • fr  interprète assermenté
  • en  sworn interpreter

<Dret. Administració > Ocupacions>, <Llengua. Literatura > Ocupacions>

Definició
Intèrpret habilitat administrativament que dona fe pública de les traduccions que duu a terme.
irritació bucal per dentadura artificial irritació bucal per dentadura artificial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  irritació bucal per dentadura artificial
  • en  denture sore mouth

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  korn, n m
  • es  korn
  • fr  korn
  • en  korn
  • de  Korn
  • de  Kornbranntwein

<Begudes>

Definició
Beguda espirituosa que té entre 32 i 38 graus obtinguda per destil·lació de most fermentat de grans de cereals, de vegades amb redestil·lació, elaborada a Alemanya i en altres països germànics.
korn korn

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  korn, n m
  • es  korn
  • fr  korn
  • en  korn

<Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  litxi, n m
  • ca  litxi (fruit), n m sin. compl.
  • nc  Litchi chinensis Sonn.
  • nc  Nephelium chinense (Sonn.) Druce sin. compl.

<Botànica > sapindàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  litxi, n m
  • ca  litxi (fruit), n m sin. compl.
  • nc  Litchi chinensis Sonn.
  • nc  Nephelium chinense (Sonn.) Druce sin. compl.

<Botànica > sapindàcies>

llengua blava llengua blava

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llengua blava, n f
  • ca  febre catarral ovina, n f sin. compl.
  • es  fiebre catarral ovina
  • es  lengua azul
  • fr  fièvre catarrhale du mouton
  • en  bluetongue
  • en  sore muzzle

<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>

Definició
Malaltia vírica que afecta principalment les ovelles però també les vaques i les cabres, causada per un virus del gènere Orbivirus, transmesa per mosquits del gènere Culicoides i caracteritzada per manifestacions gangrenoses de la mucosa bucal i les peülles i per alteracions en els músculs esquelètics.

Nota

  • És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.