Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "squia" dins totes les àrees temàtiques
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca abraqui -àquia, adj
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acefalobraqui -àquia, adj
- ca abraquiocèfal -a, adj sin. compl.
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acefalorraqui -àquia, adj
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agulla, n f
- ca canal, n f
- ca rec, n m
- ca séquia, n f
- es canal
<Construcció > Obres públiques>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aleixandri, n m
- ca api de cavall, n m sin. compl.
- ca cugul, n m sin. compl.
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api cavallar, n m alt. sin.
- ca api de síquia, n m alt. sin.
- ca cuguls, n m pl alt. sin.
- ca julivert de moro, n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àbit de síquia, n m var. ling.
- ca aleixandrí, n m var. ling.
- ca àpio de riu, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpit de cavall, n m var. ling.
- ca cúgul, n m var. ling.
- ca juro, n m var. ling.
- ca juru, n m var. ling.
- nc Smyrnium olusatrum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aleixandri, n m
- ca api de cavall, n m sin. compl.
- ca cugul, n m sin. compl.
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api cavallar, n m alt. sin.
- ca api de síquia, n m alt. sin.
- ca cuguls, n m pl alt. sin.
- ca julivert de moro, n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àbit de síquia, n m var. ling.
- ca aleixandrí, n m var. ling.
- ca àpio de riu, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpit de cavall, n m var. ling.
- ca cúgul, n m var. ling.
- ca juro, n m var. ling.
- ca juru, n m var. ling.
- nc Smyrnium olusatrum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de favetes i tires de calamar amb romesco
- es ensalada de habitas y tiras de calamar con romesco (salsa catalana de frutos secos, pimiento rojo, tomate y ajo)
- fr salade de fèves fines et de bandes de calmar au romesco (sauce catalane à base de fruits secs, poivron rouge, tomate et ail)
- it insalata di favette e strisce di calamaro con romesco (salsa catalana a base di frutta secca, peperoncino rosso, pomodoro e aglio)
- en salad of baby broad beans and squid strips with romesco (Catalan nut, red pepper, tomato, and garlic sauce)
- de Salat mit jungen Saubohnen, Tintenfischstreifen und Romesco (katalanische Sauce aus Nüssen, rottem Paprika, Tomaten und Knoblauch)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api de síquia, n m
- ca creixenera, n f alt. sin.
- ca galassa, n f alt. sin.
- ca galassa erecta, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca àpit de síquia, n m var. ling.
- ca arsafraga, n f var. ling.
- nc Berula erecta (Huds.) Coville
- nc Sium erectum Huds. sin. compl.
- nc Sium angustifolium L. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
