Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "suau" dins totes les àrees temàtiques

jama mapun

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca jama mapun
ca bajau cagayan sin. compl.
ca cagayan de sulu sin. compl.
ca cagayano sin. compl.
ca cagayanon sin. compl.
ca kagayan sin. compl.
ca mapun sin. compl.
ca orang cagayan sin. compl.
ca pullon-mapun sin. compl.
ca sama mapun sin. compl.
cod pollon-mapun
ar جاما مابون
cy Jama mapun
cy Bajau cagayan sin. compl.
cy Cagayan de sulu sin. compl.
cy Cagayano sin. compl.
cy Cagayanon sin. compl.
cy Kagayan sin. compl.
cy Mapun sin. compl.
cy Orang cagayan sin. compl.
cy Pullon-mapun sin. compl.
cy Sama mapun sin. compl.
de Jama Mapun
de Bajau Cagayan sin. compl.
de Cagayan de Sulu sin. compl.
de Cagayano sin. compl.
de Cagayanon sin. compl.
de Kagayan sin. compl.
de Mapun sin. compl.
de Orang Cagayan sin. compl.
de Pullon-Mapun sin. compl.
de Sama Mapun sin. compl.
en Jama Mapun
en Bajau Kagayan sin. compl.
en Cagayan sin. compl.
en Cagayan de Sulu sin. compl.
en Cagayano sin. compl.
en Cagayanon sin. compl.
en Kagayan sin. compl.
en Mapun sin. compl.
en Orang sin. compl.
en Pullon Mapun sin. compl.
en Sama Mapun sin. compl.
es jama mapun
es bajau cagayan sin. compl.
es cagayan de sulu sin. compl.
es cagayano sin. compl.
es cagayanon sin. compl.
es kagayan sin. compl.
es mapun sin. compl.
es orang cagayan sin. compl.
es pullon-mapun sin. compl.
es sama mapun sin. compl.
eu jama mapunera
eu bajau cagayan sin. compl.
eu cagayano sin. compl.
eu cagayanon sin. compl.
eu jama mapun sin. compl.
eu kagayan sin. compl.
eu mapun sin. compl.
eu orang cagayan sin. compl.
eu pullon-mapun sin. compl.
eu sama mapun sin. compl.
eu suluko cagayanera sin. compl.
fr jama mapun
fr bajau sin. compl.
fr cagayan sin. compl.
fr cagayan de sulu sin. compl.
fr cagayano sin. compl.
fr cagayanon sin. compl.
fr kagayan sin. compl.
fr mapun sin. compl.
fr orang cagayan sin. compl.
fr pullon-mapun sin. compl.
fr sama mapun sin. compl.
gl jama mapun
gl bajau cagayan sin. compl.
gl cagayan de sulu sin. compl.
gl cagayano sin. compl.
gl cagayanon sin. compl.
gl kagayan sin. compl.
gl mapun sin. compl.
gl orang cagayan sin. compl.
gl pullon-mapun sin. compl.
gl sama mapun sin. compl.
gn jama mapun
gn bajau cagayan sin. compl.
gn cagayan de sulu sin. compl.
gn cagayano sin. compl.
gn cagayanon sin. compl.
gn kagayan sin. compl.
gn mapun sin. compl.
gn orang cagayan sin. compl.
gn pullon-mapun sin. compl.
gn sama mapun sin. compl.
it jama mapun
it bajau cagayan sin. compl.
it cagayan de sulu sin. compl.
it cagayano sin. compl.
it cagayanon sin. compl.
it kagayan sin. compl.
it mapun sin. compl.
it orang cagayan sin. compl.
it pullon-mapun sin. compl.
it sama mapun sin. compl.
pt jama mapun
pt bajau cagayan sin. compl.
pt cagayan de sulu sin. compl.
pt cagayano sin. compl.
pt cagayanon sin. compl.
pt kagayan sin. compl.
pt mapun sin. compl.
pt orang cagayan sin. compl.
pt pullon-mapun sin. compl.
pt sama mapun sin. compl.
zh 贾马·马蓬语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic
num Sistema kannada

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw>, <Àsia > Filipines>

Definició

El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.

Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.

li podem portar la comanda a casa nosaltres mateixos

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca li podem portar la comanda a casa nosaltres mateixos
es le podemos llevar el pedido a casa nosotros mismos
fr on peut vous livrer votre commande chez vous
pt nós mesmos podemos fazer a entrega ao domicílio da sua encomenda
en we can deliver your order to your home

<Grans Magatzems > Conversa>

lloret de raquetes de les Sulu

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca lloret de raquetes de les Sulu, n m
es lorito momoto de las Sulu
fr palette des Sulu
en Sulu racquet-tail
de Sulu-Spatelschwanzpapagei
nc Prioniturus verticalis

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

Nota

El nom específic de les Sulu fa referència a un arxipèlag del sud-oest de les Filipines.

lloret de raquetes de les Sulu

<Zoologia > Ocells>

ca lloret de raquetes de les Sulu, n m
es lorito momoto de las Sulu
fr palette des Sulu
en Sulu racquet-tail
de Sulu-Spatelschwanzpapagei
nc Prioniturus verticalis

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

Nota

El nom específic de les Sulu fa referència a un arxipèlag del sud-oest de les Filipines.

mayangna

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca mayangna
ca sumo sin. compl.
ca sumo tawahka sin. compl.
ca sumu sin. compl.
ca sumu del nord sin. compl.
cod mayangna balna
ar مايانغنا
cy Mayangna
cy Sumo sin. compl.
cy Sumo tawahka sin. compl.
cy Sumu sin. compl.
cy Sumu gogleddol sin. compl.
de Mayangna
de Nordsumu sin. compl.
de Sumo sin. compl.
de Sumo Tawahka sin. compl.
de Sumu sin. compl.
en Mayangna
en Northern Sumo sin. compl.
en Sumo sin. compl.
en Sumo Tawahka sin. compl.
en Sumu sin. compl.
es mayangna
es sumo sin. compl.
es sumo tawahka sin. compl.
es sumu sin. compl.
es sumu del norte sin. compl.
eu mayangnera
eu iparraldeko sumuera sin. compl.
eu sumo sin. compl.
eu sumo tawahka sin. compl.
eu sumu sin. compl.
eu sumuera sin. compl.
fr mayangna
fr sumo sin. compl.
fr sumo tawahka sin. compl.
fr sumu sin. compl.
fr sumu du nord sin. compl.
gn majangna
gn sumo sin. compl.
gn sumo tawahka sin. compl.
gn sumu sin. compl.
it mayangna
it sumo sin. compl.
it sumo tawahka sin. compl.
it sumu sin. compl.
it sumu del nord sin. compl.
ja マヤングナ語
ja スム語 sin. compl.
ja スモ語 sin. compl.
ja 北スモ語 sin. compl.
ja スモ・タワカ語 sin. compl.
nl Mayangna
nl Noordelijk Sumu sin. compl.
nl Sumo sin. compl.
nl Sumo Tawahka sin. compl.
nl Sumu sin. compl.
pt mayangna
pt sumo sin. compl.
pt sumo tawahka sin. compl.
pt sumu sin. compl.
pt sumu do norte sin. compl.
ru Маянгна
ru Суму sin. compl.
ru Северный сумо sin. compl.
ru Сумо sin. compl.
ru Сумо тавака sin. compl.
zh 玛扬纳语
zh 苏木语、苏莫语、塔瓦赫卡－苏木语、北部苏木语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu>, <Amèrica > Hondures>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició

La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.

Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.

Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.

nínox de les Sulu

<Ciències de la vida>

ca nínox de les Sulu, n m
es nínox de las Sulu
fr ninoxe des Sulu
en Sulu boobook
de Sulukauz
nc Ninox reyi
nc Ninox philippensis reyi alt. sin.

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

Nota

El nom específic de les Sulu fa referència a un arxipèlag del sud-oest de les Filipines.

nínox de les Sulu

<Zoologia > Ocells>

ca nínox de les Sulu, n m
es nínox de las Sulu
fr ninoxe des Sulu
en Sulu boobook
de Sulukauz
nc Ninox reyi
nc Ninox philippensis reyi alt. sin.

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

Nota

El nom específic de les Sulu fa referència a un arxipèlag del sud-oest de les Filipines.

nínox de les Sulu

<Zoologia > Ocells>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca nínox de les Sulu, n m
es nínox de las Sulu, n m
fr ninoxe des Sulu, n f
en Sulu boobook, n
de Sulukauz, n m
nc Ninox reyi
nc Ninox philippensis reyi alt. sin.

<Zoologia > Ocells>

Definició

Taxonomia: Estrigiformes > Estrígids> Ninox

Nota

El nom específic de les Sulu fa referència a Sulu, arxipèlag del sud-oest de les Filipines on habita aquesta espècie.

ngoni

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca ngoni
ca angoni sin. compl.
ca chingoni sin. compl.
ca kingoni sin. compl.
ca kisutu sin. compl.
ca sutu sin. compl.
de Ngoni
de Angoni sin. compl.
de Chingoni sin. compl.
de Kingoni sin. compl.
en Ngoni
en Angoni sin. compl.
en Chingoni sin. compl.
en Kingoni sin. compl.
en Kisutu sin. compl.
en Sutu sin. compl.
es ngoni
es angoni sin. compl.
es chingoni sin. compl.
es kingoni sin. compl.
es kisutu sin. compl.
es sutu sin. compl.
eu ngoni
eu angoni sin. compl.
eu chingoni sin. compl.
eu kingoni sin. compl.
eu kisutu sin. compl.
eu sutu sin. compl.
fr ngoni
fr angoni sin. compl.
fr chingoni sin. compl.
fr kingoni sin. compl.
gl ngoni
gl angoni sin. compl.
gl chingoni sin. compl.
gl kingoni sin. compl.
gl kisutu sin. compl.
gl sutu sin. compl.
it ngoni
it angoni sin. compl.
it chingoni sin. compl.
it kingoni sin. compl.
it kisutu sin. compl.
it sutu sin. compl.
nl Ngoni
nl Angoni sin. compl.
nl Chingoni sin. compl.
nl Kingoni sin. compl.
pt ngoni
pt angoni sin. compl.
pt chingoni sin. compl.
pt kingoni sin. compl.
pt kisutu sin. compl.
pt sutu sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Moçambic>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.

Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.

El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).

persona iuridica natura sua perpetua est [la]

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca persona iuridica natura sua perpetua est [la], loc llat

Definició

La persona jurídica és perpètua per naturalesa.

Nota

Àmbit: Inespecífic
('la persona jurídica és perpètua per naturalesa')