Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "suau" dins totes les àrees temàtiques

suar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca suar, v intr
ca transsudar, v intr sin. compl.
es sudar
fr suer
en sweat

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Expel·lir la suor pels porus de la pell.

sueu | sueva

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca sueu | sueva, n m, f
es suevo
en Swabian

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició

Individu d'un poble germànic establert a l'est de l'Elba entre els segles VII aC i V dC.

susu

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca susu
ca sose sin. compl.
ca soso sin. compl.
ca soussou sin. compl.
ca susoo sin. compl.
cod sosokui
ar سوسوو
cy Susu
cy Sose sin. compl.
cy Soso sin. compl.
cy Soussou sin. compl.
cy Susoo sin. compl.
de Susu
de Sose sin. compl.
de Soso sin. compl.
de Sosokui sin. compl.
de Soussou sin. compl.
de Susoo sin. compl.
en Susu
en Sose sin. compl.
en Soso sin. compl.
en Soussou sin. compl.
en Susoo sin. compl.
es susu
es sose sin. compl.
es soso sin. compl.
es soussou sin. compl.
es susoo sin. compl.
eu susuera
eu sose sin. compl.
eu soso sin. compl.
eu soussou sin. compl.
eu susoo sin. compl.
fr soussou
fr sose sin. compl.
fr soso sin. compl.
fr sousou sin. compl.
fr susoo sin. compl.
gl susu
gl sose sin. compl.
gl soso sin. compl.
gl soussou sin. compl.
gl susoo sin. compl.
gn susu
gn sose sin. compl.
gn soso sin. compl.
gn soussou sin. compl.
gn susoo sin. compl.
it susu
it sose sin. compl.
it soso sin. compl.
it soussou sin. compl.
it susoo sin. compl.
ja スス語
ja ソソ語 sin. compl.
nl Susu
nl Sose sin. compl.
nl Soso sin. compl.
nl Soussou sin. compl.
nl Susoo sin. compl.
pt susu
pt sose sin. compl.
pt soso sin. compl.
pt soussou sin. compl.
pt susoo sin. compl.
ru Сусу
ru Сосо sin. compl.
zh 苏苏
zh 索索、苏索、叟叟、索瑟 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Mande>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Sierra Leone>

Definició

El susu és la tercera llengua en nombre de parlants de Guinea, amb un 20% del total de la població, rere el ful (40%) i el manding (30%). Es parla sobretot a la regió litoral de Guinea però també hi ha minories lingüístiques susus a Sierra Leone i Guinea Bissau. Fins no fa gaire, el susu s'havia usat en bona part de l'actual Guinea com a llengua comercial.

El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.

El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.

Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escisió entre els susus i els ialunkes.

svanetià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca svanetià
ca svan sin. compl.
cod ლუშნუ ნინ (Lushnu nin)
ar السوانية
cy Svaneteg
cy Svan sin. compl.
de Svanisch
de Swanisch sin. compl.
en Svan
en Lushnu sin. compl.
en Svanuri sin. compl.
es svan
eu svanera
fr svane
fr svan sin. compl.
gn svan
it svanetiano
it svan sin. compl.
ja スヴァネティ語
ja スヴァン語 sin. compl.
nl Svanetisch
nl Svan sin. compl.
pt svan
pt suan sin. compl.
ru Сванский язык
zh 斯凡语
zh 卢什努语 sin. compl.
zh 斯凡努瑞语 sin. compl.
scr Alfabet georgià

<Caucàsica meridional o kartveliana > Svan>, <Àsia > Geòrgia>

Definició

L'svanetià és la llengua de la família kartveliana que manté més arcaismes i, alhora, que ha desenvolupat més innovacions pel fet que es va separar de les altres molt aviat (entre el 5000 i el 2000 aC). Els seus parlants viuen a les altes muntanyes seguint la forma de vida tradicional en el seu territori ancestral.

L'svanetià té cinc blocs dialectals principals, dividits en dos grups:

- el grup alt svanetià, parlat a la vall de l'Inguri i els seus afluents, que reuneix la majoria dels parlants i inclou els blocs dialectals alt bal i baix bal,
- el grup baix svanetià, parlat al llarg del riu Tskhenis-tskali, que inclou els blocs dialectals lashkh, lentekhian i cholur.

L'svanetià és una llengua bàsicament oral, encara que algunes persones fan servir l'alfabet georgià per escriure'l. Es parla en l'àmbit familiar i no s'ensenya a les escoles. La llengua de l'Administració, l'educació i els mitjans de comunicació és el georgià.

Els parlants de svanetià utilitzen com a llengües literàries el georgià i, de vegades, el rus. El 1864 es van intentar establir les bases per a un sistema svanetià escrit, però no es va arribar a dur a la pràctica.

L'svanetià es considera una llengua amenaçada ja que tots els seus parlants són bilingües en georgià i els adults més grans també solen ser-ho en rus. El nivell de competència en la llengua disminueix progressivament i ja quasi no hi ha nens que l'aprenguin. L'abandonament de la llengua es nota sobretot entre els joves que viuen als pobles més grans i entre les famílies que han emigrat a altres regions de Geòrgia, per causes econòmiques i per les dures condicions de vida a les muntanyes.

S'han publicat nombrosos estudis i descripcions de l'svanetià (fins i tot gramàtiques i diccionaris), que no cobreixen, però, la llengua en la seva totalitat. Recentment s'ha editat un diccionari svanetià-georgià-rus.

tarser de Siau

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca tarser de Siau, n m
es tarsero de Siau, n m
fr tarsier de Siau, n m
en Siau Island tarsier, n
en Siau tarsier, n
de Siau-Koboldmaki, n m
nc Tarsius tumpara

<Mamífers > Primats > Tàrsids>

Nota

El nom específic de Siau fa referència a una illa de les Sangihe, arxipèlag situat al nord-est de Sulawesi, a Indonèsia.

tarser de Siau

<Ciències de la vida>

ca tarser de Siau, n m
es tarsero de Siau, n m
fr tarsier de Siau, n m
en Siau Island tarsier, n
en Siau tarsier, n
de Siau-Koboldmaki, n m
nc Tarsius tumpara

<Mamífers > Primats > Tàrsids>

Nota

El nom específic de Siau fa referència a una illa de les Sangihe, arxipèlag situat al nord-est de Sulawesi, a Indonèsia.

tausug

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca tausug
ca joloano sin. compl.
ca moro sin. compl.
ca sulu sin. compl.
ca suluk sin. compl.
ca tau suug sin. compl.
ca taw sug sin. compl.
ca taw suluk sin. compl.
ar تاوسوغية
cy Tausug
cy Joloano sin. compl.
cy Moro sin. compl.
cy Sulu sin. compl.
cy Suluk sin. compl.
cy Tau suug sin. compl.
cy Taw sug sin. compl.
cy Taw suluk sin. compl.
de Tausug
de Joloano sin. compl.
de Moro sin. compl.
de Sulu sin. compl.
de Suluk sin. compl.
de Taw Sug sin. compl.
de Taw Suluk sin. compl.
en Tausug
en Joloano sin. compl.
en Moro sin. compl.
en Sulu sin. compl.
en Suluk sin. compl.
en Tau Suug sin. compl.
en Tausog sin. compl.
en Taw Sug sin. compl.
en Taw Suluk sin. compl.
es tausugo
es joloano sin. compl.
es moro sin. compl.
es sulu sin. compl.
es suluk sin. compl.
es tau suug sin. compl.
es taw sug sin. compl.
es taw suluk sin. compl.
eu tausugera
eu joloano sin. compl.
eu moro sin. compl.
eu sulu sin. compl.
eu suluk sin. compl.
eu tau suug sin. compl.
eu tausug sin. compl.
eu taw sug sin. compl.
eu taw suluk sin. compl.
fr tausug
fr joloano sin. compl.
fr moro sin. compl.
fr sulu sin. compl.
fr suluk sin. compl.
fr tau suug sin. compl.
fr taw sug sin. compl.
fr taw suluk sin. compl.
gl tausug
gl joloano sin. compl.
gl moro sin. compl.
gl sulu sin. compl.
gl suluk sin. compl.
gl tau suug sin. compl.
gl taw sug sin. compl.
gl taw suluk sin. compl.
gn tausug
gn joloano sin. compl.
gn moro sin. compl.
gn sulu sin. compl.
gn suluk sin. compl.
gn tau suug sin. compl.
gn taw sug sin. compl.
gn taw suluk sin. compl.
it tausug
it joloano sin. compl.
it moro sin. compl.
it sulu sin. compl.
it suluk sin. compl.
it tau suug sin. compl.
it taw sug sin. compl.
it taw suluk sin. compl.
pt tausug
pt joloano sin. compl.
pt moro sin. compl.
pt sulu sin. compl.
pt suluk sin. compl.
pt tau suug sin. compl.
pt taw sug sin. compl.
pt taw suluk sin. compl.
zh 陶苏格语
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició

El terme tausug fa referència al principal grup etnolingüístic de l'arxipèlag de Sulu. Els tausug són majoritàriament de religió musulmana i sembla que són originaris del nord-est de Mindanao, des d'on van emigrar a la regió sud-oest de les Filipines al segle XI.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom tausug, el qual podria significar 'homes del corrent' (de tau ', home' i sug, 'corrent marí'), 'homes de Suug' (de tau, 'home' i Suug, antic nom de l'illa de Jolo) o 'homes valents' (de tau, 'home' i ma-isug, 'valent').

El territori tradicional de la llengua tausug és la zona de l'illa de Jolo. Actualment, s'utilitza com a llengua franca a Sulu, Basilan, Tawi-Tawi i sud de Palawan.

El tausug és la llengua majoritària a la província de Sulu, on es poden trobar 400.000 dels 700.000 parlants que hi ha a les Filipines: és la llengua dominant als municipis de Jolo, Indanan, Luuk, Pananaw, Parang, Patikul, Talipaw, Tapul i Maimbung; i és la llengua majoritària als municipis de Marunggas, Pata, Siasi i Tongkil. També es poden trobar uns 100.000 parlants d'aquesta llengua a l'estat de Sabah (Malàisia), principalment als districtes de Sempurna, Sandakan, Tawau, Lahad Datu, Labuk-Sugut i Kudat.

El tausug té poca variació dialectal i és lingüísticament propera al butuanon.

ulwa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca ulwa
ca sumu del sud sin. compl.
cod ulwa
ar أولوا
cy Ulwa
cy Sumu deheuol sin. compl.
de Ulwa
de Sumo sin. compl.
en Ulwa
en Southern Sumo sin. compl.
es ulwa
es sumu del sur sin. compl.
eu ulwera
eu hegoaldeko sumua sin. compl.
fr ulwa
fr sumu du sud sin. compl.
gn ulwa
gn sumu del sur sin. compl.
it ulwa
it sumu del sud sin. compl.
ja ウルワ語
ja 南スモ語 sin. compl.
nl Ulwa
nl Zuidelijk Sumu sin. compl.
pt ulwa
pt sumu do sul sin. compl.
ru Ульва
ru Южный сумо sin. compl.
ru Улуа sin. compl.
zh 乌尔瓦语
zh 南部苏木语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició

La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.

L'ulwa és l'únic membre septentrional supervivent de la branca sumu de la família misumalpa. L'altre representant, el kukra, que era parlat a Bluefields i Pearl Lagoon està extingit; no n'hem conservat més que una llista de mots.

No hi ha intel·ligibilitat entre l'ulwa i el sumu del nord o mayangna (format per les variants dialectals panamahka i tuahka, de Nicaragua, i tawahka, d'Honduras).

Els ulwes, com la resta de grups amerindis de la costa atlàntica nicaragüenca, van patir la pressió dels raids miskitus a la recerca d'esclaus per comerciar amb els seus aliats anglesos durant els segles XVII i XVIII. Aquesta pressió va dur els ulwes a desplaçar-se cap a l'interior, fet que els va permetre eludir l'esclavitud, la malaltia i l'assimilació miskitu -a diferència dels kukra, que al segle XVIII ja eren prop de l'extinció.

El segle XIX, acabat el tràfic d'esclaus, els ulwes van patir l'expansió agrícola dels grangers mestissos. Aquest és l'origen de la comunitat actual de Karawala, on un cert nombre d'ulwes s'haurien establert cercant terres i feina. A més de la comunitat de Karawala hi podria haver algunes famílies establertes a Kahmi Tingni, un dels afluents del riu Kuringwas.

La comunitat de Karawala és, però, l'únic centre significatiu de població ulwa, per la qual cosa sembla que s'hi dona l'última oportunitat de recuperació de la llengua. Malgrat això, la llengua de la ciutat és el miskitu, la llengua ameríndia predominant a la zona i a tota la costa nicaragüenca, tot i que cada cop hi té més presència el crioll anglès. La major part dels nens parla miskitu com a primera llengua.

L'ulwa es trobarà en greu perill d'extinció d'aquí a dues o tres generacions. Cal dir, però, que des de l'any 1988, està en marxa l'Ulwa Language Project, un projecte de documentació i revitalització de la llengua ulwa que va encapçalar el lingüista Ken Hale. Com a resultat, s'ha elaborat un diccionari de 4.000 entrades, una gramàtica, vocabularis específics, textos literaris, etc.

xampanyera

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca xampanyera, n f
ca refredador, n m sin. compl.
es champañera
es cubo de champaña
fr seau à champagne
en champagne cooler

Definició

Recipient per a refredar o mantenir xampany en fresc.

xot de Siau

<Zoologia > Ocells>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca xot de Siau, n m
es autillo de Siau
fr petit-duc de Siau
en Siau scops-owl
de Siau-Zwergohreule
nc Otus siaoensis
nc Otus manadensis siaoensis alt. sin.

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>