Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "successi��" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca successió de lleis penals, n f
- es sucesión de leyes penales, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca successió ecològica, n f
- ca successió, n f sin. compl.
- es sucesión
- es sucesión ecológica
- fr succession
- fr succession écologique
- en ecological succession
- en succession
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca successió ecològica, n f
- ca successió, n f sin. compl.
- es sucesión
- es sucesión ecológica
- fr succession
- fr succession écologique
- en ecological succession
- en succession
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca successió ecològica, n f
- es sucesión, n f
- es sucesión ecológica, n f
- fr succession ecologique, n f
- en ecological succession, n
- en succession, n
<Enginyeria forestal>
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca successió hereditària, n f
- es sucesión hereditaria
<Dret civil>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca successió intestada, n f
- es sucesión intestada
- fr succession ab intestat
<Notaria > Tipologia documental > Herències>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca successió intestada, n f
- ca successió legal, n f sin. compl.
- es sucesión intestada
- es sucesión legal
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca successió intestada, n f
- ca successió legal, n f sin. compl.
- ca successió legítima, n f sin. compl.
- es sucesión intestada, n f
- es sucesión legal, n f sin. compl.
- es sucesión legítima, n f sin. compl.
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca successió intestada, n f
- ca successió abintestada, n f sin. compl.
- ca successió legal, n f sin. compl.
- es sucesión intestada
- es sucesión legal
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La llei estableix la successió intestada com la vocació successòria per a evitar que el patrimoni i els deutes de la persona causant quedin sense titular a falta de títol hereditari de tipus voluntari.
La successió intestada està regulada en els articles del 441-1 al 444-1 del títol IV del llibre IV del Codi civil de Catalunya (CCCat), en vigor des de la reforma del dret successori introduïda per la Llei 10/2008, del 10 de juliol.
Segons l'article 441-1 «la successió intestada s'obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ser-ho». Els casos d'absència de testament o heretament són els més habituals en la pràctica per a obrir la successió intestada, però s'equiparen als casos de nul·litat del testament o heretament. Així, l'article 422-4 estableix que la nul·litat o la caducitat del testament determinen que la successió s'ha de regir pel darrer testament vàlid, i, si no n'hi ha, s'obre la successió intestada.
L'altra circumstància que pot donar lloc a l'aplicació de la successió intestada és l'absència d'hereus. Aquest fet es pot produir per raons diferents, com són la premoriència dels cridats a l'herència, la repudiació de l'herència per part dels cridats o la indignitat dels cridats, quan la persona causant no ha previst aquests fets en el testament per a designar altres hereus o quan, tot i haver-ho previst, també premoren, hi renuncien o són indignes de succeir. En tots aquests casos, l'òrgan legislador, per tal d'evitar que l'herència quedi sense hereus, estableix un sistema successori basat en la crida de persones segons el parentiu amb la persona difunta i, en darrer terme, succeeix la Generalitat de Catalunya. Tal com estableix l'article 441-2, la llei crida els hereus de la persona causant. Ara bé, aquesta crida no és una imposició d'acceptar l'herència, ja que les parts cridades poden acceptar-la o repudiar-la, cas en què la llei ha de determinar qui és la nova persona cridada, o si s'augmenta la part d'una altra persona cridada que ha acceptat l'herència. Igualment, l'herència pot ser acceptada a benefici d'inventari.
El sistema emprat per a la crida legal dels hereus està basat en el sistema de grau i ordre en el parentiu, que es determina pel nombre de generacions, de tal manera que cada generació forma un grau i cada sèrie de graus, una línia. Les línies poden ser directes o col·laterals. La línia directa és aquella en què les persones són descendents les unes de les altres, tant de manera descendent com de manera ascendent. La línia col·lateral és aquella en què les persones no descendeixen les unes de les altres, però venen d'un tronc comú.
La regla de funcionament de la successió intestada és que la part cridada en grau més proper exclou les altres, excepte quan hi ha dret de representació, i entre les persones cridades es reparteixen l'herència per parts iguals. En el còmput del parentiu en cas de línia directa, els graus es determinen per generacions, descomptant la dels progenitors. En el cas de línia col·lateral, els graus es compten sumant les generacions de cada branca que surt del tronc comú. D'aquesta manera, la llei crida a l'herència de grau en grau i d'ordre en ordre. Quan els cridats no arriben a ser hereus, llur part augmenta la part dels parents del mateix grau, excepte els casos en què és d'aplicació el dret de representació. El dret de representació és el que la llei atorga als descendents d'una persona premorta, declarada absent o indigna perquè puguin ocupar el seu lloc en la successió de la persona causant, quan siguin, alhora, descendents seus o llurs nebots (art. 441-1 al 441-8 CCCat).
Partint d'aquest criteri de proximitat familiar, la llei crida els fills de la persona causant, de manera que si n'hi ha, hereten l'herència per parts iguals. En aquest punt, els fills consanguinis i els fills adoptius són tractats de la mateixa manera. Si algun dels fills premor a la persona causant, és declarat absent o indigne, els seus descendents passen a ocupar el seu lloc i entre ells es divideixen per parts iguals la part que correspon a llur ascendent (art. 442-1 CCCat). Ara bé, si a més dels fills cridats a l'herència hi ha el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella supervivent, aquesta persona té dret a l'usdefruit universal de l'herència.
Quant a la qüestió anterior, la regulació del dret successori continguda en la Llei 10/2008 va introduir novetats respecte de la legislació anterior. El tractament dels supervivents de tota parella en unió estable és el mateix que reben els cònjuges vidus: l'usdefruit universal de tota l'herència, lliure de fiança. Una altra novetat introduïda per aquesta llei és que el vidu o la vídua o membre de la unió estable poden demanar de canviar l'usdefruit de l'herència pel lliurament d'una quarta part alíquota de l'herència i per l'usdefruit de l'habitatge familiar que formi part de l'actiu hereditari. Ara bé, si no hi ha fills ni descendents que heretin de la persona causant, la llei crida com a hereu el cònjuge o membre de la unió estable supervivent (art. 442-3 CCCat). En aquest cas, els pares de la persona causant tenen dret a la llegítima. En tots aquests casos de crida hereditària del cònjuge o de la parella i d'usdefruit de l'herència quan els hereus són els fills, és requisit indispensable que la persona causant i la supervivent convisquessin, de manera que si estaven separats de fet o si hi havia una demanda de separació o divorci interposada, no tenen cap dret en l'herència (art. 442-6 CCCat).
Si la persona causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge ni persona que hi convisqui en unió estable de parella, la llei crida per parts iguals els progenitors, i si només n'hi ha un és cridat a tota l'herència. Si tots els descendents cridats d'un mateix grau repudien l'herència, la delació es fa als ascendents de grau més pròxim. En aquest cas, la llei crida igualment les dues línies ascendents del mateix grau, de manera que un grau exclou l'altre. Si hi ha ascendents del mateix grau en ambdues línies, l'herència es divideix en dues parts iguals per cada línia, i dins de cada línia, per parts iguals entre cada ascendent (art. 442-8 CCCat).
A manca de descendents, de cònjuge o de convivent en unió estable de parella i d'ascendents, la delació hereditària es fa als parents col·laterals, començant pels germans, els quals són cridats directament per dret propi, i els nebots, per dret de representació (art. 442-9 i 442-10 CCCat). La llei tracta igual els germans tant si són de doble vincle, de vincle senzill com adoptats. Si a l'herència concorren germans i fills de germans i hi ha una sola estrip de nebots, hereten per parts iguals el que correspon a l'estirp, però si hi concorre més d'una estirp de nebots, s'acumula el que correspondria a cada estirp i se'n fan parts iguals per a tots els nebots. Si es frustra la delació d'algun d'ells, acreix la part dels altres, i si únicament són cridats nebots, l'herència s'ha de repartir per parts iguals entre ells.
En absència de germans i de fills de germans la delació es fa als parents col·laterals més pròxims fins al quart grau, sense distinció de grau ni de línia, de manera que tots els existents hereten per parts igual. Més enllà del quart grau, la llei exclou la crida d'altres parents i ofereix l'herència a la Generalitat de Catalunya, que la pot acceptar mitjançant el procediment judicial corresponent i sempre a benefici d'inventari (art. 442-12 i 442-13 CCCat).
Un aspecte que s'ha modificat en la nova regulació de la successió intestada és el de la successió en cas d'adopció: s'ha reafirmat la igualtat de drets successoris entre el parentiu sanguini i l'adoptiu. En principi, l'adopció extingeix els drets successoris abintestats entre la part adoptada i els pares biològics, excepte en els casos d'adopció dels fills del cònjuge o de la parella i en els casos d'adopció dins la mateixa família, tret dels casos en què la persona causant i els successors no hagin mantingut el tracte familiar (art. 443-1 al 443-5 CCCat).
Pel que fa a la successió intestada d'una persona causant impúber, quan no hi ha substitució pupil·lar, la llei fa una crida a l'herència dels béns segons la procedència atenent a criteris de troncalitat per als béns que provenien a títol gratuït d'un progenitor o dels seus parents dins el quart grau, tot i que si el progenitor o progenitora de l'altra línia és viu o viva té dret a la llegítima sobre aquests béns. En la resta de béns de la part impúber s'apliquen els criteris generals de la successió intestada (art. 444-1 CCCat).
La declaració d'hereus abintestada es fa mitjançant una acta de notorietat atorgada davant de notari del darrer domicili de la persona causant amb la pràctica de la prova documental i testifical per als casos en què els hereus són descendents, ascendents o cònjuges o convivent en unió estable de parella de la persona difunta. Fora d'aquests casos, cal tramitar un procediment de jurisdicció voluntària d'acord amb el que estableixen l'article 980 i següents de la Llei d'enjudiciament civil del 1881, amb intervenció del ministeri fiscal. Un cop s'ha practicat la prova, el jutge o jutgessa pot concedir la declaració d'hereus o denegar-la. En cas que la rebutgi, les parts interessades poden apel·lar a la sentència i, en darrer terme, instar un procediment ordinari. - V. t.: delació n f
- V. t.: dret de representació n m
- V. t.: repudiació d'herència n f
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca successió intestada, n f
- es sucesión intestada
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Si el causant no havia disposat res sobre la seva herència un cop mort, aleshores s'obria la successió intestada o legítima; és a dir, la llei cridava el seu hereu (cal tenir en compte la possible institució de l'heretament feta en capítols matrimonials, per la qual la qüestió successòria ja havia quedat resolta, sens perjudici d'altres drets dotals i legitimaris dels fills no hereus).
Des del principi, però, cal deixar constància de l'aversió generalitzada que es va sentir a Catalunya contra la successió intestada. Tothom feia tots els possibles per evitar-la, ja fos per mitjà dels capítols matrimonials amb els heretaments i altres pactes successoris que s'hi incloïen, o bé atorgant testaments, cosa que feia la gran majoria dels naturals del país. No es volia deixar res a l'atzar, posició que es posa de manifest en el continu i fins i tot de vegades extremat ús de la institució de les substitucions hereditàries.
En qualsevol cas, a Catalunya, pel que fa a la successió intestada, se seguia la tradició del dret comú, amb algunes variants incorporades pel dret consuetudinari. En primer lloc regia el principi romà de la incompatibilitat entre la successió testada i la intestada, si bé era possible trobar-se amb l'existència d'un codicil i al mateix temps amb l'obertura de la successió intestada pel que fa al destí final de l'herència. L'hereu legal havia de complir amb els llegats i altres disposicions contingudes en el codicil. Com a norma general, era que succeïssin els descendents (legítims o legitimats i adoptats en forma plena) i per stirpes, de manera que s'incloïen en el mateix grau els fills d'un fill premort (tenien un ius representationis), i tots igual; després els pares, altres ascendents i germans de doble vincle i llurs fills, segons la línia i el grau de parentiu; els germanastres i llurs fills; tots els parents col·laterals fins al desè grau (segons la pràctica i la jurisprudència, perquè el dret romà no ho limitava), i finalment el fisc. Els fills naturals i els il·legítims només tenien drets successoris respecte de la mare i dels avis materns, encara que el pare els hagués reconegut.
L'excepció a la norma general de repartiment de l'herència entre tots els fills es troba en el dret feudal, atès que hi regia el principi de la indivisibilitat del feu. Així, si un feudatari moria intestat i deixava dos fills o més, el seu senyor podia elegir entre aquells el seu hereu i no se n'excloïa la dona. Aquesta facultat senyorial es coneix amb la denominació de gratificació, i la recullen els Usatges de Barcelona (núm. 31) i les Commemoracions de Pere Albert (cap. 21). A més, els Usatges de Barcelona regulen uns drets senyorials feudals coneguts com a mals usos (per abusius) i anomenats intestia i eixorquia. Aquests drets senyorials van ser vigents a la Catalunya Vella com a mínim fins al 1486 (Sentència arbitral de Guadalupe) i en alguna zona de la Catalunya Nova en què es poden constatar encara en el segle XIII.
El dret d'intestia implicava que si un pagès moria sense haver fet testament el seu senyor rebia una tercera part dels seus béns, si havia deixat vídua i fills, o la meitat, tant si hi havia descendència com si no. El dret d'eixorquia implicava que si un pagès moria sense fills el senyor tenia dret a percebre la part de l'herència que els hagués correspost com a llegítima (Usatges de Barcelona, cap. 109 i 138).
