Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "supervivent" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adquisició onerosa amb pacte de supervivència, n f
- es adquisición onerosa con pacto de supervivencia
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Actualment, l'adquisició onerosa amb pacte de supervivència és una institució tradicional del dret civil català regulada en els articles del 231-15 al 231-18, del Codi civil de Catalunya (CCCat). El pacte d'adquisicions oneroses actua, per tant, com un benefici vidual voluntari, ja que significa concedir un dret al cònjuge supervivent, que en relació amb el bé adquirit amb el pacte és preferit als hereus del causant. Per tant, més aviat es tracta d'un sistema de previsió autònoma familiar, que d'un efecte legal de la situació de viduïtat.
L'origen d'aquesta institució es remunta al darrer terç del segle XIX i es generalitza a principis del segle XX com a figura de desenvolupament notarial. La institució, anomenada tradicionalment compravenda amb pacte de supervivència, troba reconeixement legal per primer cop en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, que la limita tant en l'aspecte objectiu (la compravenda), com el subjectiu (els cònjuges casats en règim de separació de béns o de participació en els guanys). Tant una com l'altra limitació es mantindran en les successives regulacions de la figura, fins a l'entrada en vigor del llibre II del CCCat, que a més de canviar la denominació compra per adquisició onerosa -per tal de fer possible que el pacte es pugui acordar en altres negocis onerosos com el contracte de renda vitalícia-, permet que també es pugui acordar entre cònjuges casats en qualsevol règim econòmic. Per això, des del punt de vista sistemàtic, les adquisicions oneroses amb pacte de supervivència surten de la secció relativa al règim de separació de béns i s'incardinen en la secció més general, tocant a les relacions econòmiques entre cònjuges.
Així mateix, la possibilitat de realitzar adquisicions amb el pacte s'estén ara als membres d'una parella estable (art. 234-3.3). Amb això, l'òrgan legislador del llibre II del CCCat es fa ressò de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentències com la del 13.2.2003 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 2003\4576) i del 17.3.2003 (RJA 2003\4578), o en la interlocutòria número 8 del seu president, del 3.12.2003. Ara bé, malgrat l'extensió subjectiva de la institució, originàriament aquesta troba raó de ser entre cònjuges casats en règim de separació de béns o de participació en els guanys, de manera que esdevé un mecanisme correctiu i tuïtiu del cònjuge vidu pels efectes que pot tenir, a la mort de l'altre, l'extinció d'un règim econòmic basat en la separació de patrimonis mentre dura la unió. Fora d'aquests dos règims o dels casos de «no règim», com seria el de les parelles estables, les adquisicions oneroses amb pacte de supervivència queden buides de contingut. No obstant això, la naturalesa familiar de la institució, confirmada pel mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en sentències com la citada del 13.2.2003, permet estendre'l a la família matrimonial -amb independència del règim econòmic que tinguin-, o a la basada en la parella estable, atorgant prevalença, en tot cas, a la voluntat d'afavorir el supervivent.
La figura es compon d'un primer negoci onerós, el qual genera una situació de copropietat entre els cònjuges o convivents en parella estable, i un segon acord o pacte de supervivència, que realitzen els adquirents en el moment de l'adquisició del bé i que especifica la manera com la propietat del bé passarà a aquell dels dos que sobrevisqui. Es tracta, per tant, d'un negoci bilateral, patrimonial, de disposició i aleatori, en virtut del qual cada part cedeix a l'altra la seva part indivisa del bé en el cas incert de premorir, a canvi de rebre la part de l'altre si sobreviu. Aquest caràcter aleatori permet afirmar que es tracta d'un acte a títol onerós, malgrat que en la regulació apareguin elements distorsionadors del seu funcionament, com ara el còmput de la participació del premort a l'efecte del càlcul de la llegítima i la imputació en pagament de la quarta vidual (art. 231-15.3 CCCat). Aquesta regulació prescindeix de l'essència del pacte i en desmereix la importància com a benefici vidual. De fet, en aquest punt, el CCCat configura la institució com una donació quan, en realitat, no existeix animus donandi, sinó el joc aleatori de la supervivència. Tradicionalment, la doctrina també havia discutit la naturalesa inter vivos o mortis causa del negoci, malgrat que la jurisprudència i la pràctica li confereixen la segona, ja que es fa efectiva després de la mort del subjecte.
Pel que fa al tipus de comunitat creada entre els cònjuges o convivents quan encara no s'ha materialitzat la aleas del pacte, aquests adquireixen el bé conjuntament, de manera que la quota, signe inequívoc de la comunitat romana, apareix des del moment de l'adquisició. Per aquest motiu, l'article 231-15.2.a del CCCat exigeix el comú acord dels titulars per a dur a terme actes de disposició. La idea de la comunitat per quotes encara es fa més evident quan s'observa la regulació de les causes d'extinció del pacte, ja que aquesta determina la cotitularitat, en comunitat indivisa ordinària, pel fet d'haver cessat les circumstàncies que justificaven el règim especial de l'article 231-15.2. En aquest sentit, són causes d'extinció del pacte l'acord de tots dos cònjuges durant el matrimoni; la declaració de nul·litat del matrimoni, la separació judicial o de fet, o de divorci, i l'adjudicació a un tercer de la meitat del bé, com a conseqüència de l'embargament o d'un procediment concursal (art. 231-18.1). No obstant tot això, la quota no confereix al titular tots els drets típics de la comunitat romana. Així doncs, l'article 231-15.2, lletres b i c, prohibeix l'alienació de la quota i obliga a mantenir la indivisió de la cosa comuna.
El CCCat també ha regulat alguns casos en què l'eficàcia del pacte se subordina als interessos dels creditors, com en cas d'embargament d'una meitat indivisa i de concurs de creditors. En cas d'embargament, el CCCat s'enfronta a la qüestió de si ha de prevaler l'eficàcia del pacte com a benefici vidual o el dret dels creditors, i tria la segona quan decideix permetre l'embargament del dret d'un dels cònjuges sense distingir l'origen dels deutes (art. 231-17.1), que pot estar motivat per un deute propi o per un deute familiar del qual tots dos cònjuges responen d'una manera solidària (art. 231-8). L'embargament es trava sobre el dret del cònjuge, és a dir, en la seva meitat indivisa, que és el dret existent en el moment de l'embargament. L'adjudicació del bé a una tercera persona determina la ineficàcia del pacte, i la tercera persona no cònjuge entra en la comunitat, però no té l'expectativa de poder adquirir la totalitat del bé pel joc de la supervivència (art. 231-18.1.c). S'ha plantejat si aquesta solució no conculca els drets del cònjuge no deutor, que podria ser perjudicat per un acord fraudulent entre el cònjuge deutor i el creditor per a forçar la ineficàcia del pacte, i sembla cert que aquesta norma pot resultar pertorbadora en el context del pacte de supervivència, en què les rendes es poden haver dedicat al sosteniment de les càrregues familiars, de les quals responen solidàriament tots dos cònjuges, i, en última instància, no evita la cotitularitat entre el cònjuge no deutor i el tercer rematant.
Amb tot, per a garantir el dret del cònjuge no embargat, l'article 231-17.1 estableix la necessitat que li sigui notificat l'embargament perquè pugui actuar si ho considera necessari. Pel que fa al concurs de creditors, la Llei concursal (LConc), de l'Estat, també distingeix entre els efectes patrimonials de la declaració o el concurs, en funció del règim econòmic matrimonial del deutor, incloent-hi, a més, un esment específic a la figura. D'acord amb l'article 78.3 de la LConc, el cònjuge no deutor gaudeix d'un dret d'adquisició preferent, a la manera d'una opció de compra legal, sobre la meitat indivisa del bé. Si el cònjuge fa ús d'aquest dret, s'entén que renuncia al pacte i prefereix no arriscar-se a perdre l'expectativa de dret si el bé es ven en el procés concursal. Si el bé adquirit amb el pacte és l'habitatge familiar, el preu d'aquesta adquisició està notablement limitat perquè la llei estableix un mòdul de càlcul especial: el valor d'adquisició, incrementat amb l'índex de preus de consum específic, que pot donar un valor, si la conjuntura immobiliària és dolenta, notablement inferior al de mercat, a favor del cònjuge no deutor.
Finalment, i pel que fa a la concurrència amb alguns tipus d'heretaments, el CCCat fa referència a una altra causa d'ineficàcia que opera al marge del funcionament propi de la institució: es tracta de la ineficàcia originada pel fet que algun dels cònjuges hagi atorgat heretament a favor dels contraents o dels fills (art. 231-16), i l'heretament sigui eficaç en el moment de la seva mort. El primer tipus es refereix als heretaments que els compradors hagin atorgat a favor de tercers contraents i es considera incompatible amb qualsevol de les modalitats -simple (art. 431-19.1) i cumulatiu (art. 431-19.2 i 431-19.3) -, perquè aquest tipus d'heretament representa un pacte successori que confereix a l'instituït -heretat- la qualitat d'hereu amb caràcter irrevocable i determina la destinació de tots els béns en el moment de la mort, per la qual cosa el pacte de supervivència interfereix en l'eficàcia de l'heretament.
<Ciències de la salut > Recerca clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>
- ca anàlisi de supervivència, n f
- es análisis de supervivencia
- en event history analysis
- en survival analysis
<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>
Definició
<Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anàlisi de supervivència, n f
- en survival analysis
<Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anàlisi de supervivència, n f
- es análisis de supervivencia, n m
- fr analyse de survie, n f
- en event history analysis, n
- en survival analysis, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge no supervisat, n m
- es aprendizaje no supervisado
- en unsupervised learning
<Neurociència > Neurociència computacional>
Definició
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge no supervisat, n m
- es aprendizaje no supervisado
- en unsupervised learning
<Neurociència > Neurociència computacional>
Definició
<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca aprenentatge no supervisat, n m
- es aprendizaje no supervisado, n m
- fr apprentissage non supervisé, n m
- fr entraînement non supervisé, n m
- it apprendimento non supervisionato, n m
- en unsupervised learning, n
<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge supervisat, n m
- es aprendizaje supervisado
- en supervised learning
<Neurociència > Neurociència computacional>
Definició
Nota
- L'aprenentatge supervisat s'usa típicament en la resolució de problemes que requereixin reconeixement de patrons.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge supervisat, n m
- es aprendizaje supervisado
- en supervised learning
<Neurociència > Neurociència computacional>
Definició
Nota
- L'aprenentatge supervisat s'usa típicament en la resolució de problemes que requereixin reconeixement de patrons.
<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca aprenentatge supervisat, n m
- es aprendizaje supervisado, n m
- fr apprentissage supervisé, n m
- it apprendimento supervisionato, n m
- en supervised learning, n
<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>
