Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Tipus de talls de carn i de peix
ca epigrama (EXEMPLE), n m
ca filet (EXEMPLE), n m
ca grenadí (EXEMPLE), n m
ca medalló (EXEMPLE), n f
ca palpís (EXEMPLE), n m
ca polpeta (EXEMPLE), n f
ca rodanxa (EXEMPLE), n f
ca suprema (EXEMPLE), n f
ca rodella (EXEMPLE), n f sin. compl.

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició

Un tall de carn, de peix, de formatge o d'un altre aliment és un tros separat amb un ganivet d'una peça sencera o d'un tros més gros d'aquell mateix aliment
. L'equivalent castellà és un trozo; el francès, une tranche, i l'anglès, a slice.

Segons la manera com s'ha fet o segons l'aliment d'on procedeix podem distingir diversos tipus de talls de carn i de peix. Per exemple:

(a) Un filet és un tall prim de carn o de peix sense os o espina o bé, de manera més específica, un tall d'una part del llom de bou o de vedella que no té ossos ni tendons.
. Per al sentit general, l'equivalent castellà és un filete; el francès, un filet, i l'anglès, a filet (amb la variant ortogràfica fillet). Per al sentit de llom de bou o de vedella, els equivalents castellans són un filete o un solomillo; el francès, un filet, i els anglesos, a filet (amb la variant ortogràfica fillet), a fillet steak o a tenderloin.

Dintre els filets, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. L'epigrama, que és un filet de la carn més delicada d'un xai o de carn d'aviram.
L'equivalent castellà és un epigrama; el francès, un épigramme, i l'anglès, an epigramme.
. El palpís, que és una escalopa del crostó o del cap de mort de vedella o també un filet de cuixa d'anyell.
. La polpeta, que és un filet de carn o de peix enrotllat i farcit.
Els equivalents castellans són una popieta o una pulpeta; els francesos, une paupiette o une roulade, i els anglesos, a bird, a paupiette o a roulade.
.
(b) Una suprema és un tall de la part central d'un peix gros, tallada gruixuda i sense espina.
. L'equivalent castellà és una suprema.

(c) Una rodanxa, o també una rodella, és un tall transversal d'una peça allargada i més o menys rodona, com ara un lluç.
. L'equivalent castellà és una rodaja, els francesos, une rondelle o une rouelle, i l'anglès, a round steak.

Dintre les rodanxes, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. El medalló, que és una rodanxa de carn de forma rodona o ovalada i de 100 a 110 grams de pes.
L'equivalent castellà és un medallón; els francesos, un médaillon o une noisette, i els anglesos, a medaillon, a medallion o a noisette.

(d) Un grenadí és una escalopa estreta i gruixuda entatxonada de bastonets menuts de cansalada grassa i fresca, generalment reservada per a dies assenyalats.
. L'equivalent castellà és una granadina; el francès, un grenadin, i l'anglès, a grenadin.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de tall, filet, epigrama, palpís, polpeta, suprema, rodanxa, medalló i grenadí al Cercaterm, i també el document de criteri original, Talls, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/talls).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida suprema amb anxoves
es ensalada suprema con anchoas
fr salade suprême aux anchois
it insalata suprême con acciughe
en supreme salad with anchovies
de feiner Salat mit Anchovis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

ca cornet nasal suprem, n m
ca conca nasal suprema, n f sin. compl.
ca quart cornet, n m sin. compl.
es concha nasal suprema
es cornete nasal supremo
en supreme nasal concha
TA concha nasalis suprema

<Otorinolaringologia > Rinologia > Anatomia>

Definició

Cornet inconstant situat per sobre del cornet superior, que forma part de l'os etmoide.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca cornet nasal suprem, n m
ca conca nasal suprema, n f sin. compl.
ca cornet de Santorini, n m sin. compl.
es concha nasal suprema
es cornete nasal supremo
en supreme nasal concha
TA concha nasalis suprema

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cotorra superba, n f
es perico soberbio
fr perruche de Barraband
en superb parrot
de Schildsittich
nc Polytelis swainsonii

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cotorra superba, n f
es perico soberbio
fr perruche de Barraband
en superb parrot
de Schildsittich
nc Polytelis swainsonii

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca jutge de taula | jutge de taula, jutgessa de taula, n m, f
ca jutge suprem | jutge suprema, jutgessa suprema, n m, f
es juez de mesa
es juez supremo
fr jury
en head of court
en jury

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definició

Oficial que valora els fulls d'arbitratge dels jutges de cadira, reconsidera una decisió equivocada, avalua l'actuació de l'àrbitre i dels jutges de cadira i determina oficialment el guanyador d'un combat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca jutge de taula | jutge de taula, jutgessa de taula, n m, f
ca jutge suprem | jutge suprema, jutgessa suprema, n m, f
es juez de mesa | juez de mesa, jueza de mesa
es juez supremo | juez suprema, jueza suprema
fr jury
en head of court
en jury

<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>

Definició

Oficial encarregat de valorar els fulls d'arbitratge, reconsiderar les decisions equivocades, avaluar l'actuació de l'àrbitre i els jutges de cadira, i determinar oficialment el guanyador d'un combat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca limba, n f
nc Terminalia superba Engl. et Diels

<Botànica > combretàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca limba, n f
nc Terminalia superba Engl. et Diels

<Botànica > combretàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "suprbia" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició