Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "s�ller" dins totes les àrees temàtiques

cadiraire cadiraire

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cadiraire, n m, f
  • ca  cadirer | cadirera, n m, f sin. compl.
  • es  sillero
  • fr  chaisier
  • en  chairmaker

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que fabrica, repara o ven cadires.
cafeter | cafetera cafeter | cafetera

<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cafeter | cafetera, n m, f
  • es  cafetero
  • fr  torréfacteur
  • en  coffee seller

<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>

Definició
Persona que es dedica a la comercialització de cafè.
caixer | caixera caixer | caixera

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  caixer | caixera, n m, f
  • es  cajero
  • fr  caissier d'institution financière
  • fr  caissier de banque
  • en  cash desk cashier
  • en  cashier
  • en  teller

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Definició
Persona d'una entitat financera que duu a terme diferents operacions de caixa i de transacció, com ara ingressos, reintegraments, transferències, cobraments i pagaments, obertura i tancament de comptes o canvi de moneda, i tasques generals d'atenció i informació al públic.
camiser | camisera camiser | camisera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  camiser | camisera, n m, f
  • es  camisero
  • fr  chemisier
  • en  shirt maker
  • en  shirt seller

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que confecciona o ven camises.

Nota

  • L'equivalència anglesa shirt maker es refereix al confeccionador i shirt seller al venedor.
canya canya

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  canya, n f
  • ca  arjau, n m sin. compl.
  • es  caña
  • fr  barre franche
  • en  tiller

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Element de maneig d'un timó, consistent en una barra de ferro o fusta fixada a la part superior de l'eix del timó.

Nota

  • La canya porta un allargador que la prolonga.
capferrat capferrat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • ca  capferrat de sèquia, n m var. ling.
  • ca  card de sèquia, n m var. ling.
  • ca  lletuga de sèquia, n f var. ling.
  • ca  lletugueta de sèquia, n f var. ling.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • ca  capferrat de sèquia, n m var. ling.
  • ca  card de sèquia, n m var. ling.
  • ca  lletuga de sèquia, n f var. ling.
  • ca  lletugueta de sèquia, n f var. ling.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
carboner | carbonera carboner | carbonera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carboner | carbonera, n m, f
  • es  carbonero | carbonera, n m, f
  • fr  charbonnier | charbonnière, n m, f
  • en  charcoal maker, n
  • en  coal seller, n

<Enginyeria forestal>

carreu carreu

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  carreu, n m
  • es  sillar
  • en  ashlar
  • en  ashler

<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>

Definició
Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carreu, n m
  • ca  mitjà, n m
  • es  sillar
  • fr  pierre de taille
  • en  ashlar
  • de  Haustein
  • de  Quaderstein

<Construcció>