Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "s�tira" dins totes les àrees temàtiques

dehiscència d'una sutura dehiscència d'una sutura

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dehiscència d'una sutura, n f
  • ca  dehiscència d'una ferida operatòria, n f sin. compl.
  • es  dehiscencia de herida quirúrgica, n f
  • es  dehiscencia de sutura, n f
  • fr  déhiscence de plaie chirurgicale, n f
  • en  disruption of operation wound, n
  • en  suture dehiscence, n
  • en  wound dehiscence, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles>

Definició
Separació de les vores o dels marges d'una ferida quirúrgica, que pot ser només parcial o superficial, o bé completa, amb dissociació total.

Nota

  • La dehiscència d'una sutura pot ser provocada quirúrgicament per a fer una reintervenció o pot ser espontània per fracàs del procés de cicatrització o per tracció excessiva de les vores.

    Si la dehiscència inclou, a més de la pell i del teixit cel·lular subcutani, el teixit musculoaponeuròtic subjacent, es pot produir una evisceració.
dret sobirà dret sobirà

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dret sobirà, n m
  • es  derecho soberano
  • fr  droit souverain
  • it  diritto sovrano
  • en  sovereign right
  • ar  حق سيادي

<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>

Definició
Dret que té un estat en virtut de la seva sobirania.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam, n m
  • ca  encisam, n m sin. compl.
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • ca  ensalada, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'encisam, n f alt. sin.
  • ca  ancisam, n m var. ling.
  • ca  llantuga, n f var. ling.
  • ca  llentuga, n f var. ling.
  • ca  lletruga, n f var. ling.
  • ca  lletua, n f var. ling.
  • nc  Lactuca sativa L.
  • nc  Lactuca romana Garsault var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam enciam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam, n m
  • ca  encisam, n m sin. compl.
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • ca  ensalada, n f alt. sin.
  • ca  lletuga d'encisam, n f alt. sin.
  • ca  ancisam, n m var. ling.
  • ca  llantuga, n f var. ling.
  • ca  llentuga, n f var. ling.
  • ca  lletruga, n f var. ling.
  • ca  lletua, n f var. ling.
  • nc  Lactuca sativa L.
  • nc  Lactuca romana Garsault var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

enciam enciam

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  enciam, n m
  • ca  lletuga, n f sin. compl.
  • es  lechuga
  • fr  laitue
  • en  lettuce
  • nc  Lactuca sativa

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 i 25 cm de llarg, que es cultiva en hortes de terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats. Les fulles són molt apreciades en l'alimentació i han estat emprades com a refrescants i sedants.
enciam espàrrec enciam espàrrec

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  enciam espàrrec, n m
  • es  apio lechuga
  • es  espárrago lechuga
  • es  lechuga china
  • es  lechuga de tallo
  • es  lechuga espárrago
  • fr  laitue asperge
  • fr  laitue chinoise
  • fr  laitue tige
  • fr  laitue-asperge
  • fr  laitue-céleri
  • it  lattuga asparago
  • pt  alface espargo
  • en  asparagus lettuce
  • en  celery lettuce
  • en  celtuce
  • en  Chinese lettuce
  • en  stem lettuce
  • de  Spargelsalat
  • nc  Lactuca sativa var. angustana
  • nc  Lactuca sativa var. asparagina

<Botànica>

Definició
Varietat d'enciam conreada especialment a la Xina, de fulles lanceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible.

Nota

  • Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
enciam espàrrec enciam espàrrec

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  enciam espàrrec, n m
  • es  apio lechuga
  • es  espárrago lechuga
  • es  lechuga china
  • es  lechuga de tallo
  • es  lechuga espárrago
  • fr  laitue asperge
  • fr  laitue chinoise
  • fr  laitue tige
  • fr  laitue-asperge
  • fr  laitue-céleri
  • it  lattuga asparago
  • pt  alface espargo
  • en  asparagus lettuce
  • en  celery lettuce
  • en  celtuce
  • en  Chinese lettuce
  • en  stem lettuce
  • de  Spargelsalat
  • nc  Lactuca sativa var. angustana
  • nc  Lactuca sativa var. asparagina

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Varietat d'enciam conreada especialment a la Xina, de fulles lanceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible.

Nota

  • Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
enciam espàrrec enciam espàrrec

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  enciam espàrrec, n m
  • es  apio lechuga
  • es  espárrago lechuga
  • es  lechuga china
  • es  lechuga de tallo
  • es  lechuga espárrago
  • fr  laitue asperge
  • fr  laitue chinoise
  • fr  laitue tige
  • fr  laitue-asperge
  • fr  laitue-céleri
  • it  lattuga asparago
  • pt  alface espargo
  • en  asparagus lettuce
  • en  celery lettuce
  • en  celtuce
  • en  Chinese lettuce
  • en  stem lettuce
  • de  Spargelsalat
  • zh  笋菜
  • zh  莴苣
  • zh  da ye wo ju, n
  • zh  jing wo ju, n
  • zh  jing yong wo ju, n
  • zh  nen jing wo ju, n
  • zh  sǔn cài, n
  • zh  wō jù, n
  • zh  wo sun, n
  • nc  Lactuca sativa var. angustana
  • nc  Lactuca sativa var. asparagina

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Varietat d'enciam de fulles lanceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible, conreada especialment a la Xina.

Nota

  • Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
enciam lollo rossa enciam lollo rossa

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  enciam lollo rossa, n m
  • es  lechuga lollo rossa, n m
  • nc  Lactuca sativa var.intybacea

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Cultivar d'enciam de fulles de color roig o rogenc, una mica crespades i disperses.
enciam lollo rossa enciam lollo rossa

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  enciam lollo rossa, n m
  • es  lechuga lollo rossa, n m
  • nc  Lactuca sativa var.intybacea

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Cultivar d'enciam de fulles de color roig o rogenc, una mica crespades i disperses.