Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "taca" dins totes les àrees temàtiques

estaca-rossí estaca-rossí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estaca-rossí, n m
  • ca  estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí bord, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estaquera, n f alt. sin.
  • ca  sulla, n f alt. sin.
  • ca  cata-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí blanc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí bord, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  • nc  Hedysarum confertum Desf. var. ling.
  • nc  Hedysarum humile auct., non Loefl. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estaca-rossí estaca-rossí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estaca-rossí, n m
  • ca  estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí bord, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estaquera, n f alt. sin.
  • ca  sulla, n f alt. sin.
  • ca  cata-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí blanc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí bord, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  • nc  Hedysarum confertum Desf. var. ling.
  • nc  Hedysarum humile auct., non Loefl. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

floridura verdosa de la tomaquera floridura verdosa de la tomaquera

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  floridura verdosa de la tomaquera, n f
  • ca  taca negrosa de la tomaquera, n f sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de la tomaquera (Solanum lycopersicum L.), principalment de fulles i fruits, produïda per l'hifomicet Fulvia fulva (Cooke) Ciferri.
herba de la taca herba de la taca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la taca, n f
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de la taca, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago arabica (L.) Huds.
  • nc  Medicago maculata Willd. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba de la taca herba de la taca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la taca, n f
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de la taca, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago arabica (L.) Huds.
  • nc  Medicago maculata Willd. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

lentigen senil lentigen senil

<.FITXA REVISADA>, <Geriatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lentigen senil, n m
  • ca  capa senil, n f sin. compl.
  • ca  piga senil, n f sin. compl.
  • ca  taca de fetge, n f sin. compl.
  • es  lentigo senil, n m
  • es  lentigo solar, n m
  • fr  lentigo sénile, n m
  • en  liver spot, n
  • en  senile lentigo, n
  • en  solar lentigo, n

<.FITXA REVISADA>, <Geriatria>

Definició
Màcula marronosa que es localitza en el dors de les mans, els avantbraços i la cara, amb una pigmentació que no varia en relació amb l'exposició a la llum solar.
lesió de Janeway lesió de Janeway

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lesió de Janeway, n f
  • ca  taca de Janeway, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascuna de les petites lesions eritematoses o hemorràgiques que s'observen habitualment als palmells de les mans i a les plantes dels peus en l'endocarditis bacteriana lenta, degudes a l'afectació dels petits vasos arterials.
màcula lútia màcula lútia

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  màcula lútia, n f
  • ca  taca groga, n f sin. compl.
  • es  mácula lútea
  • es  mancha amarilla
  • en  macula lutea
  • en  yellow spot
  • TA  macula lutea

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Zona central i de major sensibilitat de la retina, situada al pol posterior del globus ocular.
màcula lútia màcula lútia

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  màcula lútia, n f
  • ca  màcula retinal, n f sin. compl.
  • ca  taca groga, n f sin. compl.
  • es  mácula de la retina
  • es  mácula lútea
  • es  mancha amarilla
  • en  macula lutea
  • en  macula retinae
  • en  yellow spot

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Regió de la retina temporal situada a uns 2,5 mm del punt cec que presenta una coloració grogosa i en la qual es troba la fòvea central.
màcula lútia màcula lútia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  màcula lútia, n f
  • ca  màcula retinal, n f sin. compl.
  • ca  taca groga, n f sin. compl.
  • es  mácula de la retina
  • es  mácula lútea
  • es  mancha amarilla
  • en  macula lutea
  • en  macula retinae
  • en  yellow spot

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Regió de la retina temporal situada a uns 2,5 mm del punt cec que presenta una coloració grogosa i en la qual es troba la fòvea central.