Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tarannà" dins totes les àrees temàtiques

dena'ina

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca dena'ina
ca denaina sin. compl.
ca kenai sin. compl.
ca kenaitze sin. compl.
ca tanaina sin. compl.
cod dena'ina
cy Dena'ina
cy Denaina sin. compl.
cy Kenai sin. compl.
cy Kenaitze sin. compl.
cy Tanaina sin. compl.
de Tanaina
de Dena'ina sin. compl.
de Denaina sin. compl.
de Kenai sin. compl.
de Kenaitze sin. compl.
en Dena'ina
en Denaina sin. compl.
en Kenaitze sin. compl.
en Tanaina sin. compl.
es tanaina
es dena'ina sin. compl.
es denaina sin. compl.
es kenai sin. compl.
es kenaitze sin. compl.
eu dena'inera
eu dena'ina sin. compl.
eu denaina sin. compl.
eu kenai sin. compl.
eu kenaitze sin. compl.
eu tanaina sin. compl.
fr tanaina
fr dena'ina sin. compl.
fr denaina sin. compl.
fr kenai sin. compl.
fr kenaitze sin. compl.
gl dena'ina
gl denaina sin. compl.
gl kenai sin. compl.
gl kenaitze sin. compl.
gl tanaina sin. compl.
gn denaina
gn denaina sin. compl.
gn kenai sin. compl.
gn kenaitze sin. compl.
gn tanaina sin. compl.
it dena'ina
it denaina sin. compl.
it kenai sin. compl.
it kenaitze sin. compl.
it tanaina sin. compl.
pt dena'ina
pt denaina sin. compl.
pt kenai sin. compl.
pt kenaitze sin. compl.
pt tanaina sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.

La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.

El terme dena'ina significa 'gent'.

Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.

desceleració tardana

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca desceleració tardana, n f

Definició

Alentiment del ritme cardíac fetal que es produeix més de 30 segons després del moment de màxima contracció uterina; indica insuficiència uteroplacentària.

discinèsia tardana

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca discinèsia tardana
en tardive dyskinesia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

discinèsia tardana

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca discinèsia tardana, n f
es discinesia tardía
en tardive dyskinesia

<Neurociència > Neurologia>

Definició

Discinèsia iatrogènica caracteritzada per moviments bucofacials continuats, conjuntament amb altres tics i gesticulacions, que apareix com a reacció adversa, especialment en tractaments continuats amb antipsicòtics.

Nota

Els símptomes de la discinèsia tardana poden desaparèixer pocs mesos després de la retirada del fàrmac o bé persistir indefinidament.

discinèsia tardana

<Ciències de la vida > Neurociència>

ca discinèsia tardana, n f
es discinesia tardía
en tardive dyskinesia

<Neurociència > Neurologia>

Definició

Nota

Els símptomes de la discinèsia tardana poden desaparèixer pocs mesos després de la retirada del fàrmac o bé persistir indefinidament.

discinèsia tardana

<Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>

ca discinèsia tardana, n f

<Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>

Definició

Forma caracteritzada per moviments repetitius involuntaris de la musculatura facial i cervical (principalment dels músculs de majors dimensions); és induïda per una llarga administració de neurolèptics (medicació antipsicòtica) i persisteix fins i tot després de retirar-los.

discinèsia tardana

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

ca discinèsia tardana, n f
es discinesia tardía, n f
fr dyskinésie tardive, n f
en tardive dyskinesia, n
de Spätdyskinesie, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició

Discinèsia caracteritzada per moviments bucofacials continuats, conjuntament amb altres tics i gesticulacions, que apareix com a reacció adversa, especialment de tractaments continuats amb fàrmacs antipsicòtics.

displàsia epifisial múltiple

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca displàsia epifisial múltiple, n f
ca displàsia epifisial múltiple tardana, n f sin. compl.
ca displàsia poliepifisial, n f sin. compl.
ca malaltia de Fairbank, n f sin. compl.
ca malaltia de Fairbank-Ribbing, n f sin. compl.
es displasia epifisaria múltiple, n f
es displasia poliepifisaria, n f
es enfermedad de Fairbank, n f
en Fairbank disease
en multiple epiphyseal dysplasia

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició

Displàsia hereditària de caràcter gairebé sempre autosòmic dominant, caracteritzada per una condrodisplàsia de les epífisis de les extremitats, principalment de les dels malucs, genolls, espatlles, canells i turmells, amb afectació de la mobilitat de les articulacions afectades, estatura baixa, marxa d'ànec consecutiva o deformacions associades que inclouen la coxa vara, el genoll valg o el genoll var, mans i peus amb falanges curtes i amples i afectació vertebral semblant a la malaltia de Scheuermann amb platiespondília.

Nota

1. Hi ha casos de displàsia epifisial múltiple esporàdics i d'herència autosòmica recessiva.
2. La displàsia epifisial múltiple comporta una afectació vertebral en dues terceres parts dels casos.

displàsia epifisial múltiple

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

ca displàsia epifisial múltiple, n f
ca displàsia epifisial múltiple tardana, n f sin. compl.
ca displàsia poliepifisia, n f sin. compl.
ca displàsia poliepifisial, n f sin. compl.
ca malaltia de Fairbank, n f sin. compl.
ca malaltia de Fairbank-Ribbing, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Displàsia hereditària de caràcter gairebé sempre autosòmic dominant, bé que hi ha casos esporàdics i d'herència autosòmica recessiva, caracteritzada per una condrodisplàsia de les epífisis de les extremitats, principalment de les dels malucs, genolls, espatlles, canells i turmells, amb afectació de la mobilitat de les articulacions afectades, estatura baixa, marxa d'ànec consecutiva o deformacions associades que inclouen la coxa vara, el genoll valg o el genoll var, mans i peus amb falanges curtes i amples i afectació vertebral (2/3 parts dels casos) semblant a la malaltia de Scheuermann amb platiespondília.

displàsia espondiloepifisial lligada al cromosoma X

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

ca displàsia espondiloepifisial lligada al cromosoma X, n f
ca displàsia espondiloepifisial tardana, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Displàsia hereditària recessiva lligada al cromosoma X que ocorre exclusivament en el sexe masculí i es manifesta cap als 5 o 10 anys, consistent en estatura baixa, cara i extremitats normals, alteracions vertebrals que predominen en la columna lumbar caracteritzades per unes gibositats d'os dens a la part mitjana i posterior de les plataformes vertebrals, amb discos intervertebrals estrets posteriorment i amples per davant, i aplatament moderat de les epífisis de les articulacions grans, sobretot dels malucs i les espatlles. Hom observa una espondilosi i coxartrosi prematures.