Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tello" dins totes les àrees temàtiques
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca enciam espàrrec, n m
- es apio lechuga
- es espárrago lechuga
- es lechuga china
- es lechuga de tallo
- es lechuga espárrago
- fr laitue asperge
- fr laitue chinoise
- fr laitue tige
- fr laitue-asperge
- fr laitue-céleri
- it lattuga asparago
- pt alface espargo
- en asparagus lettuce
- en celery lettuce
- en celtuce
- en Chinese lettuce
- en stem lettuce
- de Spargelsalat
- nc Lactuca sativa var. angustana
- nc Lactuca sativa var. asparagina
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca enciam espàrrec, n m
- es apio lechuga
- es espárrago lechuga
- es lechuga china
- es lechuga de tallo
- es lechuga espárrago
- fr laitue asperge
- fr laitue chinoise
- fr laitue tige
- fr laitue-asperge
- fr laitue-céleri
- it lattuga asparago
- pt alface espargo
- en asparagus lettuce
- en celery lettuce
- en celtuce
- en Chinese lettuce
- en stem lettuce
- de Spargelsalat
- nc Lactuca sativa var. angustana
- nc Lactuca sativa var. asparagina
<Botànica>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca enciam espàrrec, n m
- es apio lechuga
- es espárrago lechuga
- es lechuga china
- es lechuga de tallo
- es lechuga espárrago
- fr laitue asperge
- fr laitue chinoise
- fr laitue tige
- fr laitue-asperge
- fr laitue-céleri
- it lattuga asparago
- pt alface espargo
- en asparagus lettuce
- en celery lettuce
- en celtuce
- en Chinese lettuce
- en stem lettuce
- de Spargelsalat
- zh 笋菜
- zh 莴苣
- zh da ye wo ju, n
- zh jing wo ju, n
- zh jing yong wo ju, n
- zh nen jing wo ju, n
- zh sǔn cài, n
- zh wō jù, n
- zh wo sun, n
- nc Lactuca sativa var. angustana
- nc Lactuca sativa var. asparagina
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca escap d'all, n m
- ca tija d'all, n f
- es escapo de ajo, n m
- es tallo de ajo, n m
- en garlic scape, n
- en garlic stem, n
- zh 蒜苔
- zh suàn tái, n
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- L'escap d'all es talla a la primavera, quan encara no s'ha desenvolupat la flor.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farot, n m
- ca tell, n m alt. sin.
- ca tell argentat, n m alt. sin.
- ca tell d'Holanda, n m alt. sin.
- ca tellera, n f alt. sin.
- ca tília, n f alt. sin.
- ca til·la, n f alt. sin.
- ca til·ler, n m alt. sin.
- ca til·ler comú, n m alt. sin.
- ca tillol, n m alt. sin.
- ca tei, n m var. ling.
- ca tiller, n m var. ling.
- ca tillot, n m var. ling.
- nc Tilia ×vulgaris Hayne
- nc Tilia platyphyllos Scop. × T. cordata Mill. sin. compl.
- nc Tilia ×europaea L. p.p. var. ling.
- nc Tilia ×intermedia DC. var. ling.
<Botànica > tiliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca farot, n m
- ca tell, n m alt. sin.
- ca tell argentat, n m alt. sin.
- ca tell d'Holanda, n m alt. sin.
- ca tellera, n f alt. sin.
- ca tília, n f alt. sin.
- ca til·la, n f alt. sin.
- ca til·ler, n m alt. sin.
- ca til·ler comú, n m alt. sin.
- ca tillol, n m alt. sin.
- ca tei, n m var. ling.
- ca tiller, n m var. ling.
- ca tillot, n m var. ling.
- nc Tilia ×vulgaris Hayne
- nc Tilia platyphyllos Scop. × T. cordata Mill. sin. compl.
- nc Tilia ×europaea L. p.p. var. ling.
- nc Tilia ×intermedia DC. var. ling.
<Botànica > tiliàcies>
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca feltre de l'apagador, n m
- es fieltro del apagador, n m
- fr feutre d'étouffoir, n m
- it feltro dello smorzo, n m
- en damper head felt, n
- de Dämpferpüschel, n m
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>
Definició
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca fractura de canya verda, n f
- ca fractura de branca verda, n f sin. compl.
- es fractura en caña verde, n f
- es fractura en tallo verde, n f
- en greenstick fracture
<Fisioteràpia > Patologia>
Definició
Nota
- 1. La fractura de canya verda s'observa en individus joves, correntment infants de tres a deu anys.
- 2. La cortical, afectada per la fractura de canya verda, queda en flexió pel cantó còncau, però no fracturada.
<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fractura de canya verda, n f
- ca fractura de branca verda, n f sin. compl.
- es fractura en tallo verde
- en green-stick fracture
<Traumatologia i ortopèdia>, <Fisioteràpia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
