Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tello" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gat pigmeu de Radcliff, n m
- es tollo coludo pigmeo
- fr requin chat pygmée
- en pygmy ribbontail catshark
- nc Eridacnis radcliffei
<Zoologia > Peixos>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca gatmaimó, n m
- es nueza negra
- es sello de Nuestra Señora
- es vid negra
- fr sceau de la Vierge
- nc Tamus communis
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatvaire, n m
- ca àngel, n m sin. compl.
- ca espursim, n m sin. compl.
- ca gat, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gat verd, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca moixina, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca vaire, n m sin. compl.
- ca galó, n m var. ling.
- ca gat baïra, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gat vaire, n m var. ling.
- ca gat vairé, n m var. ling.
- ca gatvayra, n m var. ling.
- ca lija, n f var. ling.
- ca muxina, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca vairé, n m var. ling.
- nc Scyliorhinus stellaris
- nc Galeus catalus var. ling.
- nc Scylium catulus var. ling.
- nc Scyllium catalus var. ling.
- nc Scyllium catulus var. ling.
- nc Scyllium stellare var. ling.
- nc Scyllum stellare var. ling.
- nc Squalus Catalus var. ling.
- nc Squalus catulus var. ling.
- nc Squalus stellaris var. ling.
- es alián
- es alitan
- es alitán
- es cazón
- es gata
- es lija
- es perro de mar
- es pintarroja
- es tollo
- fr grande roussette
- fr roussette
- it gattopardo
- en dog-fish
- en dogfish
- en nursehound
- de Gelverhai
- de Katzenhai
<Taurons > Esciliorínids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatvaire, n m
- ca àngel, n m sin. compl.
- ca espursim, n m sin. compl.
- ca gat, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gat verd, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca moixina, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca vaire, n m sin. compl.
- ca galó, n m var. ling.
- ca gat baïra, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gat vaire, n m var. ling.
- ca gat vairé, n m var. ling.
- ca gatvayra, n m var. ling.
- ca lija, n f var. ling.
- ca muxina, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca vairé, n m var. ling.
- nc Scyliorhinus stellaris
- nc Galeus catalus var. ling.
- nc Scylium catulus var. ling.
- nc Scyllium catalus var. ling.
- nc Scyllium catulus var. ling.
- nc Scyllium stellare var. ling.
- nc Scyllum stellare var. ling.
- nc Squalus Catalus var. ling.
- nc Squalus catulus var. ling.
- nc Squalus stellaris var. ling.
- es alián
- es alitan
- es alitán
- es cazón
- es gata
- es lija
- es perro de mar
- es pintarroja
- es tollo
- fr grande roussette
- fr roussette
- it gattopardo
- en dog-fish
- en dogfish
- en nursehound
- de Gelverhai
- de Katzenhai
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències socials > Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>
- ca gest de Bhairaví, n m
- es gesto de Bhairavi, n m
- es sello de Bhairavi, n m
- en Bhairavi mudra, n
- sa bhairavī-mudrā, n f
<Ioga > Mudràs>
Definició
Nota
- 1. El gest de Bhairaví pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació, deixant els canells i part dels avantbraços recolzats a la falda o a la part superior de les cuixes.
- 2. La forma Bhairaví de la denominació és el nom d'una de les formes que adopta la deessa Xakti; significa 'ferotge, terrible'.
<Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gest de Bhairaví, n m
- es gesto de Bhairavi, n m
- es sello de Bhairavi, n m
- en Bhairavi mudra, n
- sa bhairavī-mudrā, n f
<Filosofia > Ioga>
Definició
Nota
- 1. El gest de Bhairaví pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació, deixant els canells i part dels avantbraços recolzats a la falda o a la part superior de les cuixes.
- 2. La forma Bhairaví de la denominació és el nom d'una de les formes que adopta la deessa Xakti; significa 'ferotge, terrible'.
<Ciències socials > Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>
- ca gest de Bhairava, n m
- es gesto de Bhairava, n m
- es sello de Bhairava, n m
- en Bhairava mudra, n
- sa bhairava-mudrā, n f
<Ioga > Mudràs>
Definició
Nota
- 1. El gest de Bhairava pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació, deixant els canells i part dels avantbraços recolzats a la falda o a la part superior de les cuixes.
- 2. La forma Bhairava de la denominació és el nom d'una de les formes que adopta el déu Xiva; significa 'ferotge, terrible'.
<Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gest de Bhairava, n m
- es gesto de Bhairava, n m
- es sello de Bhairava, n m
- en Bhairava mudra, n
- sa bhairava-mudrā, n f
<Filosofia > Ioga>
Definició
Nota
- 1. El gest de Bhairava pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació, deixant els canells i part dels avantbraços recolzats a la falda o a la part superior de les cuixes.
- 2. La forma Bhairava de la denominació és el nom d'una de les formes que adopta el déu Xiva; significa 'ferotge, terrible'.
<Ciències socials > Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>
- ca gest de la consciència, n m
- es gesto de la consciencia, n m
- es sello de la consciencia, n m
- en gesture of consciousness, n
- sa cin-mudrā, n f
<Ioga > Mudràs>
Definició
Nota
- 1. El gest de la consciència pot adoptar-se en qualsevol postura de meditació. Si els palmells es col·loquen mirant amunt es fa el gest del coneixement. Algunes escoles consideren que el gest de la consciència i el gest del coneixement són variants d'una mateixa mudrà.
- 2. La denominació sànscrita cin-mudrā està constituïda pels formants cin 'consciència' i mudrā 'segell, marca, mudrà'.
