Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tit" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca piulada, n f
- ca tuit, n m
- ca piulet, n m sin. compl.
- es tuit, n m
- es tweet [MX], n m
- es twitt [MX], n m
- fr micromessage, n m
- gl chío, n m
- gl tuit, n m
- it tweet, n m
- pt tuite [BR], n m
- pt tweet, n m
- ro tuit, n n
- ro tweet, n n
- en micropost, n
- en tweet, n
<Xarxes socials > Twitter>
Definició
Nota
- El sinònim tuit prové de Twitter, que és el nom comercial de l'aplicació que gestiona la plataforma de microblogs més utilitzada actualment.
<TIC > Àmbit: Economia i empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>
- ca piulada, n f
- ca tuit, n m
- ca piulet, n m sin. compl.
- es tuit, n m
- es tuiteo, n m
- fr micromessage, n m
- en micropost, n
- en tweet, n
<Màrqueting digital > Eines i plataformes>
Definició
Nota
- El sinònim tuit prové de Twitter, que és el nom comercial de l'aplicació que gestiona la plataforma de microblogs més utilitzada actualment.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>
- ca piulada, n f
- ca tuit, n m
- ca piulet, n m sin. compl.
- es tuit, n m
- es tuiteo, n m
- fr micromessage, n m
- en micropost, n
- en tweet, n
<Màrqueting digital > Eines i plataformes>
Definició
Nota
- El sinònim tuit prové de Twitter, que és el nom comercial de l'aplicació que gestiona la plataforma de microblogs més utilitzada actualment.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca piulada, n f
- ca tuit, n m
- ca piulet, n m sin. compl.
- es tuit, n m, f
- fr gazouillis, n m, f
- fr microbillet, n m
- fr micromessage, n m
- fr microtexte, n m
- fr tweet, n m
- it cinguettio, n m
- it tweet, n m
- en micropost, n
- en tweet, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca piulada, n f
- ca tuit, n m sin. compl.
- es tuit
- fr gazouilli
- fr microbillet
- fr micromessage
- fr microtexte
- en tweet
<Brànding > Brànding verbal>
Definició
Nota
- El sinònim complementari tuit prové del nom comercial Twitter.
<Immunologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca radioimmunotransferència, n f
- ca RIT, n f sigla
<Immunologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>
Definició
<Música > Teoria de la música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ritardando, n m
- ca rallentando, n m sin. compl.
- ca retardant, n m sin. compl.
- ca rit., n m abrev.
- es rallentando
- es retardando
- es retardando gradualmente
- fr en ralentissant
- fr rallentando
- it rallentando
- en becoming slower
- en rallentando
- de langsamer
- de nachlassend
- de rallentando
- de werdend
<Música > Teoria de la música>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tat
- ca judeotat sin. compl.
- ca tat musulmà sin. compl.
- cod зугьун тати (Zuhiun tati)
- cod зугьун джугьури (Zuhiu djuhiuri)
- ar التاتية
- cy Tateg
- cy Tateg iddewig sin. compl.
- cy Tateg mwslimaidd sin. compl.
- de Tatisch
- de Jüdisch-Tatisch sin. compl.
- en Tat
- en Judeo-Tat sin. compl.
- en Muslim Tat sin. compl.
- es judeo-tat
- es tat sin. compl.
- es tat musulmán sin. compl.
- eu tatera
- eu tatera judua sin. compl.
- eu tatera musulmana sin. compl.
- fr juhuri
- fr judéo-tat sin. compl.
- fr juwri sin. compl.
- gn judeo-tat
- gn tat sin. compl.
- gn tat musulmán sin. compl.
- it tata
- it giudeo-tata sin. compl.
- it tata musulmano sin. compl.
- ja タ－ト語
- ja ユダヤ系タ－ト語 sin. compl.
- ja イスラム系タ－ト語 sin. compl.
- nl Tats
- pt judeo-tat
- ru Татский язык
- ru Еврейско-татский sin. compl.
- ru Горско-еврейский sin. compl.
- zh 泰特语
- zh 穆斯林泰特 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet hebreu
<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Azerbaidjan>
Definició
Els parlants del tat es divideixen en tres grups religiosos: jueus, cristians i musulmans (sunnites i xiïtes). Tradicionalment s'ha considerat que hi ha un paral·lelisme entre la pertinença religiosa i la variant de tat parlada, fins al punt que s'ha arribat a parlar de dues llengües diferents: el tat musulmà -que inclou també el tat cristià-, i el judeotat o tat parlat pels jueus de les muntanyes (segons la tradició, els tats jueus es van assentar a les muntanyes de la vora de la mar Càspia, en el territori que avui constitueix el Daguestan, al segle V o VI. Al segle XVIII o XIX van traslladar-se a les planes, però encara se'ls anomena jueus de les muntanyes).
Ara bé, alguns lingüistes han apuntat la teoria que la divisió dialectal del tat es correspon més a una diferenciació causada per la localització geogràfica que no pas per la pertinença religiosa. Segons aquest criteri, hi ha dues varietats de tat:
- septentrional, parlada majoritàriament per judeotats a la Federació Russa. Té molts manlleus de l'hebreu, el turc, l'arameu i el persa.
- meridional, parlada majoritàriament per tats musulmans a l'Azerbaidjan i a l'Iran. El seu lèxic té moltes influències de l'àzeri, mentre que la fonètica i gramàtica són similars al persa i al talix.
Els parlants de les dues varietats afirmen que, amb una mica d'esforç, la intercomprensió és possible.
Abans de la Revolució Russa, els tats musulmans utilitzaven el persa com a llengua literària i de l'educació, mentre que els judeotats utilitzaven l'hebreu. El 1928, amb la revolució, hi va haver un breu període d'autonomia cultural per al tat, en el qual es va crear l'estàndard amb base al subdialecte de Derbent del judeotat, i en alfabet llatí, i es va iniciar l'ensenyament de la llengua a l'escola. El 1929 es va publicar el primer diari en tat, Zakhmetkesh ('Gent Treballadora'). El 1938 es va canviar a l'alfabet ciríl·lic.
Els judeotats a la Federació Russa viuen en comunitats compactes i mantenen el seu estil de vida. Després de la Segona Guerra Mundial la majoria van anar a viure a les ciutats i van fer un gir lingüístic molt fort cap al rus. Les generacions més joves ja no tenen coneixement de la llengua, tot i que l'estatus d'oficialitat que té al Daguestan n'ha permès la introducció a l'educació primària i la publicació de llibres i de premsa periòdica.
L'assimilació dels tats a l'Azerbaidjan (com també a l'Iran) ha estat un procés continu durant molts anys i s'ha accelerat darrerament. Tots són bilingües en àzeri. A partir de 1992, es va tornar a recuperar l'ensenyament de la llengua tat, però aquest no ha tingut continuïtat i, actualment, la llengua de l'educació és l'àzeri per als tats musulmans i el rus per als judeotats. En totes les comunitats tat molts pares parlen àzeri amb els seus fills escolaritzats i tat amb els que encara no han començat l'escola.
Només a la comunitat judeotat de l'Azerbaidjan la llengua encara és viable, perquè continua sent la llengua de la família i la comunitat, inclosos els nens, a més de l'àzeri i el rus.
La religió ha estat la causa de diàspores modernes dels tats fora de les seves comunitats i territoris tradicionals. Molts dels tats cristians van marxar de l'Azerbaidjan al Daguestan als segles XVIII i XIX i els habitants dels últims assentaments de tats cristians a l'Azerbaidjan van ser obligats a marxar a Armènia a final dels anys 1980 i principi dels 1990, on han estat assimilats.
També la majoria dels judeotats que residien a la Federació Russa han emigrat a Israel, uns 70.000 (1989). Hi ha, però, un grup important de tats a Moscou.
Fins no fa gaire, grans grups de tats vivien en pobles al sud i el nord del Daguestan, però ara només hi queden grups petits a causa d'una forta emigració cap a Israel.
Hi ha altres grups de tats als Estats Units, Canadà i Geòrgia.
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca televisió digital terrestre, n f
- ca TDT, n f sigla
- es televisión digital terrestre
- es TDT sigla
- en digital terrestrial television
- en DTT sigla
<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>
Definició
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tenyida, n f
- es teñido
- fr teint
- en tint
<Imatge personal > Perruqueria>
