Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "toga" dins totes les àrees temàtiques

jutjat togat militar territorial jutjat togat militar territorial

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  jutjat togat militar territorial, n m
  • es  juzgado togado militar territorial, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

llàgrimes d'ase llàgrimes d'ase

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llàgrimes d'ase, n f pl
  • ca  espunyidella, n f alt. sin.
  • ca  espunyidella marítima, n f alt. sin.
  • ca  espunyidella peluda, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera blana, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba tova, n f alt. sin.
  • nc  Galium maritimum L.

<Botànica > rubiàcies>

llàgrimes d'ase llàgrimes d'ase

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llàgrimes d'ase, n f pl
  • ca  espunyidella, n f alt. sin.
  • ca  espunyidella marítima, n f alt. sin.
  • ca  espunyidella peluda, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera blana, n f alt. sin.
  • ca  espunyidera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  herba tova, n f alt. sin.
  • nc  Galium maritimum L.

<Botànica > rubiàcies>

llibant llibant

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llibant, n m
  • es  cabo
  • es  estacha
  • es  guindaleza
  • es  gúmena
  • es  libán
  • es  soga

<Pesca>

Definició
Corda gruixuda d'espart o cànem lligada a l'extrem d'una peça de vaca o d'artet que serveix per a llevar-la després de la pesca.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

lliri groc lliri groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri groc, n m
  • ca  coltell groc, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  garitjol groc, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  bova ampla, n f alt. sin.
  • ca  bova bavosa, n f alt. sin.
  • ca  bova de gatjol, n f alt. sin.
  • ca  bova de les cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova granotera, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol groc, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri de rec, n m alt. sin.
  • ca  milfulles, n f alt. sin.
  • ca  milfulls, n f alt. sin.
  • ca  contell groc, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol groc, n m var. ling.
  • ca  ginjol groc, n m var. ling.
  • nc  Iris pseudacorus L.

<Botànica > iridàcies>

maó de cubilot maó de cubilot

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  maó de cubilot, n m
  • ca  maó refractari, n m
  • ca  tova refractària, n f
  • es  ladrillo refractario
  • fr  brique réfractaire
  • en  firebrick
  • de  feuerfester Ziegel

<Construcció>

megàpode de les Tonga megàpode de les Tonga

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  megàpode de les Tonga, n m
  • es  talégalo de las Tonga
  • fr  mégapode de Pritchard
  • en  Tongan scrubfowl
  • de  Pritchard-Großfußhuhn
  • nc  Megapodius pritchardii

<02.01 Ocells > Gal·liformes > Megapòdids>

megàpode de les Tonga megàpode de les Tonga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  megàpode de les Tonga, n m
  • es  talégalo de las Tonga
  • fr  mégapode de Pritchard
  • en  Tongan scrubfowl
  • de  Pritchard-Großfußhuhn
  • nc  Megapodius pritchardii

<02.01 Ocells > Gal·liformes > Megapòdids>

mida de tota fusta mida de tota fusta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  mida de tota fusta, n f
  • es  medida total
  • fr  mesure tout bois

<Fusteria > Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques>

Definició
Distància que hi ha entre els cantells exteriors de dos travessers o de dos muntants d'un bastigi.