Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tortu�s" dins totes les àrees temàtiques

delicte de tortura delicte de tortura

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte de tortura, n m
  • es  delito de tortura, n m

<Dret penal>

dret a la protecció contra la tortura dret a la protecció contra la tortura

<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>

  • ca  dret a la protecció contra la tortura, n f
  • es  derecho a la protección contra la tortura, n m
  • fr  droit à la protection contre la torture, n m
  • en  right to protection from torture, n

<Drets de l'infant>

Definició
Dret d'un infant a rebre protecció estatal contra qualsevol tractament o càstig cruel o degradant, la pena capital, la presó perpètua i la detenció o l'empresonament il·legals o arbitraris.

Nota

  • El dret a la protecció contra la tortura inclou els drets d'un infant privat de llibertat a ser tractat amb humanitat, dignament i tenint en compte les necessitats d'una persona de la seva edat, especialment a estar separat dels adults i a poder mantenir el contacte amb la família, així com el seu dret a un accés ràpid a l'assistència legal adequada i a recusar la legalitat de la seva privació de llibertat davant d'un tribunal just que ha d'emetre un veredicte tan ràpidament com sigui possible.
escarabat tortuga escarabat tortuga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escarabat tortuga, n m
  • fr  casside

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Coleòpter crisomèlid,Cassida viridis, la larva del qual s'alimenta de fulles i ataca la remolatxa i altres plantes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gamó, n m
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  torpes, n f pl alt. sin.
  • ca  tortes, n f pl var. ling.
  • nc  Verbascum chaixii Vill. subsp. chaixii

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gamó, n m
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  torpes, n f pl alt. sin.
  • ca  tortes, n f pl var. ling.
  • nc  Verbascum chaixii Vill. subsp. chaixii

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gota xinesa, n f
  • es  gota china
  • es  tormento de gota
  • en  Chinese water torture

<Dret>

Definició
Mètode de tortura psicològica consistent a deixar caure una gota d'aigua freda sobre el cap de la víctima cada cinc segons.
hortus hortus

<Història > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hortus, n m
  • es  hortus
  • en  hortus

<Història > Arqueologia>

Definició
Jardí posterior d'una casa romana.
hortus hortus

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hortus, n m
  • es  hortus
  • en  hortus

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments domèstics>

Definició
Jardí posterior d'una casa romana.
hortus hortus

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  hortus, n m
  • es  hortus
  • en  hortus

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició
Jardí posterior d'una casa romana.
matamata matamata

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  matamata, n f
  • ca  tortuga matamata, n f
  • es  tortuga matamata
  • en  matamata
  • en  matamata turtle
  • nc  Chelus fimbriatus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Nota

  • Rèptil de la família dels quèlids.