Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tossera" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca orella d'os, n f
- ca borratja de cingle, n f sin. compl.
- ca herba peluda, n f sin. compl.
- ca herba tossera, n f sin. compl.
- ca herba tossina, n f sin. compl.
- ca borraina de cingle, n f alt. sin.
- ca borraines, n f pl alt. sin.
- ca borratja, n f alt. sin.
- ca borratja de roca, n f alt. sin.
- ca fetge de roca, n m alt. sin.
- ca herba borruda, n f alt. sin.
- ca herba de cingle, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba de tossina, n f alt. sin.
- ca herba del Boscat, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca morena, n f alt. sin.
- ca morenes, n f pl alt. sin.
- ca peludetes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge de roc, n m alt. sin.
- ca setge de roca, n m alt. sin.
- ca borraja, n f var. ling.
- ca morraja, n f var. ling.
- ca orejeta d'oso, n f var. ling.
- nc Ramonda myconi (L.) Rchb.
- nc Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.
<Botànica > gesneriàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca orella d'os, n f
- ca borratja de cingle, n f sin. compl.
- ca herba peluda, n f sin. compl.
- ca herba tossera, n f sin. compl.
- ca herba tossina, n f sin. compl.
- ca borraina de cingle, n f alt. sin.
- ca borraines, n f pl alt. sin.
- ca borratja, n f alt. sin.
- ca borratja de roca, n f alt. sin.
- ca fetge de roca, n m alt. sin.
- ca herba borruda, n f alt. sin.
- ca herba de cingle, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba de tossina, n f alt. sin.
- ca herba del Boscat, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca morena, n f alt. sin.
- ca morenes, n f pl alt. sin.
- ca peludetes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge de roc, n m alt. sin.
- ca setge de roca, n m alt. sin.
- ca borraja, n f var. ling.
- ca morraja, n f var. ling.
- ca orejeta d'oso, n f var. ling.
- nc Ramonda myconi (L.) Rchb.
- nc Ramonda pyrenaica Pers. var. ling.
<Botànica > gesneriàcies>
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca orella d'os, n f
- ca borratja de cingle, n f sin. compl.
- ca borratja de roca, n f sin. compl.
- ca fetge de roca, n m sin. compl.
- ca herba de la tos, n f sin. compl.
- ca herba morenera, n f sin. compl.
- ca herba peluda, n f sin. compl.
- ca herba tossera, n f sin. compl.
- nc Ramonda myconi
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca agramònica, n f var. ling.
- ca agrimoni, n m var. ling.
- ca agrimònica, n f var. ling.
- ca cervereta, n f var. ling.
- ca cerverola, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca gremònia, n f var. ling.
- ca gremònica, n f var. ling.
- ca grimònia, n f var. ling.
- ca herba de garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del malastrany, n f var. ling.
- ca herba grimònia, n f var. ling.
- ca malastrany, n m var. ling.
- ca mònica, n f var. ling.
- ca serrarola, n f var. ling.
- nc Agrimonia eupatoria L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serverola, n f
- ca agrimònia, n f sin. compl.
- ca herba de la sang, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba del mal estrany, n f sin. compl.
- ca herberola, n f sin. compl.
- ca setge, n m sin. compl.
- ca agrimònia comuna, n f alt. sin.
- ca canabassa, n f alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca eupatòria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca herba agrimònia, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca herba de la ramona, n f alt. sin.
- ca herba de les sangs, n f alt. sin.
- ca herba de mal estrany, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Guillem, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ramon, n f alt. sin.
- ca herba dels cucs, n f alt. sin.
- ca herba escurçonera, n f alt. sin.
- ca herba ramona, n f alt. sin.
- ca herba servera, n f alt. sin.
- ca herba tossera, n f alt. sin.
- ca mal estrany, n m alt. sin.
- ca saquer, n m alt. sin.
- ca servereta, n f alt. sin.
- ca serverina, n f alt. sin.
- ca setge blanc, n m alt. sin.
- ca setsagnies, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca agramònica, n f var. ling.
- ca agrimoni, n m var. ling.
- ca agrimònica, n f var. ling.
- ca cervereta, n f var. ling.
- ca cerverola, n f var. ling.
- ca gramònica, n f var. ling.
- ca gremònia, n f var. ling.
- ca gremònica, n f var. ling.
- ca grimònia, n f var. ling.
- ca herba de garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del garrotillo, n f var. ling.
- ca herba del malastrany, n f var. ling.
- ca herba grimònia, n f var. ling.
- ca malastrany, n m var. ling.
- ca mònica, n f var. ling.
- ca serrarola, n f var. ling.
- nc Agrimonia eupatoria L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
