Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tost" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca costera, n f
- ca costa, n f sin. compl.
- ca empit, n m sin. compl.
- ca rost, n m sin. compl.
- es cuesta, n f
- fr pente, n f
- en slope, n
<Enginyeria forestal>
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dany intencionat, n m
- es daño intencionado
- en intentional tort
<Assegurances > Sinistre>
Definició
Nota
- El dany intencionat causat pel prenedor, l'assegurat o el beneficiari amb intenció de frau és exclòs d'assegurança.
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca delicte internacional, n m
- es delito internacional
- fr délit international
- en international delict
- en international deliquency
- en international illegal act
- en international offence
- en international tort
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca encofrat perdut, n m
- es encofrado perdido
- en lost formwork
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca espiga, n f
- ca pern, n m
- es espiga
- es perno
- fr tenon
- en dowel
- en post
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fer un apunt, v intr
- es postear
- fr poster
- it postare
- en post, to
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
Definició
Nota
- Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.