Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bastanaga, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca bufanagues, n f pl alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca fonollassa, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
ca pastanaguera, n f alt. sin.
ca pastanagues, n f pl alt. sin.
ca pastanagueta, n f alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bestenaga, n f var. ling.
ca bestenaguera, n f var. ling.
ca besteneguera, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca mastanaga, n f var. ling.
ca partanaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenagues, n f pl var. ling.
ca pastenagueta, n f var. ling.
ca pastinaga, n f var. ling.
ca pastonaga, n f var. ling.
ca postenaga, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bastanaga, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca bufanagues, n f pl alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca fonollassa, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
ca pastanaguera, n f alt. sin.
ca pastanagues, n f pl alt. sin.
ca pastanagueta, n f alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bestenaga, n f var. ling.
ca bestenaguera, n f var. ling.
ca besteneguera, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca mastanaga, n f var. ling.
ca partanaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenagues, n f pl var. ling.
ca pastenagueta, n f var. ling.
ca pastinaga, n f var. ling.
ca pastonaga, n f var. ling.
ca postenaga, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aparcador de cotxes | aparcadora de cotxes, n m, f
es aparcacoches
fr préposé aux voitures
fr voiturier
en parking man [m]
en parking valet [m]

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Definició

Persona que s'ocupa d'aparcar i desaparcar el cotxe dels clients generalment d'un establiment hoteler o un restaurant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca aparcador de cotxes | aparcadora de cotxes, n m, f
es aparcacoches, n m, f
fr chasseur-voiturier | chasseuse-voiturière, n m, f
fr chauffeur placier | chauffeuse placière, n m, f
fr préposé aux voitures | préposée aux voitures, n m, f
fr voiturier | voiturière, n m, f
en car attendant, n
en car jockey, n
en parking attendant, n
en parking man [m], n
en parking valet [m], n
en valet parking attendant, n
de Parkbursche, n m
de Parkdienst, n m

<Turisme > Allotjament>, <Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició

Persona d'un establiment turístic que s'ocupa d'aparcar l'automòbil dels clients quan hi arriben i de tornar-los-el quan en marxen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botgeta, n f
ca alís espinós, n m alt. sin.
ca argelagó, n m alt. sin.
ca argelagueta, n f alt. sin.
ca argelagueta blanca, n f alt. sin.
ca argelagueta vera, n f alt. sin.
ca botgeta blanca, n f alt. sin.
ca botgeta de la sang, n f alt. sin.
ca botgeta de sang, n f alt. sin.
ca botgeta espinosa, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de roca, n f alt. sin.
ca bufalaga vera, n f alt. sin.
ca eriçó blanc, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca argilagó, n m var. ling.
ca argilagueta, n f var. ling.
ca argilagueta blanca, n f var. ling.
ca argilagueta vera, n f var. ling.
ca boja blanca, n f var. ling.
ca botxeta, n f var. ling.
ca picapica, n f var. ling.
nc Alyssum spinosum L.
nc Hormatophylla spinosa (L.) P. Küpfter sin. compl.
nc Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botgeta, n f
ca alís espinós, n m alt. sin.
ca argelagó, n m alt. sin.
ca argelagueta, n f alt. sin.
ca argelagueta blanca, n f alt. sin.
ca argelagueta vera, n f alt. sin.
ca botgeta blanca, n f alt. sin.
ca botgeta de la sang, n f alt. sin.
ca botgeta de sang, n f alt. sin.
ca botgeta espinosa, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de roca, n f alt. sin.
ca bufalaga vera, n f alt. sin.
ca eriçó blanc, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca argilagó, n m var. ling.
ca argilagueta, n f var. ling.
ca argilagueta blanca, n f var. ling.
ca argilagueta vera, n f var. ling.
ca boja blanca, n f var. ling.
ca botxeta, n f var. ling.
ca picapica, n f var. ling.
nc Alyssum spinosum L.
nc Hormatophylla spinosa (L.) P. Küpfter sin. compl.
nc Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca botxes, n f pl
es bochas

<Jocs>

Definició

Joc practicat entre dos equips d'un a quatre participants, que consisteix a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca botxes, n f pl
es bochas

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

Nota

Tot i que les botxes i la petanca són dos jocs similars que consisteixen a llançar unes boles a fi que, rodolant, se situïn al més a prop possible d'una bola de referència, es diferencien pel terreny de joc, les dimensions de les boles i el reglament.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

ca botxes, n f pl
es bochas

Definició

Joc disputat entre dos equips d'un a quatre participants, consistent a llançar les botxes tan a prop com sigui possible del bolig.

Nota

Tot i que les botxes i la petanca són dos jocs similars, es diferencien pel terreny de joc, les dimensions de les boles i el reglament.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca botxes, n f pl
es bochas, n f pl
fr boule lyonnaise, n f
fr lyonnaise, n f
fr sport-boules, n f pl
it volo, n m
it voule lyonnaise, n f
en bocce volo, n f pl
en boule lyonnaise, n
en volo, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 15 Jocs de boles > 02 Botxes>

Definició

Joc de boles practicat entre dos equips d'un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d'amplada, en què es permet apartar les boles contràries o moure la mateixa bola de referència amb el llançament de la bola pròpia.

Nota

Les boles del joc de botxes es denominen botxes.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "totxesa" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota