Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tràmec" dins totes les àrees temàtiques

marcar marcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  marcar, v tr
  • es  marcar
  • fr  marquer
  • fr  tracer
  • en  mark, to
  • en  set out, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques>

Definició
Fer marques en una peça de fusta, generalment amb el llapis, per tal d'indicar-hi una mida o senyalar-hi l'espai on s'hauran de fer els traus i les metxes i les dimensions que tindran.
marcar marcar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  marcar, v tr
  • ca  senyalar, v tr
  • es  marcar, v tr
  • es  señalar, v tr
  • fr  marquer, v tr
  • fr  tracer, v tr
  • en  mark, to, v tr
  • en  set out, to, v tr
  • eu  markatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  monyó, n m
  • es  gorrón, n m
  • es  muñequilla, n f
  • es  muñón, n m
  • fr  pivot, n m
  • fr  tourillon, n m
  • en  journal, n
  • en  journal bearing, n
  • en  trunnion, n
  • de  Achsschenkel, n m
  • de  Stummel, n m
  • de  Träger, n m

<Enginyeria>

moviment d'evasió moviment d'evasió

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  moviment d'evasió, n m
  • es  entremallas verticales flotantes
  • fr  jetée échappatoire
  • fr  flotté de trame vertical sur envers sin. compl.
  • en  evasion lapping
  • cod  A12

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Moviment de translació d'una barra de passadors enfilada amb fil de trama en què aquesta executa entremalles de la mateixa amplada i en la mateixa direcció que la barra enfilada amb fil de fons.

Nota

  • Els fils amb què s'alimenta aquesta barra de passadors són estirats en el sentit de l'amplada per l'efecte de la tensió de l'ordit, i pengen lliurement en el revés tècnic del teixit.
narcotraficant narcotraficant

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  narcotraficant, n m, f
  • ca  traficant de droga, n m, f sin. compl.
  • es  narcotraficante
  • es  traficante de droga
  • en  drugs trader

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Persona que practica el narcotràfic.
negociant negociant

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  negociant, n m, f
  • es  trader
  • fr  négociateur
  • fr  opérateur de marché
  • en  trader
  • de  Trader

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definició
Persona que opera en mercats financers, ja sigui per compte propi o com a intermediària.
negociant negociant

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  negociant, n m, f
  • es  trader
  • fr  négociateur
  • fr  opérateur de marché
  • en  trader

<Mercats financers > Persones i entitats>

Definició
Persona que opera en mercats financers per compte propi o com a intermediària.
paper ratllat paper ratllat

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9


Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  paper ratllat, n m
  • es  papel rayado
  • en  traced paper

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definició
Paper que té impreses unes ratlles segons una combinació preestablerta per tal de traçar un dibuix.
parament parament

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  parament, n m
  • ca  parament de trampes, n m sin. compl.
  • es  colocación de trampas, n f
  • es  instalación de trampas, n f
  • es  trampeo, n m
  • fr  installation de pièges, n f
  • fr  piégeage, n m
  • en  placing of traps, n
  • en  trapping, n

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control.

Nota

  • 1. El parament pot servir per a capturar individus d'una determinada espècie animal o bé, segons el cas, per a recollir-ne els ous.
  • 2. En el parament es poden instal·lar paranys de manera massiva, amb l'objectiu de reduir el nombre d'individus d'una determinada població que es considera que ha assolit la condició de plaga.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  parament, n m
  • ca  parament de trampes, n m sin. compl.
  • es  colocación de trampas, n f
  • es  instalación de trampas, n f
  • es  trampeo, n m
  • fr  installation de pièges, n f
  • fr  piégeage, n m
  • en  placing of traps, n
  • en  trapping, n

<Medi ambient>

Definició
Tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control.

Nota

  • 1. El parament pot servir per a capturar individus d'una determinada espècie animal o bé, segons el cas, per a recollir-ne els ous.
  • 2. En el parament es poden instal·lar paranys de manera massiva, amb l'objectiu de reduir el nombre d'individus d'una determinada població que es considera que ha assolit la condició de plaga.