Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "traïció" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca budukh
- cod budano mez
- ar البودوخية
- cy Budukh
- de Buduchisch
- en Budukh
- es budukh
- eu budukhera
- fr boudoukh
- gn vuduk
- it budukh
- ja ブドゥフ語
- nl Budukh
- pt budukh
- ru Будухский язык
- ru Будугский sin. compl.
- tmh Tabuduxact
- zh 布杜克语
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Azerbaidjan>
Definició
El budukh té dues varietats principals, la parlada a Buduq i la parlada a Yergüç. És molt proper a la llengua krits i és segurament una de les llengües menys estudiades de la branca lesguiana. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el krits), està molt influïda per l'àzeri.
El budukh no s'ha escrit mai. L'idioma es fa servir oralment en l'àmbit familiar. La major part dels seus parlants actuals són bilingües en àzeri, la llengua d'ensenyament, d'escriptura i de comunicació amb la resta de pobles de l'entorn, com ja ho era a l'època de la dominació soviètica. Només algunes persones d'edat molt avançada són monolingües en budukh.
La llengua perviu als pobles de muntanya, on encara es transmet de pares a fills. Als pobles de la plana, on molts budukhs van emigrar després de la Segona Guerra Mundial, predomina el bilingüisme i, encara que els adults conserven la llengua, no l'han transmesa als fills. A aquesta pèrdua hi ha contribuït que no s'ensenyi a l'escola (malgrat estar reconeguda legalment per les disposicions genèriques de l'Azerbaidjan sobre les seves minories nacionals i grups ètnics), perquè no s'ha fet cap esforç per desenvolupar un alfabet i manquen materials escrits per a facilitar-ne l'aprenentatge.
La disminució de la població que viu a les muntanyes, conjuntament amb l'emigració i el contacte amb altres grups lingüístics, fan molt difícil la supervivència de la llengua.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cabiyari
- ca caviyari sin. compl.
- ca cuyare sin. compl.
- ca kabiyari sin. compl.
- ca kawillari sin. compl.
- ar كابيارية
- cy Cabiyari
- cy Caviyari sin. compl.
- cy Cuyare sin. compl.
- cy Kabiyari sin. compl.
- cy Kawillari sin. compl.
- de Cabiyari
- de Caviyari sin. compl.
- de Cuyare sin. compl.
- de Kabiyari sin. compl.
- de Kawillari sin. compl.
- en Cabiyarí
- en Cabiyari sin. compl.
- en Caviyari sin. compl.
- en Cuyare sin. compl.
- en Kabiyari sin. compl.
- en Kawillari sin. compl.
- en Kawillary sin. compl.
- es cabiyarí
- es cabiyari sin. compl.
- es caviyari sin. compl.
- es cuyare sin. compl.
- es kabiyari sin. compl.
- es kawillari sin. compl.
- eu kabiyari
- eu cabiyari sin. compl.
- eu caviyari sin. compl.
- eu cuyare sin. compl.
- eu kawillari sin. compl.
- fr cabiyari
- fr caviyari sin. compl.
- fr cuyare sin. compl.
- fr kabiyari sin. compl.
- fr kawillari sin. compl.
- gl cabiyari
- gl caviyari sin. compl.
- gl cuyare sin. compl.
- gl kabiyari sin. compl.
- gl kawillari sin. compl.
- it cabiyari
- it caviyari sin. compl.
- it cuyare sin. compl.
- it kabiyari sin. compl.
- it kawillari sin. compl.
- ja カビヤリ語
- nl Cabiyari
- nl Caviyari sin. compl.
- nl Cuyare sin. compl.
- nl Kabiyari sin. compl.
- nl Kawillari sin. compl.
- pt cabiyari
- pt caviyari sin. compl.
- pt cuyare sin. compl.
- pt kabiyari sin. compl.
- pt kawillari sin. compl.
- ru Кавияри
- ru Кабияри sin. compl.
- zh 卡比亚利语
- zh 卡维亚利、卡比亚利、卡维亚利、库亚勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental>, <Amèrica > Colòmbia>
Definició
Els cabiyari mantenen intercanvis matrimonials bàsicament amb els barasana, però també amb els tatuyo. Els seus enemics tradicionals són els tucano i els carijona.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca cable de tracció, n m
- ca cable tractor, n m sin. compl.
- es cable de tracción, n m
- es cable tractor, n m
- fr câble de traction, n m
- fr câble tracteur, n m
- it fune traente, n f
- en haul rope, n
- en hauling rope, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Transport per cable > Dispositius i propietats>
Definició
Nota
- Per exemple, el cable de tracció s'utilitza en l'ascensor inclinat i el funicular, pel que fa al transport per cable de tipus terrestre, i en el funicular aeri i el telefèric de cabrestant, pel que fa al transport per cable de tipus aeri. Igualment, es pot considerar que és un cable de tracció, en les estacions d'esquí, el cable únic dels teleesquís, ja que la sustentació dels usuaris la proporciona el terra més que no pas el cable.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cable tracció, n m
- es cable tracción, n m
- fr câble traction, n m
- en cable traction, n
- de Kabel Zug, n n
<Enginyeria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca canichana
- ca canesi sin. compl.
- ca kanichana sin. compl.
- ar الكانيشانية
- cy Canichana
- cy Canesi sin. compl.
- cy Kanichana sin. compl.
- de Canichana
- de Canesi sin. compl.
- de Kanichana sin. compl.
- en Canichana
- en Canesi sin. compl.
- en Kanichana sin. compl.
- es canichana
- es canesi sin. compl.
- es kanichana sin. compl.
- eu canichanera
- eu canesi sin. compl.
- eu kanichana sin. compl.
- fr canichana
- fr canesi sin. compl.
- fr kanichana sin. compl.
- gn kanichana
- gn canesi sin. compl.
- gn kanichana sin. compl.
- it canichana
- it canesi sin. compl.
- it kanichana sin. compl.
- ja カニチャナ語
- ja カネシ語 sin. compl.
- ja カニシャナ語 sin. compl.
- nl Canichana
- nl Canesi sin. compl.
- nl Kanichana sin. compl.
- pt canichana
- pt canesi sin. compl.
- pt kanichana sin. compl.
- ru Каничана
- ru Канеси sin. compl.
- ru Канеши sin. compl.
- zh 卡尼查纳语
- zh 卡内希 sin. compl.
- zh 卡尼查那 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Aïllada>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca carirí
- ca kariri sin. compl.
- ca karirí sin. compl.
- ca kiriri sin. compl.
- ca kirirí sin. compl.
- ar الكاريرية
- cy Carirí
- cy Kariri sin. compl.
- cy Karirí sin. compl.
- cy Kiriri sin. compl.
- cy Kirirí sin. compl.
- de Kariri
- de Cariri sin. compl.
- de Karirí sin. compl.
- de Kiriri sin. compl.
- de Kirirí sin. compl.
- en Karirí
- en Kariri sin. compl.
- en Kipeá sin. compl.
- en Kiriri sin. compl.
- es carirí
- es kariri sin. compl.
- es karirí sin. compl.
- es kiriri sin. compl.
- es kirirí sin. compl.
- eu kaririera
- eu kariri sin. compl.
- eu karirí sin. compl.
- eu kiriri sin. compl.
- eu kirirí sin. compl.
- fr kariri
- fr cariri sin. compl.
- fr karirí sin. compl.
- fr kiriri sin. compl.
- fr kirirí sin. compl.
- gn kariri
- gn kariri sin. compl.
- gn karirí sin. compl.
- gn kiriri sin. compl.
- it cariri
- it kariri sin. compl.
- it karirí sin. compl.
- it kiriri sin. compl.
- it kirirí sin. compl.
- ja カリリ語
- ja キリリ語 sin. compl.
- nl Carirí
- nl Kariri sin. compl.
- nl Karirí sin. compl.
- nl Kiriri sin. compl.
- nl Kirirí sin. compl.
- pt cariri
- pt kariri sin. compl.
- pt karirí sin. compl.
- pt kiriri sin. compl.
- pt kirirí sin. compl.
- ru Карири
- ru Кипеа sin. compl.
- ru Кирири sin. compl.
- zh 卡利里语
- zh 卡利里、基利里 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>
Definició
L'ètnia carirí s'havia estès per una àmplia zona al nord-est de Brasil, entre Bahia i Maranhão. El carirí estava format per quatre dialectes: el kipeà, el dzubukuà, el pedra branca i el sabujà.
Dels dos primers en tenim descripcions gramaticals parcials fetes per missioners europeus o per lingüistes, mentre que dels altres dos només ens n'han arribat llistes de paraules. No s'ha establert cap parentiu clar del carirí amb cap altra llengua, tot i que mantenia certa semblança amb llengües de la família je.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca chané
- ca izoceño sin. compl.
- ar الشانية
- cy Chané
- cy Izoceño sin. compl.
- de Chané
- de Izoceño sin. compl.
- en Chané
- en Izoceño sin. compl.
- es chané
- es izoceño sin. compl.
- eu chaneera
- eu izoceño sin. compl.
- fr chané
- fr izoceño sin. compl.
- gn chane
- gn izoceño sin. compl.
- it chané
- it izoceño sin. compl.
- ja チャネ語
- ja イゾセ‐ニョ語 sin. compl.
- nl Chané
- nl Izoceño sin. compl.
- pt chané
- pt izoceño sin. compl.
- ru Чане
- ru Исосеньо sin. compl.
- zh 查内语
- zh 伊佐塞尼奥 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai. El chané a Bolívia s'anomena izoceño.
<16 Esports aeris>, <11 Esports nàutics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca corda de tracció, n f
<Esport > 16 Esports aeris>, <Esport > 11 Esports nàutics>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cumanagoto
- ar كوماناغوتو
- cy Cumanagoto
- de Cumanagoto
- en Cumanagoto
- es cumanagoto
- eu cumanagotoera
- fr cumanagoto
- gn kumanagoto
- it cumanagoto
- ja クマナゴト語
- nl Cumanagoto
- pt cumanagoto
- ru Куманагото
- zh 库马纳戈托语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Carib>, <Amèrica > Veneçuela>
Definició
Els membres de la comunitat ja no s'identifiquen amb el terme cumanagoto. S'autodenominen indios i parlen espanyol. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts els consideren llengües diferenciades.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca curuaià
- ca kuruaya
- ca kuruaia sin. compl.
- ca kuruayá sin. compl.
- ar الكورواية
- cy Curuaiá
- cy Kuruaia sin. compl.
- cy Kuruaya sin. compl.
- cy Kuruayá sin. compl.
- de Kuruaya
- de Curuaiá sin. compl.
- de Kuruaya sin. compl.
- de Kuruayá sin. compl.
- en Kuruáya
- en Caravare sin. compl.
- en Curuaia sin. compl.
- en Kuruaia sin. compl.
- en Kuruaya sin. compl.
- en Kuruayá sin. compl.
- es curuaiá
- es kuruaia sin. compl.
- es kuruaya sin. compl.
- es kuruayá sin. compl.
- eu kuruayera
- eu kuruaia sin. compl.
- eu kuruaya sin. compl.
- eu kuruayá sin. compl.
- fr kuruaya
- fr curuaya sin. compl.
- fr kuruaia sin. compl.
- fr kuruayá sin. compl.
- gn kuruaia
- gn kuruaia sin. compl.
- gn kuruaya sin. compl.
- gn kuruayá sin. compl.
- it kuruaya
- it curuaia sin. compl.
- it curuaiá sin. compl.
- it kuruaia sin. compl.
- it kuruayá sin. compl.
- ja クルアイア語
- ja クルアヤ語 sin. compl.
- nl Curuaiá
- nl Kuruaia sin. compl.
- nl Kuruaya sin. compl.
- nl Kuruayá sin. compl.
- pt curuaia
- pt kuruaia sin. compl.
- pt kuruaya sin. compl.
- pt kuruayá sin. compl.
- ru Куруая
- zh 库鲁埃亚语
- zh 库拉雅 sin. compl.
- zh 库鲁埃亚 sin. compl.
- zh 库鲁阿亚 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
<Tupí > Mundurukú>, <Amèrica > Brasil>
Definició
Actualment, està gairebé extingida. L'única documentació existent sobre el curuaià consisteix en alguna llista de mots de principi del segle XX i alguna descripció parcial del sistema fonològic.