Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "tramostera" dins totes les àrees temàtiques

àngel

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

àngel

<Ciències de la vida>

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

agulla d'enllardar travessera

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca agulla d'enllardar travessera, n f
es aguja de medrar a través
fr aiguille à piquer
fr lardoir à pointe

Definició

Agulla d'enllardar que té la forma d'una agulla de cosir però més gran, a la qual s'enfilen les substàncies que es volen introduir a la peça de carn, i que s'utilitza clavant-la per un extrem i traient-la per l'altra banda de la peça.

amor de fadrí

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amor de fadrí, n m/f
ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
ca fanàtic, n m alt. sin.
ca flor de viuda, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta de la reina, n f alt. sin.
ca menta romana, n f alt. sin.
ca menta trapassera, n f alt. sin.
ca menta xerraire, n f alt. sin.
ca mentalina, n f alt. sin.
ca mosquitets, n m pl alt. sin.
ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
ca sogra i nora, n f alt. sin.
nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
nc Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

amor de fadrí

<Botànica>

ca amor de fadrí, n m/f
ca amor de xic fadrí, n m/f alt. sin.
ca fanàtic, n m alt. sin.
ca flor de viuda, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta de la reina, n f alt. sin.
ca menta romana, n f alt. sin.
ca menta trapassera, n f alt. sin.
ca menta xerraire, n f alt. sin.
ca mentalina, n f alt. sin.
ca mosquitets, n m pl alt. sin.
ca sàlvia de flor vermella, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla menuda, n f alt. sin.
ca sàlvia de fulla petita, n f alt. sin.
ca sàlvia microfil·la, n f alt. sin.
ca sogra i nora, n f alt. sin.
nc Salvia microphylla Humb., Bonpl. et Kunth
nc Salvia grahamii Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

bacallans

<Ciències de la vida>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

bacallans

<Botànica>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

barra travessera

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barra travessera, n f
es travesaño

<Construcció>

botja d'escombres

<Ciències de la vida>

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

botja d'escombres

<Botànica>

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.