Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trat" dins totes les àrees temàtiques

a galop tirat a galop tirat

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a galop tirat, adj
  • es  a galope tendido
  • fr  au grand galop
  • en  at full gallop

<Hípica > Polo>

Definició
Dit de la marxa d'un cavall en la qual arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
a galop tirat a galop tirat

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a galop tirat, adj
  • es  a galope tendido
  • fr  au grand galop
  • en  at full gallop

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Dit de la progressió d'un cavall durant la qual arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
abeurador de tetina abeurador de tetina

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abeurador de tetina, n m
  • es  bebedero de boquilla
  • es  bebedero de chupete
  • fr  abreuvoir à tétine
  • it  abbeveratoio a tettarella
  • it  abbeveratoio a tettina
  • en  nipple drinker
  • en  teat-type drinker
  • de  Nippeltränke

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Abeurador automàtic en què l'aigua raja únicament quan l'animal pressiona amb la llengua una vàlvula situada dins d'un tub.
al trot al trot

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  al trot, adj
  • es  al trote
  • fr  au trot
  • en  at the trot

<Hípica > Polo>

Definició
Dit de la progressió del cavall en dos temps.
al trot al trot

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  al trot, adj
  • es  al trote
  • fr  au trot
  • en  at the trot

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Dit de la progressió d'un cavall durant la qual en cada gambada pren contacte amb el terra en dos moments consecutius.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  andròmina, n f
  • ca  enderga, n f
  • ca  trast, n m
  • es  cachivache
  • es  chisme
  • es  trasto
  • en  piece of junk
  • en  piece of lumber

<Mobles>

Nota

  • Registre col·loquial.
artxi artxi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  artxi
  • cod  Аршаттен чIат (Arshatten txat)
  • ar  الأرتشية
  • cy  Archi
  • de  Artschinisch
  • en  Archi
  • es  archi
  • eu  archiera
  • fr  archi
  • gn  archi
  • it  arci
  • ja  アルチ語
  • nl  Arshi
  • pt  archi
  • ru  Арчинский язык
  • tmh  Tartcict
  • zh  阿齐语
  • scr  Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els artxis (o arshishtib) constitueixen un dels grups ètnics més petits i desconeguts del Daguestan. Són originaris de la zona muntanyosa a l'interior del sud de la república i viuen en una àrea molt inaccessible del Caucas; les poblacions es troben a una altitud de 2.000 metres i durant bona part de l'any queden aïllats de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials i polítics estrets amb els pobles lak i àvar.

La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.

L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barba, n f
  • es  rebaba, n f
  • fr  bavure, n f
  • en  burr, n
  • de  Grat, n m

<Enginyeria>

bloquejar bloquejar

<Esport > Esports de combat > Judo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bloquejar, v tr
  • es  bloquear
  • fr  bloquer
  • en  trap, to

<Esport > Esports de combat > Judo>

Definició
Impedir, un judoka, el moviment d'una cama, d'un braç, etc. de l'adversari.
bloquejar bloquejar

<08 Esports de combat > 05 Lluita>, <08 Esports de combat > 02 Judo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bloquejar, v tr
  • es  bloquear
  • fr  bloquer
  • en  block, to
  • en  trap, to

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>, <Esport > 08 Esports de combat > 02 Judo>

Definició
Impedir que l'adversari emprengui un atac o que continuï l'execució d'una presa.