Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "trep" dins totes les àrees temàtiques

herba blenera herba blenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba blenera, n f
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  herba plorosa, n f sin. compl.
  • ca  jovenal, n m sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  trepó, n m sin. compl.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba trapera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gat, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  pórpores, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sants Joans, n m pl var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • nc  Verbascum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

laberint grimpador laberint grimpador

<Lleure>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  laberint grimpador, n m
  • es  barras de mono
  • es  laberinto trepador
  • es  trepador
  • fr  cage à écureuil
  • fr  cage à grimper
  • fr  jungle grimpade
  • pt  trepa-trepa
  • en  climbing frame
  • en  jungle gym
  • en  monkey bars

<Lleure>

Definició
Estructura de ferro formada per barres horitzontals i verticals, disposada generalment en àrees de joc infantil per a enfilar-s'hi.
múria múria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  múria, n f
  • ca  blenera sinuada, n f alt. sin.
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  dent de llop, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeix comú, n m alt. sin.
  • ca  matapeix voracamí, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó femella, n m alt. sin.
  • ca  trepó ploraner, n m alt. sin.
  • ca  trepó sinuat, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripó bord, n m alt. sin.
  • ca  dapó, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • nc  Verbascum sinuatum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  múria, n f
  • ca  blenera sinuada, n f alt. sin.
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  dent de llop, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeix comú, n m alt. sin.
  • ca  matapeix voracamí, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó femella, n m alt. sin.
  • ca  trepó ploraner, n m alt. sin.
  • ca  trepó sinuat, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripó bord, n m alt. sin.
  • ca  dapó, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • nc  Verbascum sinuatum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

ordinador de bord ordinador de bord

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  ordinador de bord, n m
  • es  computadora de a bordo, n f
  • es  ordenador a bordo, n m
  • es  ordenador de a bordo, n m
  • fr  ordinateur de bord, n m
  • fr  ordinateur de route, n m
  • it  computer di bordo, n m
  • en  on-board computer, n
  • en  trip computer, n
  • en  vehicle computer, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>

Definició
Ordinador integrat en un vehicle que ofereix informació al conductor sobre diversos paràmetres relatius a la conducció, com ara el consum, la distància recorreguda, la velocitat, l'estona de conducció, la pressió dels pneumàtics i el funcionament dels assistents de conducció.

Nota

  • L'observació continuada de la informació que proporciona l'ordinador de bord permet al conductor saber quines circumstàncies minimitzen el consum de combustible.
panís panís

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panís, n m
  • ca  cua de guilla, n f sin. compl.
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  mill italià, n m sin. compl.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  panissa, n f alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  cua de guinea, n f var. ling.
  • nc  Setaria italica (L.) P. Beauv.
  • nc  Panicum italicum L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panís, n m
  • ca  cua de guilla, n f sin. compl.
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  mill italià, n m sin. compl.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  panissa, n f alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  cua de guinea, n f var. ling.
  • nc  Setaria italica (L.) P. Beauv.
  • nc  Panicum italicum L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

parany parany

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  parany, n m
  • es  trampa, n f
  • fr  piège, n m
  • en  trap, n

<Enginyeria forestal>

parany parany

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  parany, n m
  • ca  trampa, n f
  • es  trampa
  • fr  piège
  • en  trap

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Dispositiu que se situa en un indret de pas habitual d'un animal, utilitzat per a capturar-lo sense persecució ni intervenció directa del caçador.

Nota

  • Per exemple, són paranys el cep, l'envescada, la llacera i la llosa.
passa passa

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  passa, n f
  • ca  pilota llarga, n f
  • ca  servei llarg, n m
  • es  larga
  • es  pasa
  • es  pelota larga
  • es  saque largo
  • fr  but trop long
  • en  pass
  • eu  pasa
  • eu  pilota luze
  • eu  sake luze

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició
Servei antireglamentari en què la pilota, un cop ha tocat el frontis, bota darrere de la línia de passa.