Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "t�rcer" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió postpart o psicosi puerperal?
- es (depressió postpart) depresión posparto, n f
- es (depressió postpart) depresión puerperal, n f
- es (malenconia postpart) disforia posparto, n f
- es (malenconia postpart) melancolía del tercer día, n f
- es (malenconia postpart) melancolía puerperal, n f
- es (malenconia postpart) tristeza posparto, n f
- es (malenconia postpart) tristeza puerperal, n f
- es (psicosi puerperal) psicosis puerperal, n f
- fr (depressió postpart) dépression du post-partum, n f
- fr (malenconia postpart) syndrome du troisième jour, n m
- fr (psicosi puerperal) psychose puerpérale, n f
- en (depressió postpart) postnatal depression, n
- en (depressió postpart) postpartum depression, n
- en (malenconia postpart) baby blues, n
- en (malenconia postpart) maternity blues, n
- en (malenconia postpart) postpartum blues, n
- en (malenconia postpart) postpartum dysphoria, n
- en (psicosi puerperal) puerperal psychosis, n
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
Definició
- La malenconia postpart, o la tristesa de la maternitat, o la tristesa postpart, és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i que desapareix de manera natural al cap d'uns set dies. Pot presentar símptomes diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees i falta de memòria.
. Els equivalents castellans són disforia posparto, melancolía del tercer día, melancolía puerperal, tristeza posparto i tristeza puerperal; el francès, syndrome du troisième jour, i els anglesos, baby blues, maternity blues, postpartum blues i postpartum dysphoria.
- La depressió postpart és un trastorn persistent de l'estat d'ànim, que apareix unes setmanes després del part i que desapareix progressivament al cap d'un temps, de vegades mesos, d'una manera espontània o amb el suport dels familiars; en alguns casos, però, és necessària assistència psiquiàtrica. És probable que la causa sigui hormonal, ja que en el postpart es produeix la disminució més gran de concentracions d'estrògens i progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida.
. Els equivalents castellans són depresión posparto i depresión puerperal; el francès, dépression du post-partum, i els anglesos, postnatal depression i postpartum depression.
- La psicosi puerperal és una malaltia mental més greu, que apareix després del part i que requereix tractament psiquiàtric. Es caracteritza per al·lucinacions i per l'alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.
. L'equivalent castellà és psicosis puerperal; el francès, psychose puerpérale, i l'anglès, puerperal psychosis.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de malenconia postpart, depressió postpart i psicosi puerperal al Cercaterm, i també el document de criteri original, Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2294).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aberració de Seidel, n f
- ca aberració de tercer ordre, n f sin. compl.
- es aberración de Seidel
- es aberración de tercer orden
- en Seidel aberration
- en third order aberration
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. Les aberracions de Seidel són l'aberració esfèrica, el coma, l'astigmatisme, la curvatura de camp i la distorsió.
2. Les aberracions de Seidel van ser identificades per Philipp Ludwig von Seidel el 1857. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aberració de Seidel, n f
- ca aberració de tercer ordre, n f sin. compl.
- es aberración de Seidel
- es aberración de tercer orden
- en Seidel aberration
- en third order aberration
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. Les aberracions de Seidel són l'aberració esfèrica, el coma, l'astigmatisme, la curvatura de camp i la distorsió.
2. Les aberracions de Seidel van ser identificades per Philipp Ludwig von Seidel el 1857. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca aberració de Seidel, n f
- ca aberració de tercer ordre, n f sin. compl.
- es aberración de Seidel
- es aberración de tercer orden
- en Seidel aberration
- en third order aberration
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
1. Les aberracions de Seidel són l'aberració esfèrica, el coma, l'astigmatisme, la curvatura de camp i la distorsió.
2. Les aberracions de Seidel van ser identificades per Philipp Ludwig von Seidel el 1857. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acot, n m
- es viña de tercer año
- fr vigne de troisième année
- en vine of third year
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca adductor major de la cuixa, n m
- ca tercer adductor, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amarant blitoide, n m
- ca blet, n m alt. sin.
- ca blet menut, n m alt. sin.
- ca blet roig, n m alt. sin.
- ca blet terrer, n m alt. sin.
- ca blets, n m pl alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca moc de pavo, n m var. ling.
- nc Amaranthus blitoides S. Watson
<Botànica > amarantàcies>