Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ultrancer" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mediador | mediadora, n m, f
- ca mitjancer | mitjancera, n m, f sin. compl.
- es mediador | mediadora, n m, f
- fr médiateur | médiatrice, n m, f
- it mediatore | mediatrice, n m, f
- pt mediador | mediadora, n m, f
- en mediator, n
<Dret>
Definició
Nota
- 1. La denominació mitjancer | mitjancera, que en llengua general es refereix de manera més àmplia a la persona que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord, en l'àmbit de la mediació és pròpia sobretot de contextos divulgatius.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mediador | mediadora, n m, f
- ca mitjancer | mitjancera, n m, f sin. compl.
- es mediador | mediadora, n m, f
<Dret internacional>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mediador | mediadora, adj
- ca mitjancer | mitjancera, adj sin. compl.
- es mediador | mediadora
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La Inspecció de Treball sempre ha tingut funcions mediadores i conciliadores.
- Ex.: La persona mediadora és independent i neutral respecte de les parts, i dirigeix tot el procés.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mediador | mediadora, n m, f
- ca mitjancer | mitjancera, n m, f sin. compl.
- es mediador | mediadora
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El comitent d'aquest contracte de corretatge no ha abonat a la mediadora la remuneració estipulada.
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada, n m, f
- ca menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars, n m, f
- ca mena, n m, f sin. compl.
- ca MENA, n m, f sigla
- es mena
- es menor extranjero no acompañado
- es menor extranjero sin referentes familiares
- es menor no acompañado
- es MENA sigla
<Serveis socials > Persones > Destinataris>
Definició
Nota
- 1. La sigla MENA correspon a la denominació menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada.
- 2. Es troba sovint en textos divulgatius o periodístics, per economia del llenguatge, tant oral com escrit, l'ús lexicalitzat de la sigla MENA, escrita amb minúscula: un mena, una mena, uns menes, unes menes. Tanmateix, recomanem alternar l'ús de la sigla lexicalitzada amb l'ús de la denominació completa.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada, n m, f
- ca menor estranger sense referents familiars | menor estrangera sense referents familiars, n m, f
- ca mena, n m, f sin. compl.
- ca MENA, n m, f sigla
- es mena
- es menor extranjero no acompañado
- es menor extranjero sin referentes familiares
- es MENA sigla
- fr mineur isolé étranger
- en separated child
- en unaccompanied child
<Educació > Pedagogia social > Atenció a la infància i l'adolescència>
Definició
Nota
- 1. La sigla MENA correspon a la denominació menor estranger no acompanyat | menor estrangera no acompanyada.
- 2. Es troba sovint en textos divulgatius o periodístics, per economia del llenguatge, tant oral com escrit, l'ús lexicalitzat de la sigla MENA, escrita amb minúscula: un mena, una mena, uns menes, unes menes. Tanmateix, recomanem alternar l'ús de la sigla lexicalitzada amb l'ús de la denominació completa.
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca mitjancer, n m
<Utillatge de cuina>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca no fem enviaments a l'estranger / fem enviaments a l'estranger
- es no hacemos envíos al extranjero / hacemos envíos al extranjero
- fr on ne fait pas des livraisons à l'étranger / on fait des livraisons à l'étranger
- pt não fazemos envios para o estrangeiro / fazemos envios para o estrangeiro
- en I'm afraid we don't deliver overseas / we can deliver overseas
<Grans Magatzems > Conversa>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca nom de marca estranger, n m
- es extranjerismo, n m
- es nombre extranjero, n m
- fr nom étranger, n m
- en foreign brand name, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
Definició
Nota
- 1. Són exemples de noms de marca estrangers Foster's Hollywood, una cadena espanyola de restaurants de menjar americà, o Häagen-Dazs, una marca de gelats fundada a Nova York, la sonoritat de la qual evoca un origen escandinau.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca nom de marca estranger, n m
- es extranjerismo
- es nombre extranjero
- fr nom étranger
- en foreign brand name
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>
Definició
Nota
- Són exemples de noms de marca estrangers Foster's Hollywood, una cadena espanyola de restaurants de menjar americà, o Häagen-Dazs, una marca de gelats fundada a Nova York, la sonoritat de la qual evoca un origen escandinau,
