Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "unglada" dins totes les àrees temàtiques

gun

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca gun
ca alada sin. compl.
ca alada-gbe sin. compl.
ca egun sin. compl.
ca ge sin. compl.
ca gu sin. compl.
ca gugbe sin. compl.
ca gun-alada sin. compl.
ca gun-gbe sin. compl.
ca mina sin. compl.
ca seto-gbe sin. compl.
ca toli-gbe sin. compl.
ar غونية
cy Gun
cy Alada sin. compl.
cy Alada-gbe sin. compl.
cy Egun sin. compl.
cy Ge sin. compl.
cy Gu sin. compl.
cy Gugbe sin. compl.
cy Gun-alada sin. compl.
cy Gun-gbe sin. compl.
cy Mina sin. compl.
cy Seto-gbe sin. compl.
cy Toli-gbe sin. compl.
de Gun
de Alada sin. compl.
de Alada-Gbe sin. compl.
de Egun sin. compl.
de Ge sin. compl.
de Gu sin. compl.
de Gugbe sin. compl.
de Gun-Alada sin. compl.
de Gun-Gbe sin. compl.
de Mina sin. compl.
de Seto-Gbe sin. compl.
de Toli-Gbe sin. compl.
en Gun
en Alada sin. compl.
en Alada-Gbe sin. compl.
en Egun sin. compl.
en Goun sin. compl.
en Gu sin. compl.
en Gugbe sin. compl.
en Gun-Alada sin. compl.
en Gun-Gbe sin. compl.
en Seto-Gbe sin. compl.
en Toli-Gbe sin. compl.
es gun
es alada sin. compl.
es alada-gbe sin. compl.
es egun sin. compl.
es ge sin. compl.
es gu sin. compl.
es gugbe sin. compl.
es gun-alada sin. compl.
es gun-gbe sin. compl.
es mina sin. compl.
es seto-gbe sin. compl.
es toli-gbe sin. compl.
eu gun
eu alada sin. compl.
eu alada-gbe sin. compl.
eu egun sin. compl.
eu ge sin. compl.
eu gu sin. compl.
eu gugbe sin. compl.
eu gun-alada sin. compl.
eu gun-gbe sin. compl.
eu mina sin. compl.
eu seto-gbe sin. compl.
eu toli-gbe sin. compl.
fr gun
fr alada sin. compl.
fr alada-gbe sin. compl.
fr egun sin. compl.
fr ge sin. compl.
fr gu sin. compl.
fr gugbe sin. compl.
fr gun-alada sin. compl.
fr gun-gbe sin. compl.
fr mina sin. compl.
fr seto-gbe sin. compl.
fr toli-gbe sin. compl.
gl gun
gl alada sin. compl.
gl alada-gbe sin. compl.
gl egun sin. compl.
gl ge sin. compl.
gl gu sin. compl.
gl gugbe sin. compl.
gl gun-alada sin. compl.
gl gun-gbe sin. compl.
gl mina sin. compl.
gl seto-gbe sin. compl.
gl toli-gbe sin. compl.
gn gun
gn alada sin. compl.
gn alada-gbe sin. compl.
gn egun sin. compl.
gn ge sin. compl.
gn gu sin. compl.
gn gugbe sin. compl.
gn gun-alada sin. compl.
gn gun-gbe sin. compl.
gn mina sin. compl.
gn seto-gbe sin. compl.
gn toli-gbe sin. compl.
it gun
it alada sin. compl.
it alada-gbe sin. compl.
it egun sin. compl.
it ge sin. compl.
it gu sin. compl.
it gugbe sin. compl.
it gun-alada sin. compl.
it gun-gbe sin. compl.
it mina sin. compl.
it seto-gbe sin. compl.
it toli-gbe sin. compl.
ja グン語
nl Gun
nl Alada sin. compl.
nl Alada-Gbe sin. compl.
nl Egun sin. compl.
nl Ge sin. compl.
nl Gu sin. compl.
nl Gugbe sin. compl.
nl Gun-Alada sin. compl.
nl Gun-Gbe sin. compl.
nl Mina sin. compl.
nl Seto-Gbe sin. compl.
nl Toli-Gbe sin. compl.
pt gun
pt alada sin. compl.
pt alada-gbe sin. compl.
pt egun sin. compl.
pt ge sin. compl.
pt gu sin. compl.
pt gugbe sin. compl.
pt gun-alada sin. compl.
pt gun-gbe sin. compl.
pt mina sin. compl.
pt seto-gbe sin. compl.
pt toli-gbe sin. compl.
ru Гун
ru Ге sin. compl.
ru Гу sin. compl.
ru Мина sin. compl.
ru Эгун sin. compl.
ru Алада sin. compl.
ru Гугбе sin. compl.
ru Гун-гбе sin. compl.
ru Сето-гбе sin. compl.
ru Толи-гбе sin. compl.
ru Алада-гбе sin. compl.
ru Гун-алада sin. compl.
zh 衮语
zh 戈语、米纳语、阿拉达语、阿拉达－戈贝语、衮－阿拉达语、衮－戈贝语、埃衮语、固语、固戈贝语、塞托－戈贝语、托里－戈贝语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Togo>

Definició

El grup gbe de la branca kwa, al qual pertany el gun, constitueix un contínuum lingüístic d'unes vint llengües parlades principalment a Togo, Benín i Ghana.

Els dialectes del gun són l'ajra, l'alada, el seto i el toli.

gutxo

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gutxo, n m
ca porc, n m sin. compl.
ca porc de la mar, n m sin. compl.
ca porc marí, n m sin. compl.
ca porc marí gratellós, n m sin. compl.
ca ullada, n f sin. compl.
ca gutxu, n m var. ling.
ca porch marí, n m var. ling.
nc Centrophorus granulosus
es quelvacho
fr squale-chagrin commun
en gulper shark

<Taurons > Esquàlids>

gutxo

<Zoologia > Peixos>

ca gutxo, n m
ca porc, n m sin. compl.
ca porc de la mar, n m sin. compl.
ca porc marí, n m sin. compl.
ca porc marí gratellós, n m sin. compl.
ca ullada, n f sin. compl.
ca gutxu, n m var. ling.
ca porch marí, n m var. ling.
nc Centrophorus granulosus
es quelvacho
fr squale-chagrin commun
en gulper shark

<Taurons > Esquàlids>

jerbu petit unglat

<Zoologia > Mamífers>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca jerbu petit unglat, n m
nc Gerbillus unguiculatus

<Zoologia > Mamífers>

llengua de signes hongaresa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca llengua de signes hongaresa
cod magyar Jelnyelv
ar لغة الإشارات الهنغارية
cy Iaith arwyddion Hwngari
de Ungarische Gebärdensprache
en Hungarian Sign Language
es lengua de signos húngara
eu hungariar keinu hizkuntza
fr langue des signes hongroise
gn ñe'ẽ rechaukaha Úngara
nl Hongaarse Gebarentaal
pt língua gestual húngara
ru Венгерский язык жестов
zh 匈牙利手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Hongria>

Definició

La primera escola per a nens i nenes amb discapacitats es va fundar a la ciutat de Vác el 1802, gràcies a les gestions de l'advocat i filantrop András Cházár, que es va inspirar en les existents a Viena. La majoria dels primers mestres per als nens i nenes sords que va tenir l'escola eren austríacs i van ensenyar d'acord amb els mètodes de l'escola vienesa. Això explica la relació que es pot trobar entre la llengua de signes hongaresa i l'austríaca.

La llengua de signes hongaresa és la primera llengua de la comunitat sorda a Hongria i és emprada també com a segona llengua per moltes persones oients. Té set variants dialectals principals, corresponents a les diferents escoles per a persones sordes d'Hongria. Es diferencien en el lèxic, però no en la gramàtica. La variant utilitzada a Budapest és la considerada estàndard.

Tot i això, l'educació per a persones sordes es basa sobretot en principis oralistes i la utilització dels signes és només una ajuda per a la comprensió i l'aprenentatge de l'hongarès oral i escrit.

Aquesta consideració tot just està començant a canviar en els darrers anys. Així, el 2007 Hongria va signar la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitats, que reconeix les llengües de signes i la cultura de les persones sordes.

llevamà

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

llevamà

<Botànica>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

medul·la ancorada

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca medul·la ancorada, n f
es médula anclada, n f
en tethered cord, n

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Definició

Afecció en la qual es forma teixit cicatricial, que fixa la medul·la a la duramàter i impedeix el flux normal del líquid cefalorraquidi al voltant de la medul·la i el moviment normal de la medul·la dins la membrana.

mestra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca mestra, n f
ca reglada, n f
es línea maestra, n f
es maestra, n f
fr cueillie, n f
eu berdingida, n

<Fusteria > Construccions>

pantalla ancorada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca pantalla ancorada, n f
es pantalla anclada
en anchored slurry wall

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició

Mur pantalla estabilitzat mitjançant un conjunt d'ancoratges en el terreny disposats a una o més altures.

En el cas de construccions ubicades en espais urbans, els ancoratges no poden considerar-se com a forma d'estabilització definitiva, ja que aquesta funció és proporcionada, en una segona fase, pels sostres soterranis de l'edifici.