Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "unitarisme" dins totes les àrees temàtiques

unitarisme unitarisme

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  unitarisme, n m
  • es  unitarismo
  • fr  unitarisme
  • en  unitarianism

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Tendència a atènyer una solució unitària.
unitarisme unitarisme

<Esglésies lliures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  unitarisme, n m
  • ca  unitarianisme, n m sin. compl.

<Religions > Esglésies lliures>

Definició
Corrent teològic nascut a partir de la Reforma del segle XVI que, sota el principi del lliure examen, veu una sola persona divina en Déu i nega, per tant, la Trinitat.

Nota

  • L'unitarisme interpreta el cristianisme com una ètica, és a dir, la manera de viure ensenyada per Jesucrist, al qual no es ret cap culte. Els unitaris consideren l'aragonès Miguel Servet el seu precursor, i també l'italià Faust Socini (it. Sozzini), motiu pel qual de vegades són anomenats socinians. Les primeres esglésies unitàries es van establir a Polònia i Transilvània, països a partir dels quals es van estendre a altres indrets, principalment a Hongria, el Regne Unit i els Estats Units. No tenen ritus religiosos sacramentals i quan celebren el sant sopar li donen un sentit merament simbòlic. Actualment hi conviuen dos corrents principals: els que se senten més vinculats a la tradició cristiana i bíblica, per una banda, i els partidaris d'una visió més racionalista, humanista i universalista, que són majoritaris a les esglésies de cultura anglosaxona, per l'altra. Són generalment congregacionalistes. Des del 1995 se n'ha constituït un Consell Internacional, que fa tasques de coordinació i ajuda mútua entre les diferents organitzacions nacionals.