Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vaca" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àngel, n m
- ca gallina, n f sin. compl.
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremolina, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolera, n f sin. compl.
- ca vaca tremolina, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca baca tremoladora, n f var. ling.
- ca baca tremolina, n f var. ling.
- ca peix electrich, n m var. ling.
- ca tremolor, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremuloya, n f var. ling.
- nc Torpedo marmorata
- nc Narcobatus torpedo var. ling.
- nc Torpedo galvanii var. ling.
- nc Torpedo marmoratus var. ling.
- es tembladera, n f
- es tremielga, n f
- es tremolina mármol
- es trimielga negra
- fr torpille marbrée
- en marbled electric ray
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca art de la vaca, n m
- ca vaca, n f
<Pesca>
Definició
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cap d'olla, n m
- ca cap d'olla comú, n m sin. compl.
- ca cap d'olla d'aleta llarga, n m sin. compl.
- ca cap d'olla negre, n m sin. compl.
- ca cap d'olla negre d'aleta llarga, n m sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca capdolla, n m var. ling.
- nc Globicephala melas
- auct (Traill 1809)
- cod PIW
- es calderón común
- fr globicéphale commun
- en long-finned pilot whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>
Nota
- Sobre la denominació cap d'olla, vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallina tacada, n f
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
- ca baca, n f var. ling.
- ca peix eléctrich, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremulosa, n f var. ling.
- nc Torpedo torpedo
- nc Raya Torpedo var. ling.
- nc Torpedo narcae var. ling.
- nc Torpedo narce var. ling.
- nc Torpedo ocelata var. ling.
- nc Torpedo ocellata var. ling.
- nc Torpedo oculata var. ling.
- es tremielga, n f
- es tremolina
- es tremolina común
- es trimielga
- es vaca temblon
- fr torpille ocellée
- en common torpedo
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mantellina, n f
- ca milà, n m sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vela italiana, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca milá, n m var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Gymnura altavela
- nc Pteroplatea altavela var. ling.
- es raya mariposa
- fr raie-papillon épineuse
- en spiny butterfly ray
<Rajades i milanes > Gimnúrids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rajada de Sant Pere, n f
- ca clavellada, n f sin. compl.
- ca clavellada mirall, n f sin. compl.
- ca dos, n m sin. compl.
- ca escrita, n f sin. compl.
- ca escrita vera, n f sin. compl.
- ca grisol, n m sin. compl.
- ca grisol [mascle], n m sin. compl.
- ca llisol, n m sin. compl.
- ca rajada, n f sin. compl.
- ca rajada boca de rosa, n f sin. compl.
- ca rajada de miralls, n f sin. compl.
- ca rajada de Sant Pere [femella], n f sin. compl.
- ca rajada de taques, n f sin. compl.
- ca rajada vera, n f sin. compl.
- ca rajada vestida, n f sin. compl.
- ca rajada vestideta, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca grisól, n m var. ling.
- ca grisòl, n m var. ling.
- ca grisól [mascle], n m var. ling.
- ca llisól, n m var. ling.
- ca llisòl, n m var. ling.
- ca llísol, n m var. ling.
- ca ratjada, n f var. ling.
- ca ratjada de S. Pere [femella], n f var. ling.
- ca ratjada de Sant Pere, n f var. ling.
- ca ratjada de tacas, n f var. ling.
- ca ratjada vestideta, n f var. ling.
- ca retjada de S. Pere, n f var. ling.
- nc Raja miraletus
- nc Raia miraletus var. ling.
- nc Raia mosaica var. ling.
- nc Raia quadrimaculata var. ling.
- nc Raja quadrimaculata var. ling.
- nc Raya miralet var. ling.
- es raya de espejos
- es raya verdadera, n f
- fr raie miroir
- fr raie-miroir
- en brown ray
<Rajades i milanes > Raids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serrà menut, n m
- ca escanyagats, n m sin. compl.
- ca espinós, n m sin. compl.
- ca inflaconys, n m sin. compl.
- ca meret, n m sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serrà, n m sin. compl.
- ca serrà de bou, n m sin. compl.
- ca serrà de fang, n m sin. compl.
- ca serrà petit, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca treslliures, n m sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca serrana, n f sin. compl.
- ca escanya-gats, n m var. ling.
- ca escaña gats, n m var. ling.
- ca infla-conys, n m var. ling.
- ca lobito, n m var. ling.
- ca merillo, n m var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca serrá, n m var. ling.
- ca serrano, n m var. ling.
- ca treslliuras, n m var. ling.
- nc Serranus hepatus
- es merillo
- es serrano
- fr serran hèpate
- fr serran merle
- fr serran-tambour
- fr tambour
- it sacchetto
- en brown comber
- en small comber
- de Beutelbarsch
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca torpede, n m
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremoloia negra, n f sin. compl.
- ca tremoloia negrosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa negra, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca negrosa, n f sin. compl.
- ca vaques tremoloses, n f pl sin. compl.
- nc Torpedo nobiliana
- es tremielga negra, n f
- es tremolina negra
- es trimielga negra
- fr torpille noire
- en electric ray
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tremolosa, n f
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremolons, n m pl sin. compl.
- ca tremolós, n m sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca morena, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca baca, n f var. ling.
- ca baca comuna, n f var. ling.
- ca baca morena, n f var. ling.
- ca tremelga, n f var. ling.
- ca tremolò, n m var. ling.
- ca tremosa, n f var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca vacatremolosa, n f var. ling.
- nc Torpedo spp.
- es tembladera, n f
- es torpedo, n f
- es tremielga, n f
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca vaca, n f
- es vaca
- fr vache
- en cow
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Aquest terme designa, especialment, l'individu femella.