Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vantar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cantellejar, v tr
- es cantear, v tr
- fr tailler arêtes, v intr
- en edge, to, v tr
- en list, to, v tr
- eu ertzak landu
- eu kanteatu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca canyar, n m
- ca canyer, n m sin. compl.
- es cañal
- es cañaveral
- es cañedo
- es cañizal
- es cañizar
- fr cannaie
- en reedbed
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca canyar, n m
- ca canyer, n m sin. compl.
- es cañal
- es cañaveral
- es cañedo
- es cañizal
- es cañizar
- fr cannaie
- en reedbed
<Geografia física > Biogeografia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca canyar, n m
- ca canyer, n m sin. compl.
- es cañal, n m
- es cañaveral, n m
- es cañedo, n m
- es cañizal, n m
- es cañizar, n m
- fr cannaie, n f
- en reedbed, n
<Enginyeria forestal>
<Dibuix artístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca captar, v tr
- es captar
<Arts > Dibuix artístic>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca català
- ca alguerès sin. compl.
- ca valencià sin. compl.
- cod català
- ar الكتالانية
- cy Catalaneg
- cy Baleareg sin. compl.
- cy Falenseg sin. compl.
- de Katalanisch
- de Balearisch sin. compl.
- de Valencianisch sin. compl.
- en Catalan
- en Balearic sin. compl.
- en Valencian sin. compl.
- es catalán
- es balear sin. compl.
- es valenciano sin. compl.
- eu katalana
- eu valenciano sin. compl.
- fr catalan
- fr valencien sin. compl.
- gl catalán
- gl balear sin. compl.
- gl rosellonés sin. compl.
- gl tortosino sin. compl.
- gl valenciano sin. compl.
- gn katalan
- gn valear sin. compl.
- gn valensiáno sin. compl.
- it catalano
- it baleare sin. compl.
- it valenziano sin. compl.
- ja カタルーニャ語
- ja バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
- nl Catalaans
- nl Baleaars sin. compl.
- nl Valenciaans sin. compl.
- oc catalan
- oc balear sin. compl.
- oc valencian sin. compl.
- pt catalão
- pt rossilhonês tortosino sin. compl.
- pt valenciano balear sin. compl.
- ru Каталанский язык
- ru Балеарский sin. compl.
- ru Валенсийский sin. compl.
- sw Kikatalani
- sw Balearic sin. compl.
- sw Valencian sin. compl.
- tmh Takatalant
- tmh Sya sin. compl.
- tmh tigzirin tibaliyarin sin. compl.
- zh 加泰罗尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Andorra>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>
Definició
A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.
El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.
El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.
El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.
La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.
Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca cercar, v tr
- es captar, v tr
- fr rechercher, v tr
- en source, to, v tr
<Recursos humans>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cintar, v tr
- es cintar
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca clavar cantells, v intr
- ca cantellejar, v intr sin. compl.
- es cantear
- es clavar cantos
- es tomar cantos
- fr prendre de la carre
- en increase the edge set, to
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>
Definició
Nota
- En surf de neu es fa servir clavar el cantell.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca clavar cantells, v intr
- ca cantellejar, v intr sin. compl.
- es cantear
- es clavar cantos
- es tomar cantos
- fr prendre de la carre
- en increase the edge set, to
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>
Definició
Nota
- En surf de neu es fa servir clavar el cantell.