Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca èczema asteatòtic dels vells, n m
ca èczema craquelé, n m sin. compl.
ca èczema de la vellesa, n m sin. compl.
ca èczema hiemal, n m sin. compl.
ca èczema hiemalis, n m sin. compl.
ca èczema xeròtic, n m sin. compl.
ca eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
ca pell seca hivernal, n f sin. compl.
ca pruïja hiemal, n f sin. compl.
ca pruïja hiemalis, n f sin. compl.
ca pruïja hivernal, n f sin. compl.
ca pruïja senil, n f sin. compl.
ca xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició

Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca évol, n m
ca carnosa, n f sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca matacà, n m sin. compl.
ca cànem bord, n m alt. sin.
ca carn rostida, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca escampadors pudents, n m pl alt. sin.
ca évol (fruit), n m alt. sin.
ca évols, n m pl alt. sin.
ca geulos, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca llampúdols, n m pl alt. sin.
ca matapuces, n f alt. sin.
ca pudemans, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca púdols, n m pl alt. sin.
ca saüc bord, n m alt. sin.
ca saüc pudent, n m alt. sin.
ca saüquer bord, n m alt. sin.
ca ebol, n m var. ling.
ca ebols, n m pl var. ling.
ca ébols, n m pl var. ling.
ca èbols, n m pl var. ling.
ca ebul, n m var. ling.
ca èbul, n m var. ling.
ca ebuls, n m pl var. ling.
ca ébuls, n m pl var. ling.
ca èbuls, n m pl var. ling.
ca ebuols, n m pl var. ling.
ca eulets, n m pl var. ling.
ca evo, n m var. ling.
ca evol, n m var. ling.
ca èvol, n m var. ling.
ca èvol (fruit), n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca pudamans, n m var. ling.
ca pudols, n m pl var. ling.
nc Sambucus ebulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca arròs amb molls i picada catalana
es arroz con salmonetes y picadillo catalán
fr riz aux rougets et au hachis catalan
it riso con triglie e trito catalano
en rice with red mullets and Catalan mince
de Reis mit Rotbarben und katalanischem Gehackten

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca arròs amb pelletes de bacallà
es arroz con pieles de bacalao
fr riz à la peau de morue
it riso con la pelle di baccalà
en rice with cod skin
de Reis mit Stockfischhaut

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca assots de Crist, n m pl
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca papagais, n m pl alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca vellutets, n m pl alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca bellutets, n m pl var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca papegalls, n m pl var. ling.
ca velluteros de tres colors, n m pl var. ling.
nc Amaranthus tricolor L.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca astràgal de cinc gallets, n m
ca cinc gallets, n m alt. sin.
nc Astragalus echinatus Murray
nc Astragalus pentaglottis L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca astràgal de cinc gallets, n m
ca cinc gallets, n m alt. sin.
nc Astragalus echinatus Murray
nc Astragalus pentaglottis L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca asturiana de les valls
es asturiana de los valles
es casina
fr asturien des vallées
en Asturian Valley

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn, llet i treball>

Definició

Raça bovina de triple aptitud (carn, llet i treball), autòctona de les valls d'Astúries,de cos harmoniós, subhipermètrica, rectilínia, mediolínia i de color castany amb les mucoses fosques.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vellets" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició