Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vellria" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca èczema asteatòtic dels vells, n m
- ca èczema craquelé, n m sin. compl.
- ca èczema de la vellesa, n m sin. compl.
- ca èczema hiemal, n m sin. compl.
- ca èczema hiemalis, n m sin. compl.
- ca èczema xeròtic, n m sin. compl.
- ca eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
- ca pell seca hivernal, n f sin. compl.
- ca pruïja hiemal, n f sin. compl.
- ca pruïja hiemalis, n f sin. compl.
- ca pruïja hivernal, n f sin. compl.
- ca pruïja senil, n f sin. compl.
- ca xerosi hivernal, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbega borda, n f
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca alfabegueta, n f alt. sin.
- ca espinadella, n f alt. sin.
- ca espinadella peluda, n f alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca herba vellosa, n f alt. sin.
- ca malrubí negre, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- nc Stachys ocymastrum (L.) Briq.
- nc Stachys hirta L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfàbega borda, n f
- ca alfàbega de pastor, n f alt. sin.
- ca alfabegueta, n f alt. sin.
- ca espinadella, n f alt. sin.
- ca espinadella peluda, n f alt. sin.
- ca fartabous, n m alt. sin.
- ca herba vellosa, n f alt. sin.
- ca malrubí negre, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- nc Stachys ocymastrum (L.) Briq.
- nc Stachys hirta L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Agricultura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alternança de producció, n f
- ca contraanyada, n f
- es alternancia, n f
- es vecería, n f
- en alternate bearing, n
- en irregular bearing, n
<Agricultura>
Definició
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca atròfia vellosa (troballa)
- en Villous atrophy (finding)
- cod 275403002
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avellaner, n m
- ca arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
- ca avellana (fruit), n f sin. compl.
- ca avellana (llavor), n f sin. compl.
- ca avellaner bord, n m alt. sin.
- ca avellaner de bosc, n m alt. sin.
- ca avellanera, n f alt. sin.
- ca avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca abillanera, n f var. ling.
- ca auran, n m var. ling.
- ca auraner, n m var. ling.
- ca vellana (fruit), n f var. ling.
- ca vellaner, n m var. ling.
- ca vellanera, n f var. ling.
- nc Corylus avellana L.
<Botànica > betulàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca avellaner, n m
- ca arracada (inflorescència masculina), n f sin. compl.
- ca avellana (fruit), n f sin. compl.
- ca avellana (llavor), n f sin. compl.
- ca avellaner bord, n m alt. sin.
- ca avellaner de bosc, n m alt. sin.
- ca avellanera, n f alt. sin.
- ca avellanes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca moc d'avellaner (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca abillanera, n f var. ling.
- ca auran, n m var. ling.
- ca auraner, n m var. ling.
- ca vellana (fruit), n f var. ling.
- ca vellaner, n m var. ling.
- ca vellanera, n f var. ling.
- nc Corylus avellana L.
<Botànica > betulàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca baladre, n m
- ca ginesta peluda, n f alt. sin.
- ca ginesta triflora, n f alt. sin.
- ca ginesta vellosa, n f alt. sin.
- ca ginestell, n m alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca molleró, n m alt. sin.
- ca mollerol, n m alt. sin.
- ca mollerols, n m pl alt. sin.
- ca mollerons, n m pl alt. sin.
- ca delabre, n m var. ling.
- ca galabre, n m var. ling.
- ca ginestra triflora, n f var. ling.
- ca veladre, n m var. ling.
- nc Genista triflora Rouy
- nc Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
- nc Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca carnisser negre, n m
- es verdugo negro
- fr cassican des mangroves
- en black butcherbird
- de Mangrovekrähenstar
- nc Melloria quoyi
- nc Cracticus quoyi alt. sin.
<36.042 Ocells > Passeriformes > Artàmids>
