Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "venable" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana? 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
  • zh  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:

A. ALTERNATIVA CATALANA

És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.

A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.

Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā

A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]

Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ

Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)

Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)

A3. Alternativa catalana no viable

Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.

Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú

Nota

0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana? 0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de plats de gastronomia xinesa (1): Manlleu o alternativa catalana?
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: ànec a la pequinesa (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Alternativa catalana introduïda: fondue xinesa [fondue: fr] (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Alternativa catalana poc introduïda: cresta xinesa (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiaozi (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: cumquat (EXEMPLE), n m
  • ca  A3. Sense alternativa catalana viable: xopsuei (EXEMPLE), n m
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda: Běijīng kǎo (ànec a la pequinesa), n
  • zh  A1. Amb alternativa catalana introduïda): huǒguō (fondue xinesa), n
  • zh  A2. Amb alternativa catalana poc introduïda: jiǎozi (cresta xinesa), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: jīnjú (cumquat), n
  • zh  A3. Sense alternativa catalana viable: zásuì (xopsuei), n

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La incorporació al català de termes de la gastronomia xinesa pot plantejar dubtes sobre la conveniència de buscar una alternativa catalana a la forma xinesa i també, en cas de prendre la forma xinesa com a denominació catalana, sobre el grau de l'adaptació que s'hi ha d'aplicar, tenint en compte que el xinès utilitza un alfabet diferent del nostre.

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa a la tria d'una alternativa catalana:

A. ALTERNATIVA CATALANA

És convenient que les formes xineses tinguin una alternativa catalana, per a facilitar als usuaris la comprensió del significat i la pronúncia del terme. Segons el grau de coneixement de l'alternativa catalana, aquesta forma es pot considerar denominació única en català o bé denominació sinònima de l'original xinès.

A1. Alternativa catalana introduïda o amb moltes possibilitats d'implantació

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser l'única denominació en català; la forma xinesa es recull només com a equivalent xinès, però no com a forma pròpia del català.

Ex. 1: [català] fondue xinesa - [xinès] huǒguō
Ex. 2: [català] ou mil·lenari - [xinès] pídàn
Ex. 3: [català] ànec a la pequinesa - [xinès] Běijīng kǎoyā

A2. Alternativa catalana desconeguda o poc introduïda

Es considera que l'alternativa catalana ha de ser la denominació principal en català (per a afavorir-ne la implantació); la forma xinesa estàndard es recull transcrita segons el sistema pinyin com a denominació catalana secundària i també com a equivalent xinès. [Com a denominació catalana, és millor que no tingui marcats els accents tonals; en canvi, com a equivalent xinès sí que els ha d'indicar.]

Ex. 1: [forma principal catalana] cresta xinesa; [forma secundària catalana] jiaozi - [xinès] jiǎozi
Ex. 2: [forma principal catalana] vi de cereal xinès; [forma secundària catalana] huangjiu - [xinès] huángjiǔ

Excepció 1: Si en català la forma xinesa més estesa no és l'estàndard sinó una variant (introduïda a través d'una llengua intermediària o d'un altre sistema de transcripció), la forma que es recull com a denominació catalana secundària és la variant; la forma estàndard només es recull com a equivalent xinès. (Ex.: [forma principal catalana] tapes cantoneses; [forma secundària catalana] dimsum - [xinès] diǎnxīn)

Excepció 2: Si en català tenen una extensió similar una forma xinesa estàndard i una de no estàndard, es recullen totes dues com a denominacions catalanes secundàries; com a equivalent xinès es recull només la forma estàndard. (Ex.: [forma principal catalana] farcellet xinès; [formes secundàries catalanes] huntun, wonton - [xinès] húntùn)

A3. Alternativa catalana no viable

Si la forma xinesa està tan estesa que no es considera viable difondre una alternativa catalana, s'adopta aquesta forma xinesa com a denominació catalana única (transcrita sense accents tonals o bé adaptada); com a equivalent xinès es recull la forma transcrita en pinyin i amb accents tonals.

Ex. 1: [català] xopsuei - [xinès] zásuì
Ex. 2: [català] tofu - [xinès] dòufu
Ex. 3: [català] cumquat - [xinès] jīnjú

Nota

activa l'entrada ràpida activa l'entrada ràpida

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  activa l'entrada ràpida
  • en  enable quick entry

<Localització > Fraseologia>

ala de retaule ala de retaule

<Arts > Escultura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ala de retaule, n f
  • ca  volet, n m sin. compl.
  • es  puerta de retablo
  • fr  volet du retable

<Arts > Escultura>

Definició
Cadascun dels plafons mòbils sovint decorats d'un retaule que es tanquen sobre la part central del retaule per a resguardar-lo.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  al·legable, adj
  • es  alegable

<Dret>

Definició
Que pot ser al·legat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Heu d'ajduntar a aquest document una declaració signada dels mèrits que considereu al·legables.
amanida de canonges, carbassa confitada amb salsa de soia, xarop d'erable, sèsam i vinagreta de mandarina amanida de canonges, carbassa confitada amb salsa de soia, xarop d'erable, sèsam i vinagreta de mandarina

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de canonges, carbassa confitada amb salsa de soia, xarop d'erable, sèsam i vinagreta de mandarina
  • es  ensalada de canónigos, calabaza confitada a la salsa de soja, jarabe de arce, sésamo y vinagreta de mandarina
  • fr  salade à la mâche, à la citrouille confite à la sauce soja, au sirop d'érable, au sésame et à la vinaigrette de mandarine
  • it  insalata di soncino, zucca confit con salsa di soia, sciroppo d'acero, sesamo e vinaigrette al mandarino
  • en  salad of lamb's lettuce, pumpkin preserved in soya dressing, maple syrup, sesame and tangerine vinaigrette
  • de  Feldsalat mit in Sojasauce eingelegtem Kürbis, Ahornsirup, Sesam und Mandarinen-Vinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquest valor només està actiu si l'opció desplegable està habilitada
  • en  this setting is only active if the dropdown option is enabled

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artanita, n f
  • ca  pa de porc, n m alt. sin.
  • nc  Cyclamen repandum Sibth. et Sm.
  • nc  Cyclamen vernale sensu O. Schwarz, non Mill. sin. compl.
  • nc  Cyclamen europaeum L. p.p. var. ling.

<Botànica > primulàcies>

artanita artanita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  artanita, n f
  • ca  pa de porc, n m alt. sin.
  • nc  Cyclamen repandum Sibth. et Sm.
  • nc  Cyclamen vernale sensu O. Schwarz, non Mill. sin. compl.
  • nc  Cyclamen europaeum L. p.p. var. ling.

<Botànica > primulàcies>

atac vàlid atac vàlid

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atac vàlid, n m
  • ca  atac puntuable, n m sin. compl.
  • es  ataque puntuable
  • es  ataque válido
  • fr  attaque valable
  • en  legal attacking
  • en  scoring attack

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definició
Atac realitzat amb una tècnica correcta, en l'àrea de competició i dins el temps reglamentari.