Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vendetta" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
aplicació rupturista aplicació rupturista

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aplicació rupturista, n f
  • es  aplicación asesina
  • fr  application phare
  • fr  application vedette
  • en  killer app
  • en  killer application
  • en  leader application
  • de  Killer-Applikation

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Definició
Aplicació informàtica innovadora que esdevé de gran utilitat i que obté un èxit immediat i una gran popularitat entre els usuaris, fins al punt que condiciona el desenvolupament posterior de nous productes informàtics i pot arribar a desplaçar la competència.
aplicació rupturista aplicació rupturista

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  aplicació rupturista, n f
  • es  aplicación asesina
  • fr  application phare
  • fr  application vedette
  • en  killer app
  • en  killer application
  • en  leader application
  • de  Killer-Applikation

<Videojocs > Indústria>

Definició
Aplicació informàtica innovadora que esdevé de gran utilitat i que obté un èxit immediat i una gran popularitat entre els usuaris, fins al punt que condiciona el desenvolupament posterior de nous productes informàtics i pot arribar a desplaçar la competència.
aplicació rupturista aplicació rupturista

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>

  • ca  aplicació rupturista, n f
  • es  aplicación asesina, n f
  • fr  application phare, n f
  • fr  application vedette, n f
  • en  killer application, n
  • en  leader application, n

<Aplicacions>

Definició
Aplicació innovadora que esdevé de gran utilitat i que obté un èxit immediat i una gran popularitat entre els usuaris, fins al punt que condiciona el desenvolupament posterior de nous productes tecnològics i pot arribar a desplaçar la competència.
aturada de venda aturada de venda

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  aturada de venda, n f
  • es  finalización de la venta, n f
  • es  interrupción de la venta, n f
  • es  suspensión de la venta [MX], n f
  • fr  arrêt de commercialisation, n m
  • fr  arrêt de vente, n m
  • en  stop of sale, n
  • en  stop order, n
  • it  cessazione della commercializzazione, n f
  • it  cessazione della vendita, n f
  • it  fine della commercializzazione, n f
  • it  fine della vendita, n f

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Acció de posar fi a la venda d'un llibre temporalment o definitivament.
aturada de venda aturada de venda

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  aturada de venda, n f
  • es  finalización de la venta, n f
  • es  interrupción de la venta, n f
  • es  suspensión de la venta [MX], n f
  • fr  arrêt de commercialisation, n m
  • fr  arrêt de vente, n m
  • en  stop of sale, n
  • en  stop order, n
  • it  cessazione della commercializzazione, n f
  • it  cessazione della vendita, n f
  • it  fine della commercializzazione, n f
  • it  fine della vendita, n f

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Acció de posar fi a la venda d'un llibre temporalment o definitivament.
botiga insígnia botiga insígnia

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  botiga insígnia, n f
  • es  tienda insignia, n f
  • fr  magasin étendard, n m
  • fr  magasin phare, n m
  • fr  magasin porte-drapeau, n m
  • fr  magasin porte-étendard, n m
  • fr  magasin vedette, n m
  • en  flagship, n
  • en  flagship store, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Botiga de disseny acurat, generalment de grans dimensions i situada en un edifici significatiu o en un lloc emblemàtic d'una ciutat, que té com a objectiu prioritari transmetre els valors de la marca o l'empresa que representa i promoure'n la imatge.
data d'incorporació al servei de novetats data d'incorporació al servei de novetats

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  data d'incorporació al servei de novetats, n f
  • es  fecha de comercialización [MX], n f
  • es  fecha en que se pone a la venta el libro [ES], n f
  • fr  date d'office, n f
  • fr  date de mise à l'office, n f
  • en  release date, n
  • it  data di inizio della vendita, n f

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Data en què un llibre es posa en venda mitjançant el servei de novetats.
data d'incorporació al servei de novetats data d'incorporació al servei de novetats

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  data d'incorporació al servei de novetats, n f
  • es  fecha de comercialización [MX], n f
  • es  fecha en que se pone a la venta el libro [ES], n f
  • fr  date d'office, n f
  • fr  date de mise à l'office, n f
  • en  release date, n
  • it  data di inizio della vendita, n f

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Data en què un llibre es posa en venda mitjançant el servei de novetats.