Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "verb�s" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca copera, n f
- es copero, n m
- fr étagère à verres, n f
- en glass cabinet, n
- eu kopa-altzari, n
<Fusteria > Mobles>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cròmbec verdós, n m
- es crombec verde
- fr crombec vert
- en green crombec
- de Grünmantelsylvietta
- nc Sylvietta virens
<36.074 Ocells > Passeriformes > Macrosfènids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cròmbec verdós, n m
- es crombec verde
- fr crombec vert
- en green crombec
- de Grünmantelsylvietta
- nc Sylvietta virens
<36.074 Ocells > Passeriformes > Macrosfènids>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crioll anglès de les illes Verges
- de Junferninsel-Kreol
- de Virgin Islands Creole English sin. compl.
- en Virgin Islands Creole English
- en Virgin Islands Creole English sin. compl.
- es criollo inglés de las Islas Vírgenes
- es virgin islands creole english sin. compl.
- eu islas Virgenes Ingelesean kreolera
- eu virgin islands creole english sin. compl.
- fr créole anglais des îles Vierges
- fr virgin Islands Creole English sin. compl.
- gl crioulo inglés das Illas Vírgenes
- gl virgin islands creole english sin. compl.
- it creolo inglese delle Virgin Island
- it virgin islands creole english sin. compl.
- nl Creools Engels op de Maagdeneilanden
- nl Engels-Creools van de Maagdeneilanden sin. compl.
- nl Maagdeneilanden creools sin. compl.
- nl Virgin Islands Creole English sin. compl.
- pt crioulo inglês de las Islas Vírgenes
- pt virgin islands creole english sin. compl.
<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Illes Verges (EUA)>, <Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)>
Definició
Les Illes Verges nord-americanes van estar en mans daneses des del darrer terç del segle XVII fins al 1917, quan els Estats Units van comprar aquest territori. Malgrat tot, el danès va estar sempre limitat a usos administratius. Gran part dels colons eren anglesos i neerlandesos, i van ser les llengües d'aquests colons les que van donar lloc a variants criollitzades. El crioll anglès es va acabar imposant per sobre del crioll de base neerlandesa, el negerhollands, especialment a partir de l'abolició de l'esclavitud i el pas de les illes a mans nord-americanes.
Actualment el crioll anglès és parlat aproximadament pel 56% dels 122.600 habitants de les Illes Verges nord-americanes. La resta de la població parla anglès (9%), espanyol (15%) o bé altres criolls antillans com el papiamentu (0,2%). A l'illa de Saint-Thomas es parla encara un crioll de base francesa, reminiscència dels colons francesos (Frenchies) vinguts de l'illa de Saint-Barthélemy i potser també de Guadeloupe. L'anglès funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral l'ús del crioll és força més tolerat en qualsevol context.
Les Illes Verges britàniques són un territori d'ultramar del Regne Unit. El 6% dels aproximadament 22.700 habitants parlen la llengua criolla, mentre que l'anglès és la llengua del 10% de la població. També s'hi parla l'espanyol (10%) i altres criolls antillans. Des d'un punt de vista sociolingüístic la situació és molt semblant a la que trobem a la part nord-americana: predomini de l'anglès, sobretot per escrit, i certa tolerància davant l'ús oral de la llengua.
Aquest crioll, que rep també la denominació bad English, 'mal anglès', ha experimentat un cert procés de descriollització, és a dir, d'acostament a la llengua base, en aquest cas l'anglès.
Hi ha uns 16.000 parlants d'aquest crioll a les antigues Antilles neerlandeses.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca crisomela de bandes verdes, n f
- es crisomélido verde común, n m
- es diabrótica, n f
- es doradilla, n f
- es tortuguilla, n f
- es tortuguilla de franjas verdes del pepino, n f
- fr chrysomèle du concombre, n f
- en banded cucumber beetle, n
- nc Diabrotica balteata
<Zoologia > Insectes>
Nota
- Insecte coleòpter de la família dels crisomèlids.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cristalleria, n f
- es cristalería, n f
- fr service de verres, n m
- en glassware, n
- de Gläser, n n pl
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca denteguera de tardor, n f
- nc Odontides vernus (Bellardi) Dumort. subsp. serotinus (Dumort.) Corb.
- nc Odontides vulgaris Moench sin. compl.
- nc Odontites vernus (Bellardi) Dumort. subsp. serotinus Corb. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca denteguera de tardor, n f
- nc Odontides vernus (Bellardi) Dumort. subsp. serotinus (Dumort.) Corb.
- nc Odontides vulgaris Moench sin. compl.
- nc Odontites vernus (Bellardi) Dumort. subsp. serotinus Corb. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca desinència verbal, n f
- es desinencia verbal
- fr désinance verbale
- en verbal desinence
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, la desinència ‑rem de la forma verbal viurem, formada pel sufix de temps, aspecte i mode ‑re-, i el sufix de persona i nombre ‑m.
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca discriminació verbal, n f
- es discriminación verbal
- en speech discrimination
<Otorinolaringologia > Otologia > Fisiologia>
Definició
Nota
- La discriminació verbal s'obté mitjançant una audiometria verbal amb la intensitat en què la persona explorada hi sent millor.
