Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "verdor" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA

En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat

B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA

B1. Denominacions simples

En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.

B2. Denominacions complexes

En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.

En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]

Nota

  • 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA

En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat

B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA

B1. Denominacions simples

En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.

B2. Denominacions complexes

En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.

En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]

Nota

  • 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
  • ca  B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA

En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat

B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA

B1. Denominacions simples

En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.

B2. Denominacions complexes

En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.

En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]

Nota

  • 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
abarta abarta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
abocador abocador

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  abocador, n m
  • es  vertedor
  • en  outlet
  • en  spout

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Part d'un recipient per on se n'aboca el contingut.
abocar abocar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abocar, v tr
  • es  verter
  • fr  décharger
  • fr  déverser
  • fr  évacuer
  • en  dump, to

<Costes > Control d'afluents>

Definició
Llençar a la mar, als corrents d'aigua, al terreny, els productes sobrers d'un procés industrial o agrícola, els procedents de la platja, del poblament humà o qualsevol altre residu.
airejador airejador

<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  airejador, n m
  • ca  aerador, n m sin. compl.
  • ca  aerificador, n m sin. compl.
  • es  aerador, n m
  • es  aireador, n m
  • es  perlizador, n m
  • es  rompechorros, n m
  • fr  aérateur, n m
  • fr  brise-jet, n
  • fr  brise-jet aérateur, n
  • it  aeratore, n m
  • it  rompigetto, n m
  • en  faucet aerator, n
  • en  tap-nozzle, n

<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris>

Definició
Dispositiu col·locat a l'extrem d'una aixeta que barreja l'aigua amb aire, utilitzat per a produir un doll d'aigua abundant i suau i permetre, alhora, l'estalvi d'aigua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  boganyó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogarró, n m sin. compl.
  • ca  bogarró [cria], n m sin. compl.
  • ca  bogarró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  bogó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogues, n f pl sin. compl.
  • ca  boguet, n m sin. compl.
  • ca  boguet [petit], n m sin. compl.
  • ca  madrilla, n f sin. compl.
  • ca  maire, n f sin. compl.
  • ca  salpa, n f sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  bóga, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n m var. ling.
  • ca  bogarro, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  vóga, n f var. ling.
  • ca  vòga, n f var. ling.
  • nc  Boops boops
  • nc  Box boops var. ling.
  • nc  Box vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Boops var. ling.
  • es  boga
  • fr  bogue
  • it  buga
  • en  bogue
  • de  Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  boganyó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogarró, n m sin. compl.
  • ca  bogarró [cria], n m sin. compl.
  • ca  bogarró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  bogó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogues, n f pl sin. compl.
  • ca  boguet, n m sin. compl.
  • ca  boguet [petit], n m sin. compl.
  • ca  madrilla, n f sin. compl.
  • ca  maire, n f sin. compl.
  • ca  salpa, n f sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  bóga, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n m var. ling.
  • ca  bogarro, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  vóga, n f var. ling.
  • ca  vòga, n f var. ling.
  • nc  Boops boops
  • nc  Box boops var. ling.
  • nc  Box vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Boops var. ling.
  • es  boga
  • fr  bogue
  • it  buga
  • en  bogue
  • de  Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>