Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vergassada" dins totes les àrees temàtiques

estassada estassada

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  estassada, n f
  • es  desbroce
  • fr  débroussaillage
  • en  bush clearing
  • en  clearing brushwood

<Trànsit > Via > Manteniment>

Definició
Acció de tallar les bardisses o les herbes que dificulten el drenatge d'una carretera o que n'envaeixen la cuneta.
menta d'aigua menta d'aigua

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta d'aigua, n f
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  herba d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herba sana d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta bona, n f alt. sin.
  • ca  menta de bou, n f alt. sin.
  • ca  menta de riu, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  menta fetgera, n f alt. sin.
  • ca  menta rodona, n f alt. sin.
  • ca  menta roja, n f alt. sin.
  • ca  aufàbiga de tot l'any, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga de tot l'any, n f var. ling.
  • ca  herbasana borda, n f var. ling.
  • ca  herbassana d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Mentha aquatica L.
  • nc  Mentha capitata Opiz var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

menta d'aigua menta d'aigua

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta d'aigua, n f
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega de tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  herba d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herba sana d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta bona, n f alt. sin.
  • ca  menta de bou, n f alt. sin.
  • ca  menta de riu, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  menta fetgera, n f alt. sin.
  • ca  menta rodona, n f alt. sin.
  • ca  menta roja, n f alt. sin.
  • ca  aufàbiga de tot l'any, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga de tot l'any, n f var. ling.
  • ca  herbasana borda, n f var. ling.
  • ca  herbassana d'aigua, n f var. ling.
  • nc  Mentha aquatica L.
  • nc  Mentha capitata Opiz var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

menta pebrera menta pebrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta pebrera menta pebrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
mirada embassada mirada embassada

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mirada embassada, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Salut mental>

Definició
Mirada fixa i sense expressió.
nevàs nevàs

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nevàs, n m
  • ca  nevassada, n f sin. compl.
  • es  nevazo
  • fr  chute de neige importante
  • en  heavy snowfall

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia>

Definició
Nevada forta.
nevàs nevàs

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nevàs, n m
  • ca  nevassada, n f sin. compl.
  • es  nevazo
  • fr  chute de neige importante
  • en  heavy snowfall

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia>

Definició
Nevada forta.
postura de l'heroi postura de l'heroi

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  postura de l'heroi, n f
  • ca  viràssana, n m sin. compl.
  • es  postura del héroe, n f
  • en  hero pose, n
  • sa  vīrāsana, n n

<Ioga > Àssanes>

Definició
Postura en què el iogui es manté agenollat a terra assegut entre els talons, separats a banda i banda dels malucs, i amb el tronc i el cap rectes en posició vertical.

Nota

  • 1. La postura de l'heroi se sol adoptar com a postura de meditació o de pranaiama.
  • 2. La forma viràssana prové del sànscrit vīrāsana, denominació constituïda pels formants vīra 'heroi' i āsana 'postura'.
postura de l'heroi postura de l'heroi

<Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  postura de l'heroi, n f
  • ca  viràssana, n m sin. compl.
  • es  postura del héroe, n f
  • en  hero pose, n
  • sa  vīrāsana, n n

<Filosofia > Ioga>

Definició
Postura en què el iogui es manté agenollat a terra assegut entre els talons, separats a banda i banda dels malucs, i amb el tronc i el cap rectes en posició vertical.

Nota

  • 1. La postura de l'heroi se sol adoptar com a postura de meditació o de pranaiama.
  • 2. La forma viràssana prové del sànscrit vīrāsana, denominació constituïda pels formants vīra 'heroi' i āsana 'postura'.