Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vergonys" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alberginiera, n f
- ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
- ca albergínia, n f alt. sin.
- ca aguarginyera, n f var. ling.
- ca albargenya (fruit), n f var. ling.
- ca albargina, n f var. ling.
- ca albargina (fruit), n f var. ling.
- ca albarginera, n f var. ling.
- ca albargínia, n f var. ling.
- ca albargínia (fruit), n f var. ling.
- ca albarginiera, n f var. ling.
- ca albarginya (fruit), n f var. ling.
- ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca albergina, n f var. ling.
- ca albergina (fruit), n f var. ling.
- ca alberginera, n f var. ling.
- ca alberginyera, n f var. ling.
- ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
- ca arbasiniera, n f var. ling.
- ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarginguera, n f var. ling.
- ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbarziniera, n f var. ling.
- ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
- ca asbergini (fruit), n f var. ling.
- ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca aubarginiera, n f var. ling.
- ca auberginera, n f var. ling.
- ca aubergínia, n f var. ling.
- ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca auberginiera, n f var. ling.
- ca auberginya (fruit), n f var. ling.
- ca auberginyera, n f var. ling.
- ca balginya (fruit), n f var. ling.
- ca balginyera, n f var. ling.
- ca bargina (fruit), n f var. ling.
- ca barginera, n f var. ling.
- ca bargingera, n f var. ling.
- ca bargínia (fruit), n f var. ling.
- ca barginier, n m var. ling.
- ca barginiera, n f var. ling.
- ca barginja (fruit), n f var. ling.
- ca barzínia (fruit), n f var. ling.
- ca basínia (fruit), n f var. ling.
- ca basinier, n m var. ling.
- ca basiniera, n f var. ling.
- ca basinió (fruit), n m var. ling.
- ca bassínia (fruit), n f var. ling.
- ca bassiniera, n f var. ling.
- ca bergínia, n f var. ling.
- ca berginiera, n f var. ling.
- ca esbarginyera, n f var. ling.
- ca esbergínia, n f var. ling.
- ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
- ca esberginiera, n f var. ling.
- ca oberginiera, n f var. ling.
- ca obreginiera, n f var. ling.
- ca obresiniera, n f var. ling.
- ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
- ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
- ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
- ca verginya, n f var. ling.
- nc Solanum melongena L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell reflex, n m
- ca crespinell rupestre, n m alt. sin.
- ca vergonya, n f alt. sin.
- ca crespinell reflexe, n m var. ling.
- nc Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi et Em. Schmid
- nc Sedum reflexum L. sin. compl.
- nc Sedum rupestre auct. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell reflex, n m
- ca crespinell rupestre, n m alt. sin.
- ca vergonya, n f alt. sin.
- ca crespinell reflexe, n m var. ling.
- nc Sedum rupestre L. subsp. reflexum (L.) Hegi et Em. Schmid
- nc Sedum reflexum L. sin. compl.
- nc Sedum rupestre auct. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
<Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca estrabisme inferior, n m
- ca estrabisme deorsum vergens, n m sin. compl.
- ca hipotropia, n f sin. compl.
<Oftalmologia>
Definició
<Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca estrabisme superior, n m
- ca estrabisme sursum vergens, n m sin. compl.
- ca hipertropia, n f sin. compl.
<Oftalmologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frare, n m
- ca frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
- ca frarot, n m alt. sin.
- ca malesa de les faves, n f alt. sin.
- ca orobanque fètid, n m alt. sin.
- ca parot, n m alt. sin.
- ca malea de les faves, n f var. ling.
- ca orobanca fètida, n f var. ling.
- nc Orobanche foetida Poir.
<Botànica > orobancàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frare, n m
- ca frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
- ca frarot, n m alt. sin.
- ca malesa de les faves, n f alt. sin.
- ca orobanque fètid, n m alt. sin.
- ca parot, n m alt. sin.
- ca malea de les faves, n f var. ling.
- ca orobanca fètida, n f var. ling.
- nc Orobanche foetida Poir.
<Botànica > orobancàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frare, n m
- ca frare d'heura, n m alt. sin.
- ca frare de l'heura, n m alt. sin.
- ca frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
- nc Orobanche hederae Duby
<Botànica > orobancàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca frare, n m
- ca frare d'heura, n m alt. sin.
- ca frare de l'heura, n m alt. sin.
- ca frares sense vergonya, n m pl alt. sin.
- nc Orobanche hederae Duby
<Botànica > orobancàcies>