Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "vermitxol" dins totes les àrees temàtiques

cardenal emplomallat cardenal emplomallat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cardenal emplomallat, n m
  • es  cardenal de la Guajira
  • fr  cardinal vermillon
  • en  vermilion cardinal
  • de  Purpurkardinal
  • nc  Cardinalis phoeniceus

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

cardenal emplomallat cardenal emplomallat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cardenal emplomallat, n m
  • es  cardenal de la Guajira
  • fr  cardinal vermillon
  • en  vermilion cardinal
  • de  Purpurkardinal
  • nc  Cardinalis phoeniceus

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

forcadella forcadella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

forcadella forcadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

lliri blau lliri blau

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri blau, n m
  • ca  garitjol blau, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  grejol, n m sin. compl.
  • ca  lliri morat, n m sin. compl.
  • ca  sort, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  burjol, n m alt. sin.
  • ca  camisoles, n f pl alt. sin.
  • ca  canturell, n m alt. sin.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de burro, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri comú, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Florència, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  ull de poll, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjol blau, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol blau, n m var. ling.
  • ca  garritxol blau, n m var. ling.
  • ca  ginjol, n m var. ling.
  • ca  ginjol blau, n m var. ling.
  • ca  girablau, n m var. ling.
  • ca  giri blau, n m var. ling.
  • ca  giriblau, n m var. ling.
  • ca  greixol, n m var. ling.
  • ca  greixul, n m var. ling.
  • ca  grèjol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grèsol, n m var. ling.
  • ca  guardiola, n f var. ling.
  • ca  guardiolo, n f var. ling.
  • ca  sords, n m pl var. ling.
  • ca  xili blau, n m var. ling.
  • ca  xoli blau, n m var. ling.
  • nc  Iris germanica L.
  • nc  Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri blau, n m
  • ca  garitjol blau, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  grejol, n m sin. compl.
  • ca  lliri morat, n m sin. compl.
  • ca  sort, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  burjol, n m alt. sin.
  • ca  camisoles, n f pl alt. sin.
  • ca  canturell, n m alt. sin.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de burro, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri comú, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Florència, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  ull de poll, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjol blau, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol blau, n m var. ling.
  • ca  garritxol blau, n m var. ling.
  • ca  ginjol, n m var. ling.
  • ca  ginjol blau, n m var. ling.
  • ca  girablau, n m var. ling.
  • ca  giri blau, n m var. ling.
  • ca  giriblau, n m var. ling.
  • ca  greixol, n m var. ling.
  • ca  greixul, n m var. ling.
  • ca  grèjol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grèsol, n m var. ling.
  • ca  guardiola, n f var. ling.
  • ca  guardiolo, n f var. ling.
  • ca  sords, n m pl var. ling.
  • ca  xili blau, n m var. ling.
  • ca  xoli blau, n m var. ling.
  • nc  Iris germanica L.
  • nc  Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

lot tetrafil·le lot tetrafil·le

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lot tetrafil·le, n m
  • ca  lotus baleàric, n m alt. sin.
  • ca  territjol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de quatre fulles, n m alt. sin.
  • nc  Lotus tetraphyllus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

lot tetrafil·le lot tetrafil·le

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lot tetrafil·le, n m
  • ca  lotus baleàric, n m alt. sin.
  • ca  territjol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de quatre fulles, n m alt. sin.
  • nc  Lotus tetraphyllus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

mel·lífer vermell mel·lífer vermell

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mel·lífer vermell, n m
  • es  mielero rojo
  • fr  myzomèle vermillon
  • en  red myzomela
  • de  Bluthonigfresser
  • nc  Myzomela cruentata

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

mel·lífer vermell mel·lífer vermell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mel·lífer vermell, n m
  • es  mielero rojo
  • fr  myzomèle vermillon
  • en  red myzomela
  • de  Bluthonigfresser
  • nc  Myzomela cruentata

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>