Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "versar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ferrar, v tr
  • es  herrar, v tr
  • fr  ferrer, v tr
  • en  clad with iron, to, v tr
  • de  beschlagen, v tr

<Enginyeria>

ferrar ferrar

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ferrar, v tr
  • es  herrar
  • fr  ferrer
  • en  shoe, to

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Fixar les ferradures a un cavall.
fletxa fletxa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  fletxa, n f
  • es  flecha
  • en  versed sine

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Distància entre el punt mitjà de la corda d'una corba i aquesta.

S'empra per a replantejar sobre el terreny la construcció d'una via.
fruita de servar fruita de servar

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fruita de servar, n f
  • ca  fruita de guarda, n f sin. compl.
  • ca  fruita de serva, n f sin. compl.

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Fruita que es pot conservar per a menjar-la al cap de temps de collida.
GeoSAR GeoSAR

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GeoSAR, n m

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a la producció d'MDE d'alta resolució i a l'obtenció d'imatges de radar en regions prèviament considerades inaccessibles a causa de la nuvolositat, la densa vegetació o el terreny accidentat.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9630-9790 MHz], per a l'estudi de la superfície, sobretot vegetació, i en la banda P [270-430 MHz], per a la penetració en la coberta vegetal). Es tracta del primer sensor de radar interferomètric d'obertura sintètica (vegeu InSAR) de doble freqüència que obté les dades de manera simultània en una sola passada al llarg de la traça. A una altitud entre 10 i 12 km, el sensor cobreix 288 km2 per minut. Un lidar perfilador instal·lat al sensor proporciona una elevació del terreny d'alta precisió per al control durant el processament de les dades de la banda X i la banda P. Les seves escenes poden ser obtingudes amb patrons de vol circulars, cosa que permet obtenir una resolució espacial de 0.5 m en zones puntuals, tot i que les resolucions habituals oscil·len entre 1.25 i 3 m per a les bandes originals i són d'uns 5 m per als MDE produïts.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GeoSAR GeoSAR

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GeoSAR, n m

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a la producció d'MDE d'alta resolució i a l'obtenció d'imatges de radar en regions prèviament considerades inaccessibles a causa de la nuvolositat, la densa vegetació o el terreny accidentat.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9630-9790 MHz], per a l'estudi de la superfície, sobretot vegetació, i en la banda P [270-430 MHz], per a la penetració en la coberta vegetal). Es tracta del primer sensor de radar interferomètric d'obertura sintètica (vegeu InSAR) de doble freqüència que obté les dades de manera simultània en una sola passada al llarg de la traça. A una altitud entre 10 i 12 km, el sensor cobreix 288 km2 per minut. Un lidar perfilador instal·lat al sensor proporciona una elevació del terreny d'alta precisió per al control durant el processament de les dades de la banda X i la banda P. Les seves escenes poden ser obtingudes amb patrons de vol circulars, cosa que permet obtenir una resolució espacial de 0.5 m en zones puntuals, tot i que les resolucions habituals oscil·len entre 1.25 i 3 m per a les bandes originals i són d'uns 5 m per als MDE produïts.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GeoSAR GeoSAR

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  GeoSAR, n m

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a la producció d'MDE d'alta resolució i a l'obtenció d'imatges de radar en regions prèviament considerades inaccessibles a causa de la nuvolositat, la densa vegetació o el terreny accidentat.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9630-9790 MHz], per a l'estudi de la superfície, sobretot vegetació, i en la banda P [270-430 MHz], per a la penetració en la coberta vegetal). Es tracta del primer sensor de radar interferomètric d'obertura sintètica (vegeu InSAR) de doble freqüència que obté les dades de manera simultània en una sola passada al llarg de la traça. A una altitud entre 10 i 12 km, el sensor cobreix 288 km2 per minut. Un lidar perfilador instal·lat al sensor proporciona una elevació del terreny d'alta precisió per al control durant el processament de les dades de la banda X i la banda P. Les seves escenes poden ser obtingudes amb patrons de vol circulars, cosa que permet obtenir una resolució espacial de 0.5 m en zones puntuals, tot i que les resolucions habituals oscil·len entre 1.25 i 3 m per a les bandes originals i són d'uns 5 m per als MDE produïts.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  goig, n m
  • es  gozo
  • en  verses

<Música>

Definició
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant.
grafilador grafilador

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  grafilador, n m
  • es  milgranos
  • es  moleta
  • es  rueda de perlar
  • es  rueda grafiladora
  • es  rueda miledientes
  • fr  millegrains
  • fr  outil mille-grains
  • fr  roulette à perler
  • fr  roulette de millegrains
  • en  milgrain tool
  • en  millgrain
  • en  millgrain tool
  • en  millgrain wheel

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Definició
Eina que consisteix en una rodeta dentada que, subjectada a un suport amb mànec, serveix per a gravar gràfiles en el metall.
guixó vernal guixó vernal

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  guixó vernal, n m
  • ca  pesolera, n f alt. sin.
  • nc  Lathyrus vernus (L.) Bernh. subsp. vernus

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>