Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "versat" dins totes les àrees temàtiques

conca hidrogràfica conca hidrogràfica

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  conca hidrogràfica, n f
  • ca  conca de drenatge, n f sin. compl.
  • es  cuenca de drenaje
  • fr  bassin d'alimentation
  • fr  bassin hydrographique
  • fr  bassin versant
  • fr  bassin-versant
  • en  catchment basin
  • en  drainage area
  • en  drainage basin
  • en  river basin

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Àrea de terreny que comprèn el conjunt de vessants que drenen cap a un mateix curs d'aigua.

Nota

  • La conca hidrogràfica està delimitada per la divisòria d'aigües.
coster coster

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  coster, n m
  • ca  vessant, n m/f
  • es  ladera
  • es  vertiente
  • fr  versant
  • en  slope
  • en  versant

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Superfície del relleu inclinada amb un pendent comprès aproximadament entre 2º i 40º.
coster coster

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  coster, n m
  • ca  vessant, n m/f
  • es  ladera
  • es  vertiente
  • fr  versant
  • en  slope
  • en  versant

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Superfície del relleu inclinada amb un pendent comprès aproximadament entre 2º i 40º.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  croat, n m
  • ca  barcelonès d'argent, n m sin. compl.
  • ca  ternat, n m sin. compl.
  • es  croat

<Numismàtica>

Definició
Moneda efectiva d'argent creada a Barcelona el 1285 per Pere II el Gran, amb una llei d'11,5 diners i talla de 72 peces per marc, i amb un for inicial de 12 diners de tern.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Inicialment s'anomenà barcelonès d'argent, després ternat i, almenys des de l'inici del segle XV, croat. El croat mantingué les característiques essencials fins al 1654, tot i que, des del segle XVI, la denominació més usual, i també l'oficial, fou la de ral català. El 1492, el seu for oficial quedà establert en 24 diners de llei afeblida.
  • V. t.: ral n m
dermato- dermato-

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dermato-
  • ca  derm- sin. compl.
  • ca  derma- sin. compl.
  • ca  dermat- sin. compl.
  • ca  dermo- sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Dermatologia>

Definició
Formes prefixades del mot grec dérma dérmatos, que significa pell.
desviació uterina desviació uterina

<Ginecologia i obstetrícia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  desviació uterina, n f
  • ca  versió, n f sin. compl.

<Ginecologia i obstetrícia>

Definició
Canvi de direcció de l'úter amb relació a les parts que l'envolten.
dinàmica de vessants dinàmica de vessants

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  dinàmica de vessants, n f
  • es  dinámica de laderas
  • fr  dynamique des versants
  • en  slope dynamics

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Conjunt de processos, com ara la circulació de l'aigua, el moviment de clasts o els moviments de massa, que contribueixen al modelatge dels costers.
dinàmica de vessants dinàmica de vessants

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  dinàmica de vessants, n f
  • es  dinámica de laderas
  • fr  dynamique des versants
  • en  slope dynamics

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició
Conjunt de processos, com ara la circulació de l'aigua, el moviment de clasts o els moviments de massa, que contribueixen al modelatge dels costers.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  encens, n m sin. compl.
  • ca  absinti, n m alt. sin.
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  donzell cultivat, n m alt. sin.
  • ca  encensos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'absenta, n f alt. sin.
  • ca  herba dels verms, n f alt. sin.
  • ca  herba dels versos, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  absinci, n m var. ling.
  • ca  aixenç, n m var. ling.
  • ca  aixenços, n m pl var. ling.
  • ca  aixens, n m var. ling.
  • ca  aixensos, n m pl var. ling.
  • ca  aixensus, n m pl var. ling.
  • ca  alsamilla, n f var. ling.
  • ca  artemaga, n f var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  asensí, n m var. ling.
  • ca  assensi, n m var. ling.
  • ca  assenssí, n m var. ling.
  • ca  axeuxos, n m pl var. ling.
  • ca  punsell, n m var. ling.
  • ca  sensio, n m var. ling.
  • nc  Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

donzell donzell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzell, n m
  • ca  absenta, n f sin. compl.
  • ca  donzell mascle, n m sin. compl.
  • ca  encens, n m sin. compl.
  • ca  absinti, n m alt. sin.
  • ca  altamira, n f alt. sin.
  • ca  donzell cultivat, n m alt. sin.
  • ca  encensos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de l'absenta, n f alt. sin.
  • ca  herba dels verms, n f alt. sin.
  • ca  herba dels versos, n f alt. sin.
  • ca  herba santa, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  absinci, n m var. ling.
  • ca  aixenç, n m var. ling.
  • ca  aixenços, n m pl var. ling.
  • ca  aixens, n m var. ling.
  • ca  aixensos, n m pl var. ling.
  • ca  aixensus, n m pl var. ling.
  • ca  alsamilla, n f var. ling.
  • ca  artemaga, n f var. ling.
  • ca  artemega, n f var. ling.
  • ca  asensí, n m var. ling.
  • ca  assensi, n m var. ling.
  • ca  assenssí, n m var. ling.
  • ca  axeuxos, n m pl var. ling.
  • ca  punsell, n m var. ling.
  • ca  sensio, n m var. ling.
  • nc  Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>