Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vilatj" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amarant de Mali, n m
- es amaranta de Mali
- fr amarante de Kulikoro
- en Mali firefinch
- de Maliamarant
- nc Lagonosticta virata
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amarant de Mali, n m
- es amaranta de Mali
- fr amarante de Kulikoro
- en Mali firefinch
- de Maliamarant
- nc Lagonosticta virata
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca batada de vol, n f
- ca vol, n m sin. compl.
- es fly
- es globo
- fr chandelle
- fr fly
- it volata
- en fly
- en fly ball
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
Nota
- Si un defensor agafa la pilota abans que toqui a terra, el batedor és eliminat.
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca batada de vol, n f
- ca vol, n m sin. compl.
- es fly
- es globo
- fr chandelle
- fr fly
- it volata
- en fly
- en fly ball
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
Nota
- És una batada de vol el vol interior.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca blaan
- ca bilaan sin. compl.
- ar بلانية
- cy Blaan
- cy Bilaan sin. compl.
- de Blaan
- de Bilaan sin. compl.
- en Blaan
- en Bilaan sin. compl.
- es bilano
- es bilaan sin. compl.
- eu blaanera
- eu bilaan sin. compl.
- eu blaan sin. compl.
- fr blaan
- fr bilaan sin. compl.
- gl blaan
- gl bilaan sin. compl.
- gn vlaan
- gn vilaan sin. compl.
- it blaan
- it bilaan sin. compl.
- pt blaan
- pt bilaan sin. compl.
- zh 布拉安语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud>, <Àsia > Filipines>
Definició
El territori tradicional dels blaan se situa a les muntanyes que hi ha darrere la costa occidental del golf de Davao. Recentment, s'han establert a les zones costeneres.
Podem distingir diversos subgrups blaan: 1) tagalagad, 2) tagcogon, 3) buluan, 4) biraan, 5) vilanes i 6) balud. La llengua blaan és lingüísticament propera al tboli, parlat a la zona occidental de Cotabato del sud.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els blaan s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups tiruray, tboli, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca escarabat saltador violat, n m
- fr taupin violacé, n m
- de violet click beetle, n
- nc Limoniscus violaceus
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fesolet, n m
- ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
- ca caragirat, n m sin. compl.
- ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolera, n f sin. compl.
- ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
- ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
- ca monget (llavor), n m sin. compl.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca bajoqueta, n f alt. sin.
- ca banyolí, n m alt. sin.
- ca banyolins, n m pl alt. sin.
- ca escorxatites, n m/f alt. sin.
- ca fesol, n m alt. sin.
- ca fesol menut, n m alt. sin.
- ca fesol negre, n m alt. sin.
- ca fesoler, n m alt. sin.
- ca fesoler menut, n m alt. sin.
- ca fesolets, n m pl alt. sin.
- ca fesolí, n m alt. sin.
- ca fesols carners, n m pl alt. sin.
- ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
- ca fesols virats, n m pl alt. sin.
- ca guixó, n m alt. sin.
- ca guixonera, n f alt. sin.
- ca monget, n m alt. sin.
- ca mongets, n m pl alt. sin.
- ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
- ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
- nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
- nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
- nc Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca filentoma pitbruna, n m
- es filentoma pechipardo
- fr philentome à poitrine marron
- en maroon-breasted philentoma
- de Braunbrustvanga
- nc Philentoma velata
<36.044 Ocells > Passeriformes > Vàngids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca filentoma pitbruna, n m
- es filentoma pechipardo
- fr philentome à poitrine marron
- en maroon-breasted philentoma
- de Braunbrustvanga
- nc Philentoma velata
<36.044 Ocells > Passeriformes > Vàngids>
