Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vinent" dins totes les àrees temàtiques
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bitxo, n m
- ca cirereta, n f sin. compl.
- ca citró, n m sin. compl.
- ca coralet, n m sin. compl.
- ca pebre coent, n m sin. compl.
- ca pebre de banyeta, n m sin. compl.
- ca pebre de cirereta, n m sin. compl.
- ca pebre fort, n m sin. compl.
- ca pebrina, n f sin. compl.
- ca vitet, n m sin. compl.
- ca vitxo, n m sin. compl.
- es cerecilla, n f
- es guindilla, n f
- es pimiento de cerecilla, n m
- es pimiento de las Indias, n m
- fr piment rouge, n m
- en capsicum, n
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bosquerola de Saint Vincent, n f
- es reinita de San Vicente
- fr paruline de Saint-Vincent
- en whistling warbler
- de Pfeifwaldsänger
- nc Catharopeza bishopi
<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca bosquerola de Saint Vincent, n f
- es reinita de San Vicente
- fr paruline de Saint-Vincent
- en whistling warbler
- de Pfeifwaldsänger
- nc Catharopeza bishopi
<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca carabassa de vi, n f
- ca carabassa vinatera, n f
- ca carabassa vinera, n f
- en calabash, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera vinatera, n f
- ca carabassera de pelegrí, n f sin. compl.
- ca carabassera vinera, n f sin. compl.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa de beure, n f alt. sin.
- ca carabassa de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carabassa de vi, n f alt. sin.
- ca carabassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carabassa vinera, n f alt. sin.
- ca carabasser, n m alt. sin.
- ca carabassera, n f alt. sin.
- ca carabassera de beure, n f alt. sin.
- ca carabassera de vi, n f alt. sin.
- ca carabassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carbassa de vi, n f alt. sin.
- ca carbassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassa vinera, n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carbassera de vi, n f alt. sin.
- ca carbassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carbassera vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassera vinera, n f alt. sin.
- ca carbasseres llargues, n f pl alt. sin.
- ca carabassera de peregrí, n f var. ling.
- ca carbassera vinetera, n f var. ling.
- nc Lagenaria siceraria (Molina) Standley
- nc Cucurbita lagenaria L. sin. compl.
- nc Lagenaria vulgaris Ser. var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera vinatera, n f
- ca carabassera de pelegrí, n f sin. compl.
- ca carabassera vinera, n f sin. compl.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa de beure, n f alt. sin.
- ca carabassa de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carabassa de vi, n f alt. sin.
- ca carabassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carabassa vinera, n f alt. sin.
- ca carabasser, n m alt. sin.
- ca carabassera, n f alt. sin.
- ca carabassera de beure, n f alt. sin.
- ca carabassera de vi, n f alt. sin.
- ca carabassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carbassa de vi, n f alt. sin.
- ca carbassa vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassa vinera, n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de pelegrí, n f alt. sin.
- ca carbassera de vi, n f alt. sin.
- ca carbassera de vinar, n f alt. sin.
- ca carbassera vinatera, n f alt. sin.
- ca carbassera vinera, n f alt. sin.
- ca carbasseres llargues, n f pl alt. sin.
- ca carabassera de peregrí, n f var. ling.
- ca carbassera vinetera, n f var. ling.
- nc Lagenaria siceraria (Molina) Standley
- nc Cucurbita lagenaria L. sin. compl.
- nc Lagenaria vulgaris Ser. var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
<Informàtica > Programari>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cervell humà, n m
- es cerebro
- es cerebro humano
- es personal
- es wetware
- fr cerveau
- fr cerveau humain
- fr ordinateur vivant
- fr personnel
- en jellyware
- en liveware
- en meatware
- en wetware
<Informàtica > Programari>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca ciment, n m
- es cemento
- fr ciment
- en cement
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
Nota
- Els ciments més freqüents són compostos de ferro o d'alumini, de silici, d'argila i de carbonat o sulfat de calci.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca ciment, n m
- es cemento
- fr ciment
- en cement
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
Nota
- Els ciments més freqüents són compostos de ferro o d'alumini, de silici, d'argila i de carbonat o sulfat de calci.
<Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca ciment, n m
- es cemento
- fr ciment
- en cement
<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
