Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "viril" dins totes les àrees temàtiques
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n m
- en n
<Química > Química física>
Definició
Nota
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca conjuntivitis vírica
- en viral conjunctivitis
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca copolímer d'acetat de vinil polivinilpirrolidona, n m
- es copolímero de acetato de vinilo/polivinilpirrolidona
- fr copolymère d'acétate de vinyle et de polyvinylpyrrolidone
- en polyvinylpyrrolidone-vinyl acetate copolymer
- cod E 1208
<Additius alimentaris > Agent de recobriment>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca copolímer d'acetat de vinil polivinilpirrolidona, n m
- es copolímero de acetato de vinilo/polivinilpirrolidona
- fr copolymère d'acétate de vinyle et de polyvinylpyrrolidone
- en polyvinylpyrrolidone-vinyl acetate copolymer
- cod E 1208
<Additius alimentaris > Agent de recobriment>
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca coriza felina, n f
- es coriza del gato
- fr coryza contagieux du chat
- en feline viral respiratory disease complex
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca coriza felina, n f
- es coriza del gato
- fr coryza contagieux du chat
- en feline viral respiratory disease complex
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
Definició
<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cos LCL, n m
- ca corpuscle de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
- ca corpuscle elemental víric de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
- ca cos de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
- ca cos elemental víric de Levinthal-Coles-Lillie, n m sin. compl.
<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Pneumologia>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca dany sospitat del fetus per malaltia vírica de la mare
- en suspected damage to fetus from viral disease in the mother
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca darguà
-
cod
Дарган мез (Dargan mez)
Дарган мез (Dargan mez) - ar الدارجوية
- cy Dargwa
- de Darginisch
- en Dargin
- es dargva
- eu darginera
- eu dargvera sin. compl.
- fr darguine
- gn dargva
- it dargwa
- ja ダルギン語
- nl Darginisch
- pt dargua
- pt dargínico sin. compl.
- pt dargva sin. compl.
- ru Даргинский язык
- tmh Tadagwact
- zh 达尔吉语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Darguana>, <Àsia > Rússia>
Definició
La llengua darguana és segurament la que més divergència interna presenta de totes les llengües del Daguestan. Es divideix en sis blocs dialectals que inclouen diferents dialectes (no menys de disset):
1. el bloc septentrional (amb vuit dialectes: aqusha o darguà pròpiament dit, qaba, murego-gubden, mugi, tsudakhar, gapshima-butri, kadar, muira),
2. el bloc meridional occidental (amb quatre dialectes: amuq, sirkhwa, kunki i baix vurqni),
3. el bloc kubachi-ashti (amb dos dialectes: kubachi i ashti),
4. el bloc chiragic (amb un dialecte: chirakh),
5. el bloc megeb (amb un dialecte: megeb) i
6. el bloc kaitak (amb un dialecte: kaitak).
De fet, més que de dialectes, en realitat podríem parlar de disset llengües diferents d'una subbranca darguana (tan diferents entre elles com les diferents llengües de la branca germànica dins la família lingüística indoeuropea). Els seus parlants, però, pertanyen al mateix grup ètnic i els dialectes són tots parlats dins la frontera administrativa de la República del Daguestan, la qual cosa ha facilitat que no s'hagin desenvolupat en diferents llengües i que comparteixin un mateix estàndard escrit. El darguà estàndard escrit es va formar a la dècada de 1930 a partir del dialecte aqusha, que és un dels que té més parlants.
Com altres llengües daguestàniques, el darguà ha rebut influències de l'àrab, el turc, el persa i del rus, especialment en l'etapa soviètica.
El darguà s'ha escrit des del segle XVI. Al Daguestan, s'ensenya a tots els nivells educatius i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament de l'educació primària, a les zones rurals sobretot. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de llengua darguana.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan, el darguà s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió, tant entre els parlants de les diferents variants de darguà com de les diferents llengües daguestàniques. L'existència d'un estàndard de llengua escrita no ha suposat una revitalització de la llengua, ja que els parlants de darguà prefereixen emprar el rus per a comunicar-se amb els parlants d'altres dialectes i no pas l'estàndard propi.
L'ensenyament en darguà pateix la manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha també població darguana a la capital daguestànica, Makhatxkalà, a les ciutats de Derbent i Kaspiysk, i a la resta de la Federació Russa. També hi ha grups de darguans en diàspora a Turquia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan i Uzbekistan.
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca diarrea vírica bovina, n f
- ca malaltia de les mucoses, n f sin. compl.
- es diarrea viral bovina
- es enfermedad de las mucosas
- fr diarrhée virale des bovins
- fr maladie des muqueuses
- en bovine viral diarrhoea
- en mucosal disease
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties víriques>
Definició
Nota
- És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
