Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "virior" dins totes les àrees temàtiques

model multinivell model multinivell

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  model multinivell, n m
  • es  modelo de varios niveles
  • es  modelo multinivel
  • fr  modèle à plusieurs niveaux
  • en  multi-level model

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Model numèric per a dades organitzades jeràrquicament.
model viari model viari

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  model viari, n m
  • es  modelo viario
  • fr  modèle routier
  • en  road model

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Model que explica l'organització de la infraestructura viària d'una ciutat o d'un territori.
moviment especular moviment especular

<Ciències de la salut > Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  moviment especular, n m
  • es  movimiento en espejo
  • es  movimiento especular
  • fr  mouvement miroir
  • en  mirror movement

<Ciències de la salut > Neurologia>

Definició
Moviment involuntari d'una extremitat, generalment superior, que es produeix d'una manera simètrica i simultània al moviment voluntari de l'extremitat contralateral.

Nota

  • Els moviments especulars tant es poden observar en pacients amb alguna alteració neurològica com en persones sense cap patologia associada.
neurona mirall neurona mirall

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  neurona mirall, n f
  • es  neurona espejo
  • en  mirror neuron

<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>

Definició
Neurona de l'àrea motora primària que respon a determinats estímuls visuals despolaritzant-se i induint la realització d'un moviment.

Nota

  • El sistema de neurones mirall està relacionat amb els processos d'aprenentatge per imitació.
neurona mirall neurona mirall

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  neurona mirall, n f
  • es  neurona espejo
  • en  mirror neuron

<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>

Definició
Neurona de l'àrea motora primària que respon a determinats estímuls visuals despolaritzant-se i induint la realització d'un moviment.

Nota

  • El sistema de neurones mirall està relacionat amb els processos d'aprenentatge per imitació.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en  

<Física > Física nuclear>

Definició

Nota

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  nus viari, n m
  • es  nudo viario

<Construcció > Urbanisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

oblada oblada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

ocell estival ocell estival

<Ciències de la vida > Ecologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  ocell estival, n m
  • ca  estival, n m sin. compl.
  • es  ave estival, n f
  • fr  estivant, n m
  • en  summer visitor, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició
Ocell migrador que habita en una zona geogràfica determinada durant l'època de reproducció i cria, i es desplaça a altres zones climàtiques més favorables per passar-hi l'hivern.

Nota

  • Per exemple, són espècies d'ocells estivals l'enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), el camallarga comú (Himantopus himantopus) i el falciot negre (Apus apus), totes tres relativament abundants a Catalunya.